Obre el menú principal

La moixera de guilla[1] o besurt[2] (Sorbus aucuparia) és un arbre del gènere Sorbus.

Infotaula d'ésser viuMoixera de guilla
Sorbus aucuparia
Sorbus-aucuparia.JPG
Moixera de guilla a Itàlia
Planta
Tipus de fruit pom
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 61957558
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereSorbus
EspècieSorbus aucuparia
L.
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

És originari de la major part d'Europa (excepte l'extrem sud) i per la part septentrional arriba fins al cap Nord, a Noruega. És dels pocs arbres autòctons d'Islàndia. Als Països Catalans es troba principalment als Pirineus i al Montseny, entre 1.400 i 2.600 m.[3]

 
Fulles i flors

Arriba a fer de 8 a 10 m d'alt; més rarament, 20, i excepcionalment, 28.

Les fulles són compostes, amb un total de 5 a 8 parells de folíols oblongs i de vora serrada.

Les flors, de 8 a 10 mm de diàmetre, són blanques i estan agrupades en corimbes.

Els fruits són subglobulosos, de color vermell intens; fan de 6 a 10 mm i són persistents a l'hivern.

EcologiaModifica

 
Fulles i fruit madur

La moixera de guilla és molt tolerant al fred i sovint es troba a grans altituds. També tolera sòls de diverses condicions, fins als que són àcids.

El fruit és un important recurs per als ocells, que, alhora, són vectors de dispersió de les llavors.

El fullatge i l'escorça són consumits pels cérvols i per la llebre de muntanya, i també per insectes com els del gènere Stigmella i el lepidòpter Venusia cambrica. El cargol Helix aspersa també se'n menja les fulles.

UsosModifica

 
Fruits

És un arbre ornamental amb alguns cultivars seleccionats, com 'Asplenifolia', amb fulles de marge molt serrat; 'Beissneri', amb l'escorça taronja i les branques erectes, i 'Fructu Luteo', amb fruits grocs.

El fruit fresc és massa amarg per a ser consumit, però se'n fan melmelades molt apreciades.

ReferènciesModifica

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 114-115. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 28 abril 2016].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 28 abril 2016].