Modesty Blaise

pel·lícula de 1966 dirigida per Joseph Losey
Per a altres significats, vegeu «Modesty Blaise (còmic)».

Modesty Blaise és una pel·lícula britànica dirigida per Joseph Losey i estrenada el 1966. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaModesty Blaise

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJoseph Losey Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJoseph Janni Modifica el valor a Wikidata
GuióEvan Jones Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Dankworth Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJack Hildyard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeReginald Beck Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1966 Modifica el valor a Wikidata
Durada119 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeAmsterdam Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.000.000 £ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enModesty Blaise Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'espionatge Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAmsterdam Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0060708 Filmaffinity: 467223 Allocine: 31530 Letterboxd: modesty-blaise Allmovie: v102657 TCM: 83807 TV.com: movies/modesty-blaise AFI: 22819 TMDB.org: 36645 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Modesty Blaise, estranya aventurera dotada de la facultat de canviar d'imatge en un no-res, és reclutada pels services secrets britànics per portar al xeic Abu Tahir els diamants en pagament per serveis prestats al país. Modesty demana al seu bon amic Willie Garvin que l'acompanyi en la seva missió. Al seu cau, Gabriel, temible i seductor criminal francès, poleix els seus plans per desfer-se de Modesty i apoderar-se dels diamants.[2]

Repartiment modifica

Música del film modifica

1966. Principals cançons:

  • Modesty tema principal cantat), lletra de Benny Green i música de John Dankworth, interpretada per David and Jonathan.
  • Ice Is Nice, lletra d'Evan Jones i música de John Dankworth, interpretada per Bob Breen.
  • We Should Have (The End), lletra d'Evan Jones/Benny Green i música de John Dankworth, interpretada per Monica Vitti i Terence Stamp.

Rodatge modifica

Nominacions modifica

Rebuda modifica

  • Jean-Louis Bory:[3]
« És una diversió hipersofisticada destinada a fer gaudir certa categoria de la societat anglesa, aquells que es podria dir els post-Oscar Wilde. Diluvi d'esnobisme d'un humor boig per a l'espectador que trobarà, amb tota la raó, l'ombrel·la pàl·lida del Sr. Bogarde, amb una perruca de blanc platí, més important que un o altra detall de la intriga. La rocambolesca aventura dels diamants oferts a un xeic per al seu petroli no val més que per justificar certs gags decoratius i un final molt discret al qual no falta sabor. »
« M. Losey ha dirigit un estereotip obligant els seus actors a adoptar un estil d'expressió uniformement excèntric, còmic i satíric. La Srta. Vitti és generalment angulosa i té l'aire de no tenir cap noció d'humor en la seva primera comèdia anglesa. M. Bogarde interpreta els febles sense parodiar, i Terence Stamp és tot de plom en associar-se amb la impetuosa heroïna. Harry Andrews és bastant divertit com a agent britànic dels serveis secrets, però Michael Craig força la nota al seu paper d'ajudant, i Clive Revill és molt avorrit com a comptable que infla les notes de despeses del Sr. Bogarde. El paisatge, alguns arranjaments Op Art i una il·lustració musical gai i indolent són només les coses sistemàticament divertides en aquesta pel·lícula. »
« Modesty Blaise és una de les pel·lícules més boja mai feta. No només és una paròdia d'espionatge després dels dibuixos animats d'una James Bond femenina, la producció virolada fa riure gràcies a un bon nombre d'escenes i de situacions. La realització és excel·lent i cal destacar diverses sòlides interpretacions. »

Referències modifica

  1. esadir.cat. Modesty Blaise. esadir.cat. 
  2. «Modesty Blaise». The New York Times.
  3. Extret de l'assaig (pàgines 158 a 160) de Jean-Louis Bory, Ulls per a veure, editor=10/18/Ramsay,data=1971, ISBN 2859569499
  4. Extret de la crítica de Bosley Crowther publicada l'11 d'agost de 1966.
  5. Extret de la crítica publicada el 31 de desembre de 1965