Miguel de Lardizábal y Uribe
Miguel de Lardizábal y Uribe (Tepetitla de Lardizábal, Puebla, Nova Espanya, 1744 - Bilbao, Biscaia, 1823) fou un estadista novohispà.
  | |
| Nom original | (es) Miguel de Lardizábal |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 gener 1744 Tepetitla de Lardizábal (Mèxic) |
| Mort | 29 gener 1823 (79 anys) Bilbao (Biscaia) |
 Ministre Universal d'Índies | |
| 4 de maig de 1814 – 18 de setembre de 1815 | |
| Suprimit → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
Biografia modifica
Va néixer en 1744 a la hisenda de San Juan del Molino al municipi de Tepetitla de Lardizábal, a la intendència de Puebla, Regne de Mèxic. D'origen basc, la seva família procedia de Segura (Guipúscoa),[1] va estudiar retòrica i filosofia en el seminari palafoxiano de Pobla. Juntament amb el seu germà Manuel va viatjar a Espanya en 1761, on va fer estudis de geologia i història. Pels seus grans coneixements va ingressar en la Reial Acadèmia de Geografia i Història de Valladolid. Més tard va obtenir una plaça al Consell Suprem d'Índies.
Bandejat al País Basc en 1791, va ser nomenat director del Seminari de Nobles de Bergara, a Guipúscoa.[2] Durant la Guerra del francès va representar a les províncies d'ultramar al Consell de Regència en substitució de l'escollit Esteban Fernández de León qui va ser destituït amb el pretext que no havia nascut a Amèrica. Lardizábal va estar present en l'obertura de les Corts de Cadis[3] on seria un fidel defensor dels drets de Ferran VII, que es trobava segrestat a França per Napoleó.
Després de la tornada de Ferran VII i la restauració absolutista, el monarca va nomenar Lardizábal Ministre Universal d'Índies en 1814, càrrec des del qual va frenar les reformes liberals de les Corts i va tractar de parar les aspiracions independentistes dels criolls en els virregnats d'Amèrica. En suprimir-se el Consell d'Índies, va passar a Madrid com a conseller d'Estat. En 1815 va perdre el favor del rei qui l'empresonaria en el castell de Pamplona. Posteriorment, en llibertat, va ser novament director del Seminari de Nobles de Bergara.[2] Va ser l'únic novohispà pintat per Francisco de Goya y Lucientes, en 1815.
Obra[2] modifica
- Apología por los Agotes de Navarra y los Chuetas de Mallorca (Madrid, 1786)
- Apología del método de estudios del Seminario de Vergara (Vitoria-Gasteiz, 1806).
- Aviso importante y urgente a la nación española, relativo a Cortes (La Coruña, 1811).
- Manifiesto que hace a los habitantes de las Indias, sobe el estado de cosas de aquellas provincias (Madrid, 1814).
Referències modifica
Bibliografia modifica
- José Luis Orella: Manuel y Miguel de Lardizábal y Uribe y el Estatuto de Bayona. "Revista Internacional de Estudios Vascos". Cuad., 4 de 2009. ISBN 978-84-8419-179-7. Págs. 233-254].
- Zárate, Julio. «La Guerra de Independencia». A: Vicente Riva Palacio. México a través de los siglos. III volumen. México: Ballescá y compañía, 1880.