Mirentxu Loiarte
Mirentxu Loiarte Esparza, també coneguda com Mirentxu Loxarte (Pamplona, 1938) és la primera directora de cinema basca.[1] Compromesa amb el cinema com a eina política i cultural va realitzar un curt i un documental. Pròxima al moviment abertzale, en els anys 80 es va exiliar i va posar fi a la seva carrera com a cineasta.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1938 (85/86 anys) Pamplona (Navarra) |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Trajectòria modifica
Va estudiar en el Conservatori del Cinema Francès i va formar part del moviment que va iniciar la producció cinematogràfica basca a partir dels 60 i que va tenir com a punt de partida Ama Lur (1968) de Fernando Larruquert i Néstor Basterretxea, acompanyant les reivindicacions polítiques i lingüístiques. Van ser els primers passos de Iñaki Núñez, Iñigo Silva, Javier Rebollo, Juan Ortuoste o Imanol Uribe al costat de la pròpia Loiarte.[3][4]
| « | «En la nostra "resistència cultural" hi ha un punt quasi-marginat: el cinema. I no obstant això no és necessari elaborar cap pamflet per a convèncer de la seva vital importància (...) nosaltres necessitem aquest arma» | » |
| — Declaració de Loiarte a la revista Punto y Hora el 1977.[5] | ||
Obra modifica
La seva primera obra és el curtmetratge, Irrintzi (1978), versió filmada d'un text de Luis Iturri en la qual, barrejant fotografies de la realitat basca al carrer i actuacions de coreografia en un escenari denuncia la repressió al poble basc, i que va rebre el Premi Especial de Qualitat de la Direcció General de Cinematografia Espanyola.[6] Va ser també un dels primers treballs com a actriu de Mariví Bilbao. En el curt va participar com a director de fotografia Javier Aguirresarobe que posteriorment seria un dels especialistes més premiats del cinema basc[7] i que també va ser el director de fotografia del seu segon treball, el documental Ikuska 12 (1981) en el qual quatre dones del País Basc parlen sobre la seva situació. Va ser l'últim dels seus treballs cinematogràfics. Després per causes polítiques va haver d'abandonar el País Basc cap a Veneçuela amb el seu marit José Antonio Urbiola, encara que ha seguit vinculada amb l'àmbit de la cultura.[8]
Filmografia modifica
Premis modifica
- 1978 Premi especial de qualitat de la Direcció General de Cinematografia Espanyola per Irrintzi
Documental modifica
- En 2017 es va estrenar el documental Irrintziaren oihartzunak dirigit per Iratxe Fresneda recuperant la trajectòria de Loiarte.[9]
Referències modifica
- ↑ «El cine vasco a estudio – Cine vasco: Tres generaciones de cineastas». El círculo del fotograma, 06-07-2014. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «El cine vasco en la bibliografía cinematográfica (1968-2007)». Universidad de Deusto. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «Euskal zinema» p. 67. Etxepare, 2012. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «El cine del País Vasco; de Ama Lur (1968) a Airbag (1997)», 1999. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «“Cine Vasco: ¿Zer?”, Punto y Hora, núm. 32, 21-27/4/1977, pág. 40.». Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «Festival Internacional de Cine de Huesca». Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «Javier Aguirresarobe; trayectoria de un creador de sombra y luz». Euskonews, 2002. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «Mirentxu Loyarte Esparza». Filmoteca Vasca. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «Iratxe Fresneda presenta hoy su documental sobre Mirentxu Loyarte, la primera directora vasca | durangon.com» (en castellà). , 09-01-2018 [Consulta: 17 octubre 2018].