Miquel Salvadó Jassans
Miquel Salvadó Jassans (Alforja, 31 de març de 1937) és un pintor català, escriptor i professor d'art. Llicenciat en Belles Arts i membre de la Societat d'Onomàstica, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França i Alemanya.[1] Com a pintor signa Miquel S. Jassans.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 de març de 1937 |
| Dades personals | |
| Formació professional | Diplomat en Arqueologia hispànica i Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor, escriptor i professor d'ensenyament secundari |
| Membre de | Münchner Künstlergenossenschaft] (Associació d'artistes de Múnic)
Soci d'Honor de la Societat d'Onomàstica de Catalunya |
| Moviment | Paisatgista |
| Artistes relacionats | Joaquim Mir i Trinxet |
| Família | |
| Cònjuge | Teresa Pellissa Farnós |
| Parella | Agnès Padró i Corbella |
| Fills | Estela Salvadó Pellissa i Mireia Salvadó Pellissa |
| Pares | Úrsula Jassans Raüll i Josep Salvadó Huguet |
| Germans | Josep Salvadó Jassans |
Signatura  | |
Biografia[2] modifica
Fill d'Úrsula Jassans Raüll i de Josep Salvadó Huguet, va néixer a la casa familiar d'Alforja, al carrer del Bolcador, casa dita també "ca la jove". La seva mare era modista i el seu pare era pagès i es dedicava al conreu d'avellaners.
Ja de ben petit comença a pintar i la seva primera exposició la va fer a Reus l'any 1964. En les seves primeres obres va ser influït per l'obra paisatgística de Joaquim Mir i Trinxet. L'any 1967 viatja a París on entra en contacte amb l'obra de Vincent van Gogh, que el va fascinar com no havia fet abans cap altre pintor.
Fins als 37 anys va treballar de pintor de parets i a aquesta edat va començar els seus estudis d'Arqueologia hispànica a la Universitat de Barcelona. En acabar va seguir a la mateixa universitat amb els estudis de Belles Arts. L'any 1987 va començar a exercir com a professor d'art a diversos instituts d'educació secundària de la demarcació de Tarragona, ocupació que mantindria fins a la seva jubilació.
Va ser cofundador del grup de teatre els Passerells, de l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja i de la revista Vent de Serè.[3][4]
Obra modifica
En Miquel S. Jassans és, sobretot, un paisatgista i en la seva obra destaca el tractament de la llum, amb dues influències clares, en Joaquim Mir i en Vincent van Gogh. Com ell mateix afirma:[5]
És bàsic captar l'esperit d'allò que es vol representar. Per transmetre la sensació que en un moment determinat produeixen en mi la quietud i el silenci d'un recer, em deixo seduir pels efectes plàstics de la llum, dels colors, de les estructures..."
Amb motiu de l'exposició "Arrelats a la terra" que l'artista va fer l'any 2006 a la Torre Vella de Salou, el crític d'art Francesc Miralles Bofarull escriuria:
Apreciat Miquel, no saps com m'agrada que aquesta mostra s'intituli "Arrelats a la terra" [...] És en aquestes oliveres, en aquesta terra propera, on trobem les respostes que Gauguin va anar a buscar a l'altra part de món i que no va saber trobar. Miquel, ja t'he dit [...] que tu ets l'anella última i més propera, de la llarga tradició paisatgística catalana. De paisatgistes n'hi ha molts -masses- però pel que jo conec, cap dels nostres mostra l'ambició i la força del teu plantejament. Qui escrigui una nova visió del paisatgisme català que tingui present la teva obra, independent, sòlida i impactant".
Exposicions individuals (selecció)[5][6][7] modifica
- Primera exposició al Centre de Lectura de Reus, 1964.
- Barcelona, Sala Jaimes (1965), Sala Vayreda (1970), Sala Llorens (1977), Galeria Foga 2 (exposicions periòdiques entre 1979 i 1996; a destacar la de 1994, 30 anys de pintura).
- Sala Paulus Centrer de Ludwisburg, Stutgar. Alemanya, 1984.
- Exposició conjunta amb el seu germà Josep Salvadó Jassans a Wezlar, Alemanya, 1985.
- Galeria Ephémerès de Capvern, França, 1993.
- INSEC, Universitat de Bordeus, França, Volkbank, Lindenberg, Alemanya, 1994
- Holiday in Crowne, Plaça, Tolosa, França, 1998.
- Sala Sant Roc, Valls 2002, 2004 (Arrelats a la Terra), 2007 (Visions estel·lars) i 2014 (Exposició antològica, 50 anys de pintura).
- Galeria Kreil de Múnic, Alemanya, 2002.
- Torre Vella de Salou, Arrelats a la terra, 2006.
- Museu d'Art i Història de Reus, Visions estel·lars, 2008.
- Centre de Lectura de Reus, 2014 (Exposició antològica, 50 anys de pintura).[8]
- Diputació de Tarragona, 2015 (Paisatges estel·lars i Exposició antològica, 50 anys de pintura).
Obra escrita modifica
Llibres d'onomàstica modifica
- Ordinacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984)
- Toponímia de Rasquera (1988)
- Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella (1991)
- Onomàstica de Poboleda (1998)
- Onomàstica de Colldejou (2003)
- Onomàstica de Duesaigües i el seu terme (2008)
- Onomàstica de Valls i els seus agregats de Fontscaldes, Masmulets i Picamoixons (2015)
- Alguns nom d’Alforja i del Baix Camp (junt amb facsímil Onomàstica d’Alforja) (2021)
Novel·la modifica
- El secret dels pergamins càtars (2003)
- Diari d’un artista (2007)
- Retorn a Sefarad (2010)
- Virak el neandertal (2018)
Referències modifica
- ↑ «Miquel Salvadó Jassans» (en català). Alforja Stark. [Consulta: 8 juliol 2023].
- ↑ Saludes, Isabel; Soler, Jaume. Miquel S. Jassans : pintor (en català). Alforja (Tarragona): Alforja (Tarragona : s.n.), Montblanc : Imp. Requesens, 1992. ISBN 8460422631.
- ↑ «Retorn a Sefarad.» (en català). El Punt Avui. [Consulta: 8 juliol 2023].
- ↑ «Vent de Serè: Revista cultural independent i plural. (una breu història)» (en català). Alforja Stark. [Consulta: 8 juliol 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Miralles Bofarull, Francesc. «Miquel Jassans: 50 anys de pintura.» (en català). Alforja Stark. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «M. S. Jassans» (en català). Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «GAL-ART», 18-02-2006. Arxivat de l'original el 2006-02-18. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «Inauguració de l'exposició antològica de Miquel Salvadó Jassans "50 anys de pintura" un recull de les obres de l'artista i escriptor d'Alforja. Presentació de Francesc Miralles» (en català). Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. [Consulta: 9 juliol 2023].