Obre el menú principal
Social mobility is lower in more unequal countries.jpg

La mobilitat social és una característica de les societats democràtiques contemporànies, i es fonamenta en la capacitat dels individus de transcendir el llegat familiar i determinar el seu èxit o fracàs social a partir dels seus propis recursos, talents, habilitats i capacitats de treball. Implica la capacitat dels individus d’ascendir o descendir de classe social i modificar la seva trajectòria vital, independentment del seu punt de partida familiar.

La seva importància s’exemplifica avui dia en el modus vivendi de gran part de la societat nord-atlàntica en forma d’aspiracions personals, l’assoliment de metes professionals i, en definitiva, la consecució d'una vida còmoda, agradable, estable i benestant sempre en una comparació prèvia a dita mobilitat.

Diversos estudis han confirmat que la mobilitat social es produeix escassament, trobant que a Itàlia, República Popular de la Xina, Regne Unit, Espanya (destacant el cas documentat del Principat d'Astúries), Grècia, Portugal i Irlanda la mobilitat social ha trobat una rigidesa documentada. L'economista Alan B. Krueger va descobrir el fenomen de la Corba del Gran Gatsby, que estableix que hi ha una correlació que a major desigualtat social, menor mobilitat social.[1]

Mobilitat horitzontal i verticalModifica

Parlem de mobilitat horitzontal quan hi ha canvis entre dues posicions de nivell similar, amb un poder, un prestigi i uns ingressos semblants i, a més, l’acte s’efectua per un principi de bona fe on no hi han discriminacions. Aquesta mobilitat, pot desenvolupar-se sense canviar la naturalesa del mateix treball o canviant-la.

Per altra banda, es parla de mobilitat vertical si els canvis que operen són entre posicions de diferent nivell. Tal com succeeix a la mobilitat horitzontal, pot passar al mateix lloc de  treball o entre dos llocs de treball diferents i, al seu torn pot ser ascendent i descendent.[2] Es tracta de mobilitat vertical ascendent quan el canvi és cap a posicions superiors i es parlarà de mobilitat vertical descendent quan és cap a posicions inferiors.

Mobilitat intrageneracional, individual, de  trajectòria o de carrera i mobilitat intergeneracional. La importància del llegat familiarModifica

Mobilitat intrageneracional o individualModifica

Es parla de mobilitat intrageneracional o individual quan volem fer referència als moviments de classe dins la mateixa generació sobre la trajectòria individual[3] i personal d’un sol individu al llarg de la seva vida, és a dir, es poden observar els canvis[4] o la continuïtat de les posicions de classe que ha adoptat en un tram de la seva vida respecte d'altre.

Mobilitat intergeneracionalModifica

En canvi, mobilitat intergeneracional fa referència als moviments entre classes socials de diferents generacions. Parlem, per exemple, de les destinacions de classe social dels fills en relació amb la dels seus pares. Arrel d’aquesta perspectiva, es pot observar l'herència social, és a dir, com reprodueixen les desigualtats socials d'una generació a la següents, i com afecta la classe d’origen a la classe de destinació.

Mobilitat absoluta i relativaModifica

La mobilitat social absoluta es determina i representa per el nivell en què els membres d'una societat han aconseguit ascendir, descendir o romandre immòbils respecte a la classe social dels seus pares. En una taula de mobilitat seria la mobilitat total o absoluta.[5] En el cas que la posició social del pare i del fill sigui similar, es denominen posicions immòbils o herència, en cas contrari, es coneix com a posicions mòbils.

Alhora, de cara a estudis sociològics, la mobilitat absoluta no aporta informació rellevant sobre les diferents oportunitats dels individus segons les seves respectives classes socials d'origen i és la menys utilitzada. En conseqüència, si el que es pretén és analitzar en quina mesura varia la classe social comparació amb la resta de classes ens hem de fixar en la mobilitat relativa,[6] la qual estudia les probabilitats d'ascens o descens social d'una classe social respecte a una altra, comunament utilitzada en els estudis de ciències socials. S’acostuma a mesurar en odds ratios (teories, càlculs i probabilitats estadístiques utilitzades en el món del joc) i és una mesura coneguda i relacionada amb la fluïdesa social.

Societat mòbil o immòbilModifica

El moviment[7] dels individus i de grups sencers entre les diferents posicions de classe del sistema d'estratificació social[8] d'una societat ajuda a entendre la societat mòbil o immòbil. Per una banda, tindrien les societats immòbils caracteritzades per economies pre-modernes amb un model educatiu significativament elitista. Probablement, el destí social està predeterminat per ser home o dona i per la classe social dels nostres pares. A més, la societat no premia la nostra capacitat i tot esforç de superació és inútil.

