Mikel Antza
Mikel Albisu Iriarte, més conegut pel seu pseudònim Mikel Antza, (Sant Sebastià, 7 de juny de 1961) és un activista polític basc, exdirigent de l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Fou el dirigent del grup que estigué més temps al capdavant de l'organització, des del moment que l'any 1993 es feu càrrec de la direcció política fins a la seva detenció l'any 2004 a Salias, Occitània, al costat d'altres membres d'ETA, entre ells la seva parella, Maria Soledad Iparraguirre 'Anboto',[1] en una casa que ocuparen des de juny de 1999. Abans de la seva detenció, Antza fou condemnat a França en tres ocasions en rebel·lia (és a dir, per absència), cinc anys de presó per a cadascuna d'elles.[2] Després de complir condemna en presons franceses, fou lliurat a Espanya el 22 gener de 2019 i posat en llibertat immediata en no tenir cap causa pendent.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (eu) Mikel Albisu Iriarte 7 juny 1961 (62 anys)Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Nom de ploma | Mikel Antza |
| Família | |
| Parella | Maria Soledad Iparraguirre |
| Pare | Rafa Albisu |
Biografia modifica
Fill de Rafael Albisu Ezenarro, un dels fundadors d'Ekin, organització històrica antecedent d'ETA, nasqué el 7 de juny de 1961 a Sant Sebastià. Adquirí prestigi a ETA sent l'organitzador de la fuga de la presó de Martutene de 7 de juliol de 1985, per part de Joseba Sarrionandia i d'Iñaki Pikabea fins d'un altaveu. Aquesta acció li comportà l'exili a Occitània. Entrà directament a l'aparell polític de l'organització, primer a les ordres de Josu Urrutikoetxea i posteriorment a les de Txelis. Després de la detenció dels màxims dirigents d'ETA a Bidarte l'any 1992, es convertí en el nou cap polític, i s'ocupà de les publicacions, estratègia, compra d'armes i relacions internacionals d'ETA, així com de controlar l'activitat de l'Esquerra abertzale.[4][5] Com a estrateg d'ETA, canvià les tàctiques de l'organització, tractant de desbordar l'Estat trencant la unitat dels partits democràtics a la comunitat autònoma del País Basc combinant accions armades —l'assassinat del regidor Miguel Ángel Blanco es considera la primera mostra de la nova estratègia— amb l'anomenat projecte de "construcció nacional" o "alternativa democràtica" que portà a la signatura del Pacte de Lizarra l'any 1998.[5] Un dels seus moments de màxima importància a ETA fou durant la treva declarada durant el govern de José María Aznar, moment en el qual es reuní l'any 1999 a Zúric amb els tres representants del Govern espanyol: Javier Zarzalejos, Ricardo Martí Fluxá i Pedro Arriola. La ruptura de la treva suposà un punt d'inflexió i el seu declivi gradual a ETA.[5]
Vivia des de 1999 a una casa del germà de Robèrt Arricau a Salias,[6] amb la seva parella Maria Soledad Iparraguirre Anboto, responsable de l'aparell financer. La resta del comitè executiu el formaven Ignacio Gracia Arregi (Iñaki de Rentería), Asier Oiartzabal i José Luis Arrieta.
Després de la seva detenció l'any 2004, el Tribunal del Criminal de París inicià, al novembre de 2010, judici contra Antza i vuit encausats, acusat de ser el cap de l'aparell polític d'ETA al temps de la seva detenció, per la qual cosa fiscalia sol·licità 30 anys de presó.[2][7] Fou condemnat el 17 de desembre de 2010 a 20 anys de presó com a responsable polític d'ETA, la mateixa pena que a la seva companya Anboto.[4]
Després de complir la condemna fou lliurat a Espanya el 22 gener de 2019 però s'alliberà immediatament en no tenir cap causa pendent.[3]
Activitat literària modifica
També és conegut per la seva activitat com a escriptor. L'any 1979 publicà el seu primer conte amb el pseudònim de «Mikel Antza» en el primer número de la revista literària Susa. Posteriorment, treballà i fou col·laborador habitual del setmanari Argia com a responsable de l'àrea de teatre i altres tasques. Aquesta activitat intel·lectual li reportà un fort vincle amb Joseba Sarrionandia, al que visità en nombroses ocasions a la presó.
L'any 1983 guanyà el premi literari Ciutat d'Irun amb Suzko gezi bat bezala ("Com una fletxa de foc"). L'any 1984 publicà juntament amb Iñaki Uria l'obra de teatre Beteluko balnearioko mirakulua ("El miracle del balneari de Betelu"), representada posteriorment per la companyia Branka. La seva segona obra teatral, Hiru damatxo ("Tres senyoretes") és de 1986. L'any 1985 fou coordinador de la peça teatral Marinela, de Fernando Pessoa, i publicà la col·lecció de narracions Lehen bilduma 82-84 ("Primera col·lecció 82-84"). L'any 1987 sortí a la llum la novel·la Odolaren usaina ("L'olor de la sang"). Avui en dia continua escrivint i publicant llibres.
Selecció d'obres modifica
- Narrativa
- Suzko gezi bat bezala (1983, GAK)
- Lehen bilduma 82-84 (1985, Susa)
- Odolaren usaina (1987, Susa)
- Ospitalekoak (2010, Susa)
- Bakarmortuko kronikak (2011, Ataramiñe)
- Teatre
- Beteluko balnearioko mirakulua (1985, Susa) amb Iñaki Uria
- Hiru damatxo (1986)
- Cançons
- JFK, amb Fermin Muguruza
- Euskaldunok eta zientzia
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «'Mikel Antza', el cerebro de ETA» (en castellà). ElMundo.es, 03-10-2004. [Consulta: 28 gener 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Juzgan en París a los ex jefes de ETA 'Mikel Antza' y 'Anboto'» (en castellà). 20minutos.es, 15-11-2010. [Consulta: 14 desembre 2010].
- ↑ 3,0 3,1 «‘Mikel Antza’, histórico jefe de ETA, en libertad tras ser entregado por Francia» (en castellà). LaVanguardia.com, 23-01-2019. [Consulta: 28 gener 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Francia condena a los ex dirigentes etarras Mikel Antza y Soledad Iparraguirre a 20 años de cárce» (en castellà). ElPaís.com, 17-12-2010. [Consulta: 17 desembre 2010].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «De la estrategia de la negociación al desbordamiento del Estado» (en castellà). ElPaís.com, 04-10-2010. [Consulta: 17 desembre 2010].
- ↑ «Francia condena a cuatro franceses por alojar a dirigentes etarras» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2018. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ «La Fiscalía francesa pide 30 años de cárcel para 'Antza' y 'Anboto' por ser dirigentes de ETA» (en castellà). 20minutos.es, 14-12-2010. [Consulta: 14 desembre 2010].