Mines del Sant Pare

Les Mines del Sant Pare és són obra del municipi d'Anglès inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula edifici Mines del Sant Pare
Dades
Tipus	Mina
Construcció	XIX
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Anglès (Selva)
Localització	Al sud de Floricel
41° 57′ N, 2° 38′ E
Bé cultural d'interès local
Data	31 març 2014
Id. IPAC	32456

Descripció

Conjunt d'edificacions fetes bàsicament de rajols i mines format per tres elements: les ruïnes del que foren les cases dels miners i dels dirigents de l'empresa que explotava les mines, les estructures dels antics magatzems de la companyia al voltant del pou principal, que desaiguava cap a l'actual font del Canyo, i el "Tut" o xemeneia de fondre plom, situada al cim del turó més proper, anomenat "la Coma del Rec de Via".

Pel que fa a les estructures que allotjaven a alguns obrers i a alguns dirigents, són estructures rectangulars en estat de ruïna de tres plantes. Són construccions fetes de rajols i, en menor proporció, de pedra. Alguns sostres estan caiguts i l'entorn està embardissat. L'habitatge dels obrers està cobert a doble vessant a façana i està format per dos blocs adossats, un de dues plantes i l'altre de tres. L'habitatge dels caps miners està cobert a doble vessant a laterals i situat en un lloc més elevat, encara que a pocs metres de l'altre.

Quant a la zona de taller, magatzem i entrada del pou principal, les estructures són de rajols i no tenen sostre, encara que havia sigut de doble vessant a laterals. El magatzem és de planta baixa i es dividia en dos sectors simètrics. La façana consta de quatre obertures o portes amb arc de mig punt amb doble filera de rajol. Dos murs paral·lels i units per una gran biga de ferro és l'accés exterior d'una de les entrades a la mina .

Finalment, es va construir també una xemeneia de maons en un cim proper per fondre el plom extret i que el fum tòxic no es quedés a la petita vall on residien els caps i els obrers. Pel que sembla, no acabà de funcionar del tot, ja que l'activitat mai fou constant.

Història

La zona d'Anglès, Osor, Amer, la Cellera, Susqueda i Bonmatí formen històricament una conca minera amb diverses explotacions mineres. A Anglès sempre hi ha hagut poca rendibilitat minera i moltes dificultats d'extracció. A les mines del Sant Pare s'extreia Galena (plom) des de cinc mines diferents al llarg del temps.

A partir de 1871, quan existí un litigi entre els socis que explotaven les mines -Pege, Jordà y Compañía- que feu hereu per llegat testamentari de les mines a la Santa Seu de Roma, l'explotació fou dirigida pel Bisbat de Girona, que l'arrendava a diferents empreses que hi solien posar diners i en treien pocs rendiments. L'activitat minera continuà, amb parades i engegades, entre intents del Bisbat de vendre les improductives mines, fins al 1930.

Actualment, juntament amb el vapor de la Burés i l'Alt forn del Pla d'Avall, constitueix un dels elements més rellevants de l'arqueologia industrial del terme d'Anglès.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mines del Sant Pare

• «Mines del Sant Pare». Patrimoni de la Selva. Consell Comarcal de la Selva.