Plini el Vell menciona un lloc anomenat Monesi a Aquitània. Avui en dia és difícil de demostrar que aquest topònim que cita Plini sigui l'origen del nom actual de Monenh, encara que molts historadors i erudits sostinguin aquesta teoria des del segle xviii. El que se sap de segur sobre la història del lloc actual és que al segle i hi va existir una fortificació on es va construir posteriorment la fortalesa destruïda per Joana Labrit al segle xvi.
Segons Pèir de Marca, el geògraf àrab Ach-Cherif-al Edrisi menciona al segle xii un centre anomenat Munins (segons la transcripió francesa, Geographie Nubiensis, del 1619) com a lloc de pas dels mercaders àrabs. En aquella època Monenh posseïa una abadia laica (una església) vassalla dels vescomtes del Bearn, la vila de la qual n'era la seva propietat. Monenh era també una vegueria on el veguer del vescomte hi cobrava els beneficis de la zona.
Entre el 1188 i el 1215, Gastó VI de Bearn, dit el Bo, va entregar els beneficis dels furs i costums de Morlans, cosa que deixava Monenh lliure de la possessió directa del vescomte.
.svg)
