Monges Premonstratenques

Les Canonesses Premonstratenques o Monges Norbertines (en llatí Ordo Praemonstratensis) són la branca femenina de l'Orde Premonstratenc, i un orde religiós de tipus monàstic. Les seves monges fan vots solemnes i clausura, dedicant-se a la vida contemplativa. Posposen a llurs noms les sigles O. Praem.

Infotaula d'ordeCanonesses Premonstratenques
Blason fr ville Lahonce PA.svg
Escut de l'orde, amb els bàculs sobre el fons blau sembrat de flors de lliri
TipusMonàstic (des de 1247)
Nom oficialOrde Premonstratenc
Nom oficial llatíOrdo Praemonstratensis
SiglesO.Praem.
Altres nomsCanonesses Premonstratenques, norbertines, Orde de Prémontré, canonesses blanques
HàbitTúnica, escapulari i sobrepellís de llana, blancs; vel negre
LemaAd omne opus bonum parati (Preparats per a qualsevol bona obra)
ObjectiuVida contemplativa: pregària, estudi i treball
Fundacióca. 1121, Prémontré per Sant Norbert de Xanten
Aprovat perHonori II, en 16 de febrer 1126
ReglaRegla de Sant Agustí (s. IV)
PatronsSant Agustí d'Hipona, Sant Norbert de Xanten
Branques i reformesBranca femenina dels premonstratencs
Primera fundacióAbadia de Prémontré (Picardia, França), 1120
Fundacions destacadesDoksany, Humpolec, Svatý Kopecek (Txèquia); Bonlieu (França); Rot an der Rot (Aulendorf, Alemanya); Zsámbék (Hongria); Mariengaard, Oosterhout (Països Baixos); Imbramowice, Cracòvia (Polònia); Banská Bystrica i d'altres (Eslovàquia); Toro, Villoria de Órbigo (Espanya); Berg Sion (Suïssa); Tehachapi (Estats Units)
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha
Lloc webhttp://www.premontre.org
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La branca femenina de l'Orde Premonstratenc té una història paral·lela a la masculina. Com en altres casos, la predicació de Norbert de Xanten va atreure no només homes, sinó moltes dones que volien viure cristianament segons els seus ensenyaments. Quan s'establí a Prémontré, prop de Laon, i hi fundà el primer monestir de canonges regulars, va establir també una comunitat femenina en la qual va ingressar Ricuera, considerada la primera religiosa de l'orde.

Els primers monestirs premonstratesos eren dobles, amb edificis separats per a homes i dones. La comunitat femenina era dirigida per una priora que retia comptes a l'abat de la comunitat masculina. Les dones no feien vots i es dedicaven a les tasques domèstiques i de manteniment, com quedava regulat als primers estatuts de l'orde, de 1131, promulgats per Hugues de Fosses, i dedicats a les dones en els capítols LXXV-LXXXII. Cap al 1140, influït per la tendència a separar els religiosos de les religioses, el capítol general, presidit per Hugues de Fosses, va suprimir els monestirs dobles i va aprovar la separació dels monestirs. Així i tot, algun monestir doble va subsistir a Alemanya fins al 1803).[1]

Innocenci IV va aprovar el 1247 les noves regles de 1240 per a les canonesses de l'orde: les premonstratenques es convertien llavors en religioses de vots solemnes, dedicades a la vida contemplativa, l'estudi i el treball manual en clausura. Fins al segle XX, les branques femenina i masculina constituïen un únic orde i amb la mateixa regulació; 1945 es redactaren les primeres constitucions religioses exclusives per a les canonesses, regulant-ne la vida dintre de l'orde.

En acabar 2009, hi havia unes dues-centes monges premonstrateses en dinou monestirs, la major part a l'Europa Central.

NotesModifica

  1. Els ordes monàstics que mantingueren comunitats dobles foren pocs: l'Orde de Fontevrault (1100), l'Orde de Sant Sulpici (1112), l'Orde de Sant Gilbert (1135) i l'Orde de Santa Brígida, fundat el 1344; l'Orde de Montevergine comptà només amb un monestir doble.

BibliografiaModifica

  • Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007.
  • Bernard Ardura, Premostratensi: nove secoli di storia e spiritualità di un grande ordine, ESD, Bologna 1997. ISBN 88-709-4266-X.

Vegeu tambéModifica