Mleh (armeni: Մլեհ) (mort el 1175) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida. Va succeir el seu nebot Rupen II.

Infotaula de personaMleh
Nom original(hy) Մլեհ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Regne Armeni de Cilícia Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1175 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Kozan (Armenian Principality of Cilicia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei d'Armènia Menor Modifica el valor a Wikidata
FamíliaRubènides Modifica el valor a Wikidata
PareLleó I Modifica el valor a Wikidata
GermansToros II i Rubèn d'Armènia Modifica el valor a Wikidata

El 1167 va preparar un complot per assassinar al seu germanastre Toros II, que fou descobert. Les seves propietats foren confiscades i fou desposseït dels seus càrrecs. Va marxar desterrat cap a Antioquia i es va fer cavaller templari, però no va durar gaire i el 1168 ja era a Alep on va entrar al servei de l'atabeg Nur al-Din. Alguns cronistes diuen que es va convertir a l'islam.

El 1169, mort Toros II, Nur al-Din va enviar a Mleh amb un exèrcit a l'Armènia Menor. El regent Tomàs va fugir a Antioquia (on va acabar assassinat per agents de Mleh) i el jove príncep Rupen II, posat sota la custòdia del catolicos Sant Narsès IV a Hromgla, va caure presoner mentre el catolicos era assassinat. El mateix Rupen fou assassinat (enverinat) al cap de pocs mesos, el 1170.

Mleh va canviar totes les aliances i va buscar el suport dels estats musulmans. El 1173 era prou fort per assaltar d'un sol cop les tres principals ciutats romanes d'Orient: Adana, Mamistra i Tars, que foren ocupades. L'estat armeni tornava a format un conjunt territorial complet.

Fou assassinat el 1174 a Sis[1] probablement per instigació dels senyors del país que no volien un cap favorable als musulmans. Els senyors locals van buscar un successor. Esteve, assassinat el 1165, germà e Mleh, havia deixat tres fills de la seva dona Rita de Barbaron: Rupen (III), Lleó (II) i Dolete (casada amb Bertran Embriaco). La corona fou atorgada al fill gran, Rupen III, que estava distant de les lluites de partits.

Precedit per:
Rupen II
Regne Armeni de Cilícia
1169-1174
Succeït per:
Rupen III
  1. Guillem de Tir, XXV, 28