Mir-Hossein Mousavi
Mir-Hossein Mousavi (persa: میرحسین موسوی) (Khamaneh, Azerbaidjan Oriental, 29 de setembre de 1941) és un arquitecte i polític iranià. Està casat amb l'artista Zahra Rahnavard.
Nom original | (az) Mir Hüseyn Musəvi (fa) میرحسین موسوی خامنه | ||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||
Naixement | (fa) میرحسین بن اسماعیل موسوی خامنه 29 setembre 1941 (83 anys) Khamaneh (Iran) (en) | ||||||||||||||||||||||
Primer Ministre de l'Iran | |||||||||||||||||||||||
31 d'octubre del 1981 – 3 d'agost del 1989 | |||||||||||||||||||||||
Càrrec abolit → | |||||||||||||||||||||||
Ministre d'Afers exteriors | |||||||||||||||||||||||
15 d'agost del 1981 – 15 de desembre del 1981 | |||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||
Residència | Teheran | ||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Iranià | ||||||||||||||||||||||
Religió | Xiisme (Imamisme) | ||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat Shahid Beheshti | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, periodista, assagista, arquitecte, pintor, escriptor | ||||||||||||||||||||||
Ocupador | Universitat Tarbiat Modares | ||||||||||||||||||||||
Partit | Independent | ||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||
Família | Hashemites of Iran (en) | ||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Zahra Rahnavard | ||||||||||||||||||||||
Condemnat per | manifestació | ||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||
Descrit per la font | Lentapedia | ||||||||||||||||||||||
Lloc web | kaleme.org | ||||||||||||||||||||||
Llista
|
Graduat en arquitectura a la Universitat Nacional de Teheran el 1969, és expert en arquitectura islàmica tradicional.
Entre 1981 i 1989, coincidint amb la presidència d'Ali Khamenei, va exercir com a primer ministre de la República Islàmica de l'Iran, però posteriorment es va abolir el càrrec.
Divendres 12 de juny de 2009, es va presentar com a candidat a les eleccions presidencials i va prometre un govern més tecnocràtic i millors relacions amb Occident. Com a resultat de la seva campanya, va arrossegar entusiastes joves, intel·lectuals i alguns líders iranians ja ancians, i va esdevenir un candidat rival del president Mahmud Ahmadinejad, qui va aconseguir la reelecció amb el suport de camperols, militars i clergues conservadors.[1][2]
Referències
modifica- ↑ Una marea verda contra Ahmadineyad (en castellà)
- ↑ Elecció en disputa (en anglès)