Talpó muntanyenc

espècie de rosegador
(S'ha redirigit des de: Microtus agrestis)

El talpó muntanyenc o talpó agrest (Microtus agrestis) viu a l'àrea compresa entre Europa i el nord d'Àsia.

Infotaula d'ésser viuTalpó muntanyenc
Microtus agrestis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació19,5 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima4,8 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatbosc i matollar Modifica el valor a Wikidata
Pes2 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN13426 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
GènereMicrotus
EspècieMicrotus agrestis Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1761)
Nomenclatura
Sinònims
Mus gregarius Modifica el valor a Wikidata
ProtònimMus agrestis Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

És un talpó de cos robust, potes curtes i orelles pràcticament amagades pel pelatge, amb pèls llargs a les vores. La llargada de la cua correspon aproximadament a 1/3 de la longitud del cap més el cos.

La coloració dorsal és marró groguenca, mentre que la ventral pot anar del gris pissarra al blanc crema. La cua és clarament bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els exemplars joves presenten un pelatge de color gris fosc.

Dimensions corporals: cap + cos = 10,2 - 12,3 cm i cua = 2,8 i 4,6 cm.

Pes: 21 - 42 g.

Hàbitat

modifica

Clarianes i llindars de bosc, preferentment amb marges de pedra coberts de bardisses per a amagar-s'hi. També se'l pot trobar en altres llocs coberts amb vegetació herbàcia.

Costums

modifica

Crepuscular i nocturn, pot tenir tanmateix, una certa activitat diürna.

Mena una vida solitària i excava galeries curtes i superficials.

Sinònims

modifica
  • agrestoides, Hinton, 1910.
  • angustifrons, Fatio, 1905.
  • arcturus, Thomas, 1912.
  • argyropoli, Ogniov, 1944.
  • argyropuli, Ogniov, 1950.
  • argyropuloi, Ogniov, 1952.
  • armoricanus, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • bailloni, de Sélys Longchamps, 1841.
  • britanicus, de Sélys Longchamps, 1847.
  • bucklandii, Giebel, 1847.
  • carinthiacus, Kretzoi, 1958.
  • enez-groezi, Heim de Balsac y de Beaufort, 1966.
  • estiae, Reinwaldt, 1927.
  • exsul, Miller, 1908.
  • fiona, Montagu, 1847.
  • gregarius, Linnaeus, 1766.
  • hirta, Bellamy, 1839.
  • insul, Lydekker, 1909.
  • insularis, Nilsson, 1844.
  • intermedia, Bonaparte, 1845.
  • latifrons, Fatio, 1905.
  • levernedii, Crespon, 1844.
  • luch, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • macgillivrayi, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • mial, Barrett-Hamilton y Hinton, 1913.
  • mongol, Thomas, 1911.
  • neglectus, Jenyns, 1841.
  • nigra, Fatio, 1869.
  • nigricans, Kerr, 1792.
  • ognevi, Scalon, 1935.
  • orioecus, Cabrera, 1924.
  • pannonicus, Ehik, 1924.
  • pallida, Melander, 1938.
  • punctus, Montangu, 1923.
  • rozianus, (Bocage, 1865).
  • rufa, Fatio, 1900.
  • scaloni, Heptner, 1948.
  • tridentinus, Dal Piaz, 1924.
  • wettsteini, Ehik, 1928.

Espècies semblants

modifica

En el talpó camperol, les orelles sobresurten clarament entre el pelatge.

El talpó comú té la cua d'un sol color.

El talpó pirinenc té dos parells de mamelles, i no quatre com el muntanyenc, i viu exclusivament per damunt dels 900 m d'altitud.

Bibliografia

modifica

Referències

modifica