David Brewster

David Brewster
	;
Biografia
Naixement	11 desembre 1781 ; Jedburgh (Escòcia)
Mort	10 febrer 1868 (86 anys); Melrose (Escòcia) (Escòcia)
Sepultura	Abadia de Melrose
Formació	Universitat d'Edimburg
Activitat
Camp de treball	Botànica, física, matemàtiques i astronomia
Lloc de treball	Edimburg
Ocupació	botànic, filòsof, inventor, escriptor, professor d'universitat, astrònom, físic, matemàtic, enginyer civil, biògraf
Ocupador	Universitat de St Andrews
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1860–); Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Fellow of the Society of Antiquaries of Scotland (en) ; American Antiquarian Society ; Reial Societat d'Edimburg ; Académie nationale de médecine ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Reial Acadèmia d'Irlanda ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia Francesa de les Ciències ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg ; Royal Society
Influències	Isaac Newton
Obra
Obres destacables	Obres destacables Visor estereoscòpic Brewster ;
Abrev. botànica	Brewster
Família
Cònjuge	Jane Kirke Pernell ; Juliet Macpherson
Fills	Constance Marion Brewster; () ; David Brewster Macpherson; () Juliet Macpherson; Margaret Maria Gordon; () Juliet Macpherson
Pares	James Brewster i Margaret Key
Premis
	(1830) Medalla de la Royal Society; (1829) Medalla Keith; (1818) Medalla Rumford; (1816) Grand prix des sciences mathématiques; (1815) Medalla Copley; Membre de la Royal Society; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; Knight Bachelor ;

David Brewster (11 de desembre de 1781 - 10 de febrer de 1868),^[1] va ser un científic, naturalista escocès, inventor i escriptor. Va realitzar recerques en el camp de l'òptica (polarització de la llum, doble refracció, etc.). Va inventar el calidoscopi,^[2] la lupa Coddington^[3] i va perfeccionar l'estereoscopi donant lloc al conegut com a visor estereoscòpic Brewster.^[4] Les seves recerques sobre la polarització de la llum li van valer la Medalla Copley en 1815. Brewster també va ser el primer Director a la Universitat de Saint Andrews del 1837 al 1859 i més endavant va treballar com a director a la Universitat d'Edimburg del 1859 al 1868.

Angle de Brewster

Va determinar l'Angle de Brewster, segons el qual en incidir un raig de llum sobre la superfície de separació de dos mitjans òptics, el raig reflectit i el refractat sofreixen una polarització màxima quan l'angle d'incidència és tal que les adreces de propagació d'aquests rajos són perpendiculars.

Piroelectricitat

El 1824 demostrà efectes piezoelèctrics utilitzant sal de la Rochelle,^[5] decidint anomenar l'efecte piroelectricitat.^[6]

Altres publicacions

David Brewster.

Notes and Introduction to Carlyle's translation of Legendre's Elements of Geometry. 1824
Treatise on Optics. 1831
Letters on Natural Magic, addressed to Sir Walter Scott. 1832
The Martyrs of Science, or the Lives of Galileu, Tycho Brahe, and Kepler. 1841
More Worlds than One. 1854

Reconeixements

El cràter lunar Brewster porta aquest nom en el seu honor.

Referències

↑ Asimov, Isaac. «Brewster, David». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 250. ISBN 8429270043.
↑ John Werge (1890). The Evolution of Photography. Piper and Carter
↑ coddington-loupe
↑ International Stereoscopic Union (2006) "Stereoscopy", Numbers 65–72, p. 18. "In 1849 Scottish scientist Sir David Brewster invents the lenticular stereoscope, the first practical, portable, 3D viewing device. This stereoscope used refractive lenses and began the protocol of having the stereo pairs mounted side by side."
↑ «A Short History of Ferroelectricity». Talari.com, 04-12-2009. [Consulta: 4 maig 2016].
↑ Brewster, David «Observations of the pyro-electricity of minerals». The Edinburgh Journal of Science, 1, 1824, pàg. 208–215.

Bibliografia

Brewster, David (1854). The Creed of the Philosopher and the Hope of the Christian. Murray (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00416-9)
Sir David Brewster. The kaleidoscope, its history, theory and construction with its application to the fine and useful arts. J. Murray, 1858 [Consulta: 18 setembre 2011]. PDF copy
"The Home Life of Sir David Brewster" (1869). Written by his daughter Margaret Maria Gordon.

Enllaços externs

The Brewster Kaleidoscope Society
Obres de o sobre David Brewster a Internet Archive
Brewster's (1831) "On a new analysis of solar light, indicating three primary colours, forming coincident spectra of equal length," Transactions of the Royal Society of Edinburgh, vol. 12, p. 123-136. - digital facsimile from the Linda Hall Library
Letters on Natural magic Addressed to Sir Walter Scott From the Rare Book and Special Collection Division at the Library of Congress

[1] Asimov, Isaac. «Brewster, David». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 250. ISBN 8429270043.

[2] John Werge (1890). The Evolution of Photography. Piper and Carter

[cod-3] ton-loupe

[4] International Stereoscopic Union (2006) "Stereoscopy", Numbers 65–72, p. 18. "In 1849 Scottish scientist Sir David Brewster invents the lenticular stereoscope, the first practical, portable, 3D viewing device. This stereoscope used refractive lenses and began the protocol of having the stereo pairs mounted side by side."

[5] «A Short History of Ferroelectricity». Talari.com, 04-12-2009. [Consulta: 4 maig 2016].

[6] Brewster, David «Observations of the pyro-electricity of minerals». The Edinburgh Journal of Science, 1, 1824, pàg. 208–215.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Biografia

Naixement	11 desembre 1781 Jedburgh (Escòcia)
Mort	10 febrer 1868 (86 anys) Melrose (Escòcia) (Escòcia)
Sepultura	Abadia de Melrose
Formació	Universitat d'Edimburg
Activitat
Camp de treball	Botànica, física, matemàtiques i astronomia
Lloc de treball	Edimburg
Ocupació	botànic, filòsof, inventor, escriptor, professor d'universitat, astrònom, físic, matemàtic, enginyer civil, biògraf
Ocupador	Universitat de St Andrews
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1860–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Fellow of the Society of Antiquaries of Scotland ^(en) American Antiquarian Society Reial Societat d'Edimburg Académie nationale de médecine Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia d'Irlanda Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Royal Society
Influències	Isaac Newton
Obra
Obres destacables Visor estereoscòpic Brewster
Abrev. botànica	Brewster
Família
Cònjuge	Jane Kirke Pernell Juliet Macpherson
Fills	Constance Marion Brewster () David Brewster Macpherson () Juliet Macpherson Margaret Maria Gordon () Juliet Macpherson
Pares	James Brewster i Margaret Key
Premis
(1830) Medalla de la Royal Society (1829) Medalla Keith (1818) Medalla Rumford (1816) Grand prix des sciences mathématiques (1815) Medalla Copley Membre de la Royal Society Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Knight Bachelor