Néstor Basterretxea Arzadun
Néstor Basterretxea Arzadun (Bermeo, Biscaia, 6 de maig de 1924 - Hondarribia, Guipúscoa, 12 de juliol de 2014)[1] va ser un escultor, pintor i director de cinema basc.
  | |
| Nom original | (eu) Néstor Basterretxea |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 6 maig 1924 Bermeo (Biscaia) |
| Mort | 12 juliol 2014 (90 anys) Hondarribia (Guipúscoa) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor, director de cinema |
| Partit | Eusko Alkartasuna |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Francisco Basterrechea Zaldívar |
Premis | |
 | |
BiografiaModifica
Exiliat, per l'activitat política del seu pare, el polític del Partit Nacionalista Basc Francisco Basterrechea Zaldívar, des de l'any 1936 a França i el seu protectorat africà de Casablanca (actualment pertanyent al Regne del Marroc) i, finalment, a l'Argentina amb la seva família, tot això motivat per la Guerra Civil espanyola de 1936-1939.
Després de treballar en el terreny del dibuix publicitari a l'Argentina i realitzar algunes exposicions torna a Espanya el 1952. Roman des d'aquest moment a Espanya. Va ser Conseller de Cultura del Govern Basc, governant el PNB, durant dos anys en la dècada dels anys 80. Ha estat artista fundador de dos grups artístics rellevants a Espanya: el 1957 de l'Equipo 57, al costat de Juan Cuenca, Agustín Ibarrola, Jorge Oteiza i uns altres, i l'any 1966 el grup Gaur, al costat de Eduardo Chillida, Oteiza, i uns altres més. En 2008, Néstor Basterretxea ha donat la seva sèrie escultòrica Cosmogònica Basca al Museu de Belles Arts de Bilbao.
ObresModifica
Entre la seva obra escultòrica destaquen les sèries "Deixants" i "*Cosmogònica Basca", que són una interpretació dels antics déus mitològics bascos.
Ha col·laborat intensament amb arquitectes com Fullaondo, destacant les seves pintures en la cripta de la basílica d'Arantzazu a Oñati (Guipúscoa), obra finalitzada el 1982, o l'escultura que forma part d'un embassament a Beasain (Guipuzcoa).
Una de les seves obres més conegudes és l'escultura Izaro que es troba presidint el Saló de Sessions del Parlament Basc des de 1984.[2] Hi ha escultures de Basterretxea en Estats Units, Argentina i França, sent les escultures a l'aire lliure el gènere més nombrós.
En relació al cinema, el 1966 va dirigir, juntament amb Fernando M. Larruquert, el llargmetratge "Ama Lur" (Mare Terra basc), un cant a la identitat basca que va haver de lluitar una forta censura però que amb habilitat i no sense problemes va poder ser estrenada. Pelotari (1964), dirigida amb Fernando Larruquert, amb Akarregui, Mariano Juaristi Mendizabal, Atano X, Kortabitarte, Gallastegui i Ogueta. Pelotari va ser guardonada amb el Premi al Millor Curtmetratge Espanyol d'aquest any. També ha realitzat documentals sobre art precolombí; fins i tot va ser el 1978 President del Festival de Cinema de Sant Sebastià (Donostia Zinemaldia).
En els últims anys ha treballat entre altres tècniques amb el "collage" en formes dominades per l'abstracció amb materials de gran bellesa plàstica.
Escrits i llibresModifica
En novembre de 2006 es publicaren els seus llibres de memòries: "Crónica errante y una miscelania", (ed. Alberdania); en la primera part d'aquest llibre Basterretxea narra les seves vivències personals entre els 12 anys i els 18 anys, en una segona part del llibre ens ofereix la seva particular visió d'una sèrie de temes variats.
PremisModifica
En 2005 va rebre el Premi Eusko Ikaskuntza-Caixa Laboral d'Humanitats, Cultura, Arts i Ciències Socials d'Eusko Ikaskuntza. i ha estat premiat amb la medalla al treball (Lan Onari) en 2008.
ReferènciesModifica
- ↑ Agències. «Mor l'artista Néstor Basterretxea, referent de la cultura basca». Diari Ara. [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ C., A. «Basterretxea y las siete ramas de 'Izaro'». El Diario Vasco, 24-04-2010. [Consulta: 12 abril 2020].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Néstor Basterretxea Arzadun |
- Web de Néstor Basterretxea Arxivat 2011-08-31 a Wayback Machine.