Moisès Llopart i Aguilera
Moisès Llopart i Aguilera (El Prat de Llobregat, 5 d'agost de 1919 - El Prat de Llobregat, 2 de febrer de 2002) fou un atleta, entrenador d'atletisme i promotor esportiu català, considerat el màxim impulsor de la marxa atlètica a Espanya.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 agost 1919  el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) |
| Mort | 2 febrer 2002 (82 anys) el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) |
 Regidor de l'Ajuntament del Prat de Llobregat | |
| 1961 – 1971 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | La Seda de Barcelona |
| Ocupació | marxador, entrenador d'atletisme |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Esport | atletisme |
| Família | |
| Fills | Jordi Llopart Ribas |
| Premis | |
Orfe des de ben jove, formà part de la lleva del biberó i destinat al batalló de la XIV Brigada Internacional. Al final de la guerra fou detingut pels franquistes i condemnat a sis anys de servei militar.[3] Quan acabà s'incorporà com a treballador a La Seda de Barcelona. Allà el 1948 fundà la secció d'atletisme del Grup Cultural i Recreatiu d'aquesta empresa. Tot i així, competí com atleta de camp a través, mig fons i fons[3] amb el Centre Atlètic Laietània de Mataró fins a l'any 1960, quan passà a ser atleta, delegat i entrenador de la secció d'atletisme de La Seda.[2] Posteriorment també hi creà una secció de piragüisme[3] i fou regidor d'esports a l'Ajuntament del Prat.[2]
Entre d'altres reconeixements, l'any 1970 fou guardonat amb el títol d'entrenador nacional d'atletisme i el 1972 va guanyar el trofeu especial per la tasca com a preparador en llançaments, atorgat per l'Escuela Nacional de Atletismo. Va aconseguir el mateix premi en 1982 per la marxa masculina. L'any 1989 la Generalitat de Catalunya li atorgà la distinció de Forjador de l'Esport Català[3] i l'any 1996 fou distingit amb el títol de Fill Predilecte del Prat de Llobregat.[4] Les pistes d'atletisme del mateix municipi es construïren gràcies a la seva empenta, i per aquest motiu porten el seu nom, Estadi Moisès Llopart, com a homenatge.[5][6]
Obra publicada
modifica- Diari retrobat, memòries de guerra. El Prat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2002.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Llopart i Aguilera, Moisès». El Prat de Llobregat: Biblioteca Antonio Martín, Ajuntament del Prat de Llobregat. [Consulta: 25 gener 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Moisès Llopart i Aguilera». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Moisès Llopart i Aguilera». Centre de Recursos Pedagògics, Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya.
- ↑ «El Prat honora Fermí Marimón, Josep Mayol i Àngel Garcia». El Prat [El Prat de Llobregat], 227, gener 2018, pgs. 8-11. Arxivat de l'original el 26 de gener 2018 [Consulta: 25 gener 2018]. Arxivat 26 de gener 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Bel Mauri, Josep «L'última cursa d'en Moisès». Delta, Núm. 263, 2002, pàgs. 50-51 [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ «Estadi Moisès Llopart». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 juny 2002].
