Mineralogia òptica

La mineralogia òptica és l'estudi de minerals i roques mesurant-ne les seves propietats òptiques. La majoria de les vegades les mostres minerals i de roques es preparen en secció fina o munts de grans per estudiar-les en el laboratori amb un microscopi petrogràfic. La mineralogia òptica es fa servir per identificar la composició mineral dels materials geològics per tal d'ajudar a revelar-ne l'origen i evolució.

Un microscopi petrogràfic, que té dos filtres polaritzadors usat en anàlisi cristal·logràfica.

Alunes de les propietats i tècniques usades inclouen:

HistòriaModifica

William Nicol, té el seu nom associat a la creació del prisma de Nicol, sembla haver estat el primer a preparar seccions de substàncies minerals i el seu mètode el va aplicar Henry Thronton Maire Witham (1831) en l'estudi de les petrificacions de plantes. No va ser fins a 1858 que Henry Clifton Sorby va apuntar al seu valor en la petrologia.Menrestant en l'estudi de seccions de cristalls es va usar per Sir David Brewster i altres físics i mineralòlegs.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mineralogia òptica
  1.   Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.