Miracle a Milà
Miracle a Milà (títol original en italià: Miracolo a Milano) és una pel·lícula italiana de Vittorio De Sica i Cesare Zavattini, estrenada el 1951. Conte poètic en el qual s'enfronten el món ingenu dels pobres i el món àvid dels rics, aquesta pel·lícula va obtenir la Palma d'or al festival de Cannes el 1951. Ha estat doblada al català.[1]
Miracolo a Milano ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Vittorio de Sica ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Vittorio de Sica ![]() |
Dissenyador de producció | Guido Fiorini ![]() |
Guió | Suso Cecchi D'Amico, Mario Chiari, Adolfo Franci, Cesare Zavattini i Vittorio de Sica ![]() |
Música | Alessandro Cicognini ![]() |
Fotografia | Aldo Graziati ![]() |
Muntatge | Eraldo Da Roma ![]() |
Vestuari | Mario Chiari ![]() |
Productora | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche ![]() |
Distribuïdor | Joseph Burstyn i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia ![]() |
Estrena | 1951 ![]() |
Durada | 100 min ![]() |
Idioma original | italià ![]() |
Versió en català | ![]() |
Rodatge | Milà ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | pel·lícula basada en un conte de fades, cinema fantàstic, drama i comèdia ![]() |
Lloc de la narració | Itàlia ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
ArgumentModifica
Toto ha estat trobat en les cols del seu hort per una vella que el criarà. Després de la seva mort, passa la seva joventut en un orfenat i en surt certament pobre però continua sent un noi simpàtic. Fa el bé al voltant d'ell, organitzant una veritable barri de barraques per a vagabunds. Ara bé, sobre aquest terreny aflora el petroli i el vagabund Rapi buscarà un ric home de negocis per revelar-li el secret per diners… L'home de negocis recompra el terreny i vol fer-ne fora els habitants. Mentre que Lolotta, la fada, arriba del paradís per portar-li el colom que els satisfarà. Toto salva el barri de barraques gràcies al colom però després de moltes desgràcies, els vagabunds se'n van a viure al paradís, l'únic indret on poden ser feliços.[2] Tot i contenir elements fantàstics, constitueix, juntament amb El lladre de bicicletes i Umberto D. la gran trilogia neorealista de De Sica.
RepartimentModifica
- Francesco Golisano: Toto
- Emma Grammatica: Lolotta, la fada
- Brunella Bovo: Edwige
- Paolo Stoppa: Rapi
Al voltant de la pel·lículaModifica
- El personatge de Toto d'aquesta pel·lícula no té cap vincle amb l'actor Totò i el seu paper recurrent, un dels més populars del cinema italià.
Premis i nominacionsModifica
PremisModifica
- 1951: Palma d'Or al 4t Festival Internacional de Cinema de Canes
- 1951: Ruban d'argent a la millor direcció artística per Guido Fiorini
- 1951: Premi NYFCC a la millor pel·lícula estrangera
NominacionsModifica
- 1953: BAFTA a la millor pel·lícula
- 1953: BAFTA al millor actor per Francesco Golisano
ReferènciesModifica
- ↑ esadir.cat. Miracle a Milà. esadir.cat.
- ↑ «Miracolo a Milano». The New York Times.
Enllaços externsModifica
- Miracle a Milà a Cannes-fest.com