Obre el menú principal

El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas). El seu nom fa referència al fet que sol aparèixer en una oració subordinada, i depèn d'una altra proposició expressada en indicatiu. Pot adoptar formes concretes, com en les llengües romàniques, o deduir-se de la construcció gramatical malgrat que presenti un aspecte idèntic a altres modes, com en la major part de les llengües germàniques.

El català inclou quatre temps del subjuntiu: present, imperfet, perfet i plusquamperfet, que es formen amb arrels derivades del llatí i que al seu torn són una síntesi de dos modes del protoindoeuropeu: el subjuntiu i l'optatiu.

Mode i temps en català

Indicatiu

Present (jugo) | Perfet (he jugat)

Imperfet (jugava) | Plusquamperfet (havia jugat)

Passat simple (jugui) | Anterior simple (haguí jugat)

Passat perifràstic (vaig jugar) | Anterior perifràstic (vaig haver jugat)

Futur (jugaré) | Futur perfet (hauré jugat)

Condicional (jugaria) | Condicional perfet (hauria jugat)

Subjuntiu

Present (jugui o jugue) | Perfet (hagi jugat o haja jugat)

Imperfet (jugués) | Plusquamperfet (hagués jugat)

Imperatiu

Present (juga)

Logo letteratura

Infinitiu

Present (jugar)

Perfet (haver jugat)

Participi

Passat (jugat)

Gerundi

Present (jugant)

Perfet (havent jugat)

Conjugacions: -ar, -er o -re, -ir (incoatiu); irregulars