Mirambell (planta)
El mirambell o marduix anglès (Kochia scoparia o Bassia scoparia) és una espècie de planta arbustiva nativa d'Euràsia,[1] i ha estat introduïda en altres llocs del món,[2] on es pot trobar en pastius, prats i ecosistemes de deserts arbustius.[1] A les Illes Balears s'anomena bellveure.[3]
Bassia scoparia  | |
|---|---|
 Mirambell | |
| Dades | |
| Font de | tonburi |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Tribu | Camphorosmeae |
| Gènere | Bassia |
| Espècie | Bassia scoparia A.J.Scott, 1978 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Chenopodium scoparia |
| Sinònims | Kochia scoparia Bassia alata Chenopodium scoparia
|
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaEs reprodueix per les llavors, que és dispersada pel vent, l'aigua i especialment quan la planta sencera és arrencada i portada pel vent.[1] La llavor pot resistir un any dins el sòl sense germinar.[1]
Kochia scoparia és una planta de biologia C4 del tipus NADP-ME.[4][5]
Usos
modificaAquesta planta s'utilitza com aliment humà, medicina tradicional, farratge i control de l'erosió.
Tonburi
modifica
Les llavors de Kochia scoparia es fan servir per amanir al Japó i s'anomenen tonburi (とんぶり). La seva textura és similar al caviar. Les llavors tenen d'1 a 2 mm de diàmetre i són de color verd fosc i brillants.
El tonburi s'utilitza també en la medicina tradicional xinesa, que li atribueixen propietats contra l'obesitat, confirmades en un estudi sobre ratolins.[6]
Farratge
modificaAquesta planta com a farratgera té l'avantatge de créixer en llocs amb certa aridesa.[7]
Taxonomia
modificaKochia scoparia va ser descrita per (L.) Schrad., i publicat a Neues Journal für die Botanik 3: 85. 1809.[8]
- Sinonímia
- Bassia scoparia (L.) A.J.Scott
- Atriplex scoparia (L.) Crantz
- Bassia sicorica (O.Bolòs i Masclans) Greuter i Burdet
- Bassia sieversiana (Pall.) W.A.Weber
- Bushiola scoparia (L.) Nieuwl.
- Chenopodium scoparia L.
- Kochia densiflora Turcz. ex Aellen
- Kochia parodii Aellen
- Kochia scoparia (L.) Schrad.
- Kochia sicorica O.Bolòs & Masclans
- Kochia sieversiana (Pall.) C.A. Mey.
- Kochia trichophylla hort.
- Salsola scoparia (L.) M.Bieb.
- Salsola sieversiana Pall. ex Steud.
- Salsola songarica Siev. ex Pall.
- Suaeda cinerea Schur
- Suaeda sieversiana Pall.[9]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Kochia scoparia, Fire Effects Information System
- ↑ Bassia scoparia (L.) A.J. Scott Arxivat 2019-10-17 a Wayback Machine., USDA PLANTS
- ↑ «Mirambell (planta)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vladimir I. Pyankov; Elena G. Artyusheva; Gerald E. Edwards; Clanton C. Black, Jr.; Pamela S. Soltis; Vladimir I. Pyankov; Elena G. Artyusheva; Gerald E. Edwards; Clanton C. Black, Jr.; Pamela S. Soltis (2001), "Phylogenetic Analysis of Tribe Salsoleae (Chenopodiaceae) Based on Ribosomal ITS Sequences: Implications for the Evolution of Photosynthesis Types", American Journal of Botany 88: 1189, DOI 10.2307/3558329
- ↑ Muhaidat, R. (2007), "Diversity of Kranz anatomy and biochemistry in C4 eudicots", American Journal of Botany 94: 362, DOI 10.3732/ajb.94.3.362
- ↑ Han LK, Nose R, Li W, Gong XJ, Zheng YN, Yoshikawa M, Koike K, Nikaido T, Okuda H, Kimura Y «Reduction of fat storage in mice fed a high-fat diet long term by treatment with saponins prepared from Kochia scoparia fruit». Phytotherapy Research : PTR, 20, 10, October 2006, pàg. 877–82. DOI: 10.1002/ptr.1981. PMID: 16892459.
- ↑ Rankins DL, Smith GS, Hallford DM «Serum constituents and metabolic hormones in sheep and cattle fed Kochia scoparia hay». Journal of Animal Science, 69, 7, July 1991, pàg. 2941-6. PMID: 1885403.
- ↑ «Kochia scoparia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 5 juliol 2013].
- ↑ Kochia scoparia en PlantList
Bibliografia
modifica- Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Ulmaceae through Basellaceae). 5: 1–506. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. Fl. N. Amer. 4: i–xxiv, 1–559.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Zuloaga, F. O. & O. N. Morrone. 1997. Catálogo de las plantas vasculares de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
