Modes de transposició limitada
Els modes de transposició limitada són modes musicals descoberts pel compositor francès Olivier Messiaen.[1]
Basat en l'escala cromàtica occidental de dotze notes, aquests modes es componen de diversos grups simètrics, on l'última nota de cada grup és la primera nota del següent. Després de cert nombre de transposicions cromàtiques (és a dir pujant o baixant un semitò) cada mode no es pot transportar més enllà - la transposició següent dona per resultat exactament les mateixes notes que les primeres.
Per exemple, el primer mode conté les notes Do, Re, Mi, Fa #, Sol #, La #, Do; transportant Per cap amunt un semitò ens dona Do #, Re #, Fa, Sol, La, Si, Do #. Transportant això un semitò més amunt ens donaria Re, Mi, Fa #, Sol #, La #, Do, Re que és exactament amb el que comencem.
Messiaen va trobar modes d'emprar tots aquests modes tant harmònicament com melòdicament.
El primer mode es divideix en sis grups de dues notes cadascun. És transportable només una vegada. En realitat es tracta de l'escala de tons, bastant emprada des de Debussy.[2]
El segon mode , també anomenat escala octatònica, es divideix en quatre grups de tres notes cadascun. És transportable dues vegades, com l'acord de sèptima disminuïda. Aquí està, expressat melòdicament:
El tercer mode es divideix en tres grups de quatre notes cada un. És transportable tres vegades, com la tríada augmentada. Aquí està, expressat melòdicament:
Aquí hi ha dos modes del quart tipus , dividits en dos grups de cinc notes cada un, sis vegades transportable, com la quarta augmentada.
La simetria inherent a aquests modes (que vol dir que cap nota es pot percebre com la tònica), juntament amb certs dispositius rítmics, el descriu Messiaen com contenir el que conté "l'encant de les impossibilitats".
Referències
modifica- ↑ Messiaen, O. The technique of my musical language, p.58. Alphonse Leduc, Paris, 1944.
- ↑ Pour en finir avec le Désir, Amiot, E., Revue d'Analyse Musicale, 22, février 1991.
Bibliografia
modifica- Anaf, Jef. 1988. "Olivier Messiaen 80 jaar: Nog steeds actief mit zijn modale toonstelsel". Adem: Driemaandelijks tijdschrift voor muziek cultuur 24, no. 4 (October–December): 184-91.
- Douthett, Jack, and Peter Steinbach. 1998. "Parsimonious Graphs: A Study in Parsimony, Contextual Transformations, and Modes of Limited Transposition". Journal of Music Theory 42, no. 2 (Fall): 241–63.
- Frischknecht, Hans Eugen. 2008. "Potential und Grenzen einer musikalischen Sprache: Olivier Messiaens modes à transpositions limitées unter der Lupe". Dissonanz/Dissonance, no. 104 (December): 32–34.
- Giesl, Peter. 2002. "Zur melodischen Verwendung des Zweiten Modus in Messiaens Subtilité des Corps Glorieux". In Musik, Wissenschaft und ihre Vermittlung: Bericht über die internationale musikwissenschaftliche Tagung der Hochschule für Musik und Theater Hannover, edited by Arnfried Edler and Sabine Meine, 259–64. Publikationen der Hochschule für Musik und Theater Hannover 12. Augsburg: Wißner. ISBN 3-89639-342-1.
- Neidhöfer, Christoph. 2005. "A Theory of Harmony and Voice Leading for the Music of Olivier Messiaen". Music Theory Spectrum 27, no. 1 (Spring): 1–34.
- Schuster-Craig, John. 1990. "An Eighth Mode of Limited Transposition". The Music Review 51, no. 4 (November) : 296–306.
- Street, Donald. 1976. "The Modes of Limited Transposition". The Musical Times 117, no. 1604 (October): 819–23.
- Yamaguchi, Masaya. 2006. The Complete Thesaurus of Musical Scales, revised edition. New York: Masaya Music Services. ISBN 0-9676353-0-6.
- Yamaguchi, Masaya. 2006. Symmetrical Scales for Jazz Improvisation, revised edition. New York: Masaya Music Services. ISBN 0-9676353-2-2.
- Yamaguchi, Masaya. 2012. Lexicon of Geometric Patterns for Jazz Improvisation. New York: Masaya Music Services. ISBN 0-9676353-3-0.
Enllaços externs
modifica