Per altra banda, les societats mòbils es caracteritzen per una modernitat industrial amb igualtat d'oportunitats educatives i professionals. Alhora, tant el gènere com l'origen socioeconòmic tenen un impacte menor com a factors clau per progressar i ascendir socialment. En conseqüència, valdria la pena esforçar-se perquè el mercat i la societat premien el nostre talent i potencial.

Factors individuals i factors estructuralsModifica

Els factors individuals que poden influir en la mobilitat de classe i, en conseqüència, en la comparació de classe origen amb la classe destí són, principalment, la posició[9] social, l’educació i l’estatus social.

En canvi, els factors que no depenen de l’individu es cataloguen com factors estructurals i poden ser molt diversos i multifactorials. Alguns exemples els tindríem en les polítiques redistributives, la igualtat d'oportunitats, el poder de classe o la justícia social. Alhora, caldria destacar també factors estructurals que poden influenciar en la mobilitat social d’un país. Efectes com les crisis econòmiques, estancaments prolongats o retallades que afecten a l’Estat del Benestar poden propiciar l’augment del risc de descens socials, sobretot, per a les classes mitjanes i baixes.

La mobilitat social a les societats democràtiques. Igualtat d’oportunitats.Modifica

Sobretot als anys 70 i 80, amb l’augment de la quantitat d’”Estats del Benestar[8]”, es va propiciar una reactivació econòmica. Aquest procés de modernització empresarial i del sistema productiu, juntament amb l'ampliació i consolidació de les polítiques i estructures socials de tall socialdemòcrata i l'ingrés a Europa, entre altres causes, van fer possible un desenvolupament inèdit de les oportunitats d'ascens social intergeneracional. A l’Estat Espanyol, per exemple, molt per sobre de la mitjana europea, sobretot en el cas dels homes.[10]

L’educació pública com ascensor socialModifica

El desenvolupament i modernització socioeconòmica d’Espanya, va ser en gran manera possible per l'important augment del nivell educatiu de la població en les últimes dècad es. Tant en la mobilitat intergeneracional com en la intrageneracional l'educació adopta un paper fonamental. Resultats recents[11] han posat en relleu la doble funció que exerceix l'educació:

-       determina en gran manera la posició social que ocupen les persones

-       redueix la rigidesa entre classes socials, redistribuint les oportunitats.

Òbviament, l'educació no actua de forma aïllada. Una millor educació no es correspon de manera automàtica amb una major mobilitat ascendent de classe. Per exemple, un accés universal a l'educació bàsica no és igual a un accés equitatiu. Per accés equitatiu, s’entén que la classe social d'origen condiciona de manera desigual l'aprofitament dels recursos formatius públics, l'accés als recursos formatius privats i la pròpia capacitat de l'entorn familiar. Com a capacitat de l’entorn familiar, s’entén el paper que juguen els pares per acompanyar i donar suport al procés educatiu dels alumnes. El fracàs i l'abandonament escolar[12] no afecten per igual a les diferents classes socials. Els factors institucionals són, per tant, determinants per fer que funcioni l'ascensor social en economies globalitzades, turbulentes i incertes.

Models per mesurar el nivell de fluidessa social: matrius CASMIN I EGP-TModifica

Per tal de poder estudiar i mesurar la mobilitat social d'una manera estandarditzada, es fa necessari recórrer a les classes socials com objecte d'anàlisi. Quan parlem de classes socials parlem de grups socials interdependents en el marc de relacions econòmiques, laborals i de poder que les interrelacionen entre sí i que no són imposades directament per naixement sino que son adquirides, mantingudes i desocupades a les trajectòries professionals partint d'orígens desiguals.[3]

Així, per l'anàlisi de la mobilitat social s'acostumen a fer servir dues matrius derivades de la divisió del treball, un dels punts cabdals quan parlem d'estratificació social, font d'ingressos i d'estatus social. Aquestes dues matrius divideixen les diferents professions en grans grups o tipologies on poder encabir cada una individualment i d'aquesta manera poder analitzar la seva evolució tant al llarg del temps com al llarg de generacions, i d'aquesta manera poder obtenir un índex estandarditzat amb el qual mesurar la mobilitat social. En la primera columna introduïm la classe social d'origen, i a la primera fila la classe social de desti, obtenint d'aquesta manera una matriu classificatòria de l'ascens, descens o herència de classe.

