Mirari vos

La Mirari vos és una encíclica de Gregori XVI publicada el 15 d'agost de 1832. En ella es condemna tota forma de liberalisme religiós o polític.

Infotaula documentMirari vos
Tipusencíclica modifica
Publicació15 agost 1832 modifica
AutorGregori XVI modifica

A partir d'una reflexió sobre la naturalesa de l'indiferentisme, que és considerada com a base de múltiples errors, es condemnen sempre com a fruits d'aquest la llibertat de consciència i la llibertat de premsa i la separació Església-Estat tal com era promoguda pel liberalisme polític.

ContextModifica

Després de la Restauració i la progressiva separació de l'Església i l'Estat en les monarquies i Estats del segle XIX, alguns catòlics, especialment de França havien assumit les tesis del liberalisme considerant-lo com la millor forma per mantenir la independència de l'Església. Així, pensadors com Lamennais, Enric Lacordaire i Montalembert van crear el diari L'Avenir que buscava promoure la separació Església i Estat, la renúncia de tots els privilegis de l'Església perquè es pogués inserir en el règim legal del país, lluitar contra el monopoli educatiu instaurat per l'Estat, etc. També sostenien la legitimitat de la revolució en alguns supòsits. Això per mitjà de crítiques fins i tot a alguns bisbes que buscaven més bé mantenir el concordat per posar l'Església en la societat francesa. Com les dificultats anaven en augment, el 1832 els tres «pelegrins de la llibertat» com se'ls va anomenar van decidir dirigir-se a Roma per obtenir l'autorització de la seva postura.

Encara que van ser rebuts per Gregori XVI, aquest no va esmentar res de l'assumpte i va convidar a presenciar el debat a un cardenal obertament hostil a les idees del L'Avenir. Lacordaire llavors va decidir tornar a París. Montalembert i Lamennais es van quedar a Roma fins a juliol de 1832.

La pressió a la cúria, especialment a la Congregación per a assumptes eclesiàstics extraordinaris, per aconseguir una oberta condemna de L'Avenir i els seus redactors va desembocar en la redacció de l'encíclica Mirari vos on es demanava una condemna de les tesis sense esmentar ni el diari ni als seus propulsors. El cardenal Bartolomeo Pacca va escriure als redactors per a expressar que per delicadesa, el papa Gregori XVI no havia volgut fer esment nominal d'ells però que algunes de les tesis defensades per L'Avenir eren les que el Pontífex volia condemnar (llibertat de culte, llibertat de premsa, separació Església-Estat, etc.).

ContingutModifica

El papa Gregori XVI, com serà després costum dels seus successors fins a Joan XXIII, descriu una situació difícil per a l'Església emprant expressions pessimistes. Després de la condemna del Gal·licanisme i del Racionalisme, el Papa ataca contundentment el liberalisme en totes les seves manifestacions encara que sempre a conseqüència de l'indiferentisme religiós.

L'encíclica també pren partit en el debatut problema de l'origen del poder polític, esgrimint les tesis del Ius Divinum o l'origen diví del poder monàrquic, i condemnant les teories basades en la sobirania popular.

La condemna de la maçoneriaModifica

Posteriorment, aquesta ha estat citada en la denúncia papal de la Francmaçoneria, que oficialment continua en vigor.