Molina de Aragón

Molina de Aragón
	Molina de Aragón (es); Molina d'Aragón (an)
	;
Localització
	40° 50′ 38″ N, 1° 53′ 19″ O / 40.843888888889°N,1.8886111111111°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella - la Manxa
Província	província de Guadalajara
Capital	Molina de Aragón
Població humana
Total	3.234 (2022)
• Densitat	19,21 hab./km²
Geografia
Part de	Mancomunitat «La Sierra»
Superfície	168,33 km²
Altitud	1.065 m
Limita amb	Castilnuevo ; Embid ; La Yunta ; Campillo de Dueñas ; Castellar de la Muela ; Tortuera ; Rillo de Gallo ; Rueda de la Sierra ; Corduente ; Prados Redondos
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu del Carme
Organització política
• Alcalde	Jesús Herranz Hernández
Identificador descriptiu
Codi postal	19300
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	19190
Altres
Lloc web	molina-aragon.com

Molina de Aragón és una localitat de la província de Guadalajara que pertany a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Limita al nord amb el municipi de Rueda de la Sierra, al nord-oest amb Tortuera i Embid, a l'est amb Campillo de Dueñas i La Yunta, al sud-est amb Castellar de la Muela, al sud amb Prados Redondos, al sud-oest amb Castilnuevo, a l'oest amb Corduente i al nord-oest amb Rillo de Gallo.

GeografiaModifica

RiusModifica

El riu Gallo travessa la localitat. També cal esmentar La Cava, una rambla que generalment porta aigua i que l'any 1930 va produir greus inundacions.

Molina és una vila dedicada al comerç i als serveis, amb escassa indústria. És el centre administratiu comarcal d'una àrea eminentment agrícola i ramadera, amb un incipient turisme rural atret per la natura.

HistòriaModifica

Els ibers la van denominar Mediolum. Fou conquerida per Tàriq ibn Ziyad.^[1] Després del desmembrament del Califat de Qurtuba es va convertir en la capital de l'Emirat de Molina.

El nom actual de la ciutat procedeix de la seva antiga pertinença a la Corona d'Aragó. Va ser conquerida per Alfons el Bataller, rei d'Aragó, l'any 1128.¹⁴ L'hereu d'Alfons I, Ramir II, va decidir de lliurar a Castella el territori de Molina. Durant la guerra entre Castella i Aragó de 1356-1369, la ciutat (coneguda com a Molina de los Caballeros, Molina de los Condes o, simplement, Villa de Molina) i la seva regió van passar a l'Aragó.

El 1375 va ser reconquistada per les tropes de Pere I el Cruel de Castella, durant una expedició de càstig contra els aragonesos que donaven suport al seu germà bastard Enric en la guerra que mantenia amb el rei pel tron castellà. L'exèrcit va arribar a conquerir Terol, però als següents tractats de pau els castellans van retirar-se de totes les terres i ciutats ocupades a excepció de la rodalia de Molina, coneguda des de llavors com de Aragón ("d'Aragó"). La vila de Molina, residència habitual de Pere I des de llavors, va passar a considerar-se com un territori a part en mans del rei, costum que ha perdurat fins a l'actualitat, ja que entre els títols nobiliaris del rei d'Espanya, de Joan Carles I, hi continua figurant el de "Senyor de Molina".

L'1 de novembre de 1810, durant la guerra del francès, uns 3.000 homes a les ordres del general François Roguet entraven a Molina de Aragón, des d'on Pedro Villacampa comandava el batalló de Molina, format per uns 600 homes,^[2] i cremava la vila, que havia estat abandonada, en la que es van trobar en els tallers, nombroses armes inacabades.

Fills il·lustresModifica

Tirso de Obregón i Pierrad (1832-1889) cantant de la corda de baríton.

Monuments i llocs d'interèsModifica

El Castell Alcàsser, un dels més grans d'Espanya.
El pont romànic.
L'església i el convent de San Francisco.
L'església de Santa Clara.

En general la localitat conserva bona part del seu patrimoni medieval.

La vila està situada molt a prop del parc natural de l'Alto Tajo, amb espècies mediterrànies de muntanya alta i mitjana, en òptim estat de conservació, que és un dels majors conjunts de congostos fluvials de l'interior peninsular. Connecta amb zones turístiques com la Serranía de Cuenca o els Montes Universales (Terol).

A 11 km de Molina de Aragón se situa l'ermita romànica de la Virgen del Congosto, a l'interior d'un barranc espectacular.

Festes localsModifica

Les festes patronals del Cristo de Las Victorias (1 de setembre).
La Mare de Déu del Carme (16 de juliol), declarada d'interès turístic regional.
La Immaculada (8 de desembre).
La lloa a la Virgen del Congosto (diumenge de Pentecosta).
La Fira Medieval (el tercer cap de setmana de juny).
Els carnavals.

ReferènciesModifica

↑ (castellà) Hernandez Rabal, hernandezrabal
↑ Perruca, Marta. «Aquel dos de noviembre que olvidó la historia» (en castellà). El día, 02-11-2011. [Consulta: 8 desembre 2011].^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molina de Aragón

[1] (castellà) Hernandez Rabal, hernandezrabal

[2] Perruca, Marta. «Aquel dos de noviembre que olvidó la historia» (en castellà). El día, 02-11-2011. [Consulta: 8 desembre 2011].^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]