EGPModifica

La classificació EGP desenvolupada el 1979 per Erikson, Goldthorpe i Portocarrero parteix d'una classificació neoweberiana de les classes socials i consisteix, per tant, en un esquema relacional entre classes socials que posa en relleu les relacions de desigualtat i poder entre elles, com ara la divisió clàssica de l'anàlisis marxista de classes entre propietaris i assalariats, però també la distinció weberiana referent a l'estatus, l'autoritat i el poder de diferents professions respecte a d'altres, com ara professionals superiors, professionals tècnics i obrers qualificats, respecte dels no qualificats o personal administratiu i de serveis.

CASMINModifica

L'esquema CASMIN de classes socials fou adoptat als anys 80 pel projecte CASMIN (Comparative Study of Social Mobility in Industrial Nations). Es tracta d'un esquema que, a diferència de l'EGP, introdueix a la petita propietat agrària en tant que propietaris, unifica en una sola classe els tècnics i els obrers qualificats. M'entre l'EGP repòn a una lògica postindustrial que jerarquitza les classes mitjanes segons el seu estatus, la matriu CASMIN fou criticada per representar un passat de societat industrial masculinitzat més adient per analitzar la mobilitat social als anys 70.[3]

Alguns indicadors: Coeficient de GiniModifica

Per estudiar les desigualtats mesurar, entre altres coses, la desigualtat en els ingressos en un territori, s’utilitza el anomenat Coeficient de Gini. Aquest coeficient es situa entre el “0” i el “1” sent el “0” la igualtat perfecta i el “1” la desigualtat perfecta. Arrel d’aquest indicadors, molts països estableixen la seva igualtat d’ingressos o la seva igualtat de renta. En definitiva, el que mesura és quan equitativa o inequitativa està distribuïda la riquesa en una societat.

ReferènciesModifica

  1. Miguel Trula, Esther «Los ricos italianos de ahora siguen siendo las mismas familias que los ricos de 1400». Magnet, 31-03-2018 [Consulta: 14 abril 2019].
  2. «Movilidad vertical – Estudios en sociologia» (en en). [Consulta: 18 gener 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 «[Martínez, X. y Marín, A. (2012) “Educación y movilidad social en España”, Informe España 2012, Cap. 2. Madrid: Fundación Encuentro. (pp. 117-172) Informe España]».
  4. Movilidad Social, 2014, pàg. https://www.studocu.com/es/document/uned/sociologia-y-estructura-social/resumenes/resumen-tema-5-movilidad-socialdoc/236367/view.
  5. «Movilidad absoluta».
  6. «Sociologia i estructura social».
  7. «[Marshall, G. (2005): “Absolute Mobility”, en Dictionary of Sociology. Oxford: Oxford Mobilitat absoluta]».
  8. 8,0 8,1 Quintero, Javier; Félix, Miriam P; Banzo-Arguis, Cristina; Martínez, Raquel; Barbudo, Eduardo «Psicopatología en el paciente con obesidad». Salud mental, 39, 3, 08-06-2016, pàg. 123–130. DOI: 10.17711/sm.0185-3325.2016.010. ISSN: 0185-3325.
  9. Serón, Antonio Guerrero; Alonso, Rafael Feito «Estructura social contemporánea. Las clases sociales en los países industrializados». Reis, 75, 1996, pàg. 339. DOI: 10.2307/40184043. ISSN: 0210-5233.
  10. Martínez, X. y Marín, A.. Educación y movilidad social en España”, Informe España 2012, Cap. 2. Madrid: Fundación Encuentro, 2012, p. 117-172. 
  11. Almodóvar Fernández, Marta; Martínez Raurich, Cristina; Rodríguez Marín, Clara Eugenia; Parra Rodríguez, Sonia; Vidal Bellés, Estela «Imatge i moviment a través de l’art contemporani en Educació Infantil». Fòrum de Recerca, 17, 2012, pàg. 243–261. DOI: 10.6035/forumrecerca.2012.17.15. ISSN: 1139-5486.
  12. Fernández Gibaja, Alberto; Aguilar Fernández, Susana «El movimiento por la vivienda digna en España o el porqué del fracaso de una protesta con amplia base social». Revista Internacional de Sociología, 68, 3, 21-09-2010, pàg. 679–704. DOI: 10.3989/ris.2008.12.01. ISSN: 1988-429X.

BibliografiaModifica