Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Regió de Banská Bystrica».

Banská Bystrica és una ciutat del centre d'Eslovàquia ubicada a les ribes del riu Hron, en una llarga i ampla vall encerclada per les serralades dels baixos Tatres, els Grans Fatra (eslovac: Veľká Fatra) i les muntanyes Kremnicke (eslovac: Kremnické vrchy, hongarès: Körmöci-hegység). Amb una població de 81.281 habitants, Banská Bystrica és actualment la sisena ciutat més gran d'Eslovàquia i és la capital de la Regió de Banská Bystrica.

Infotaula de geografia políticaBanská Bystrica
Banska Bystrica Erb.svg
Banska Bystrica SNP Square.jpg

Localització
 48° 44′ 07″ N, 19° 08′ 43″ E / 48.735277777778°N,19.145277777778°E / 48.735277777778; 19.145277777778
PaísEslovàquia
RegionsRegió de Banská Bystrica
Districtesdistricte de Banská Bystrica
Capital de
Població
Total 78.484 (2017)
• Densitat 759,25 hab/km²
Geografia
Superfície 103,37 km²
Banyat per Hron
Altitud 362 m
Organització política
• Cap de govern Ján Nosko (2014)
Identificador descriptiu
Codi postal 974 01, 974 04, 974 05, 974 09 i 974 11
Fus horari
Prefix telefònic 048
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Enclavament fundat per pobles eslaus el s. IX, Banská Bystrica va obtenir els privilegis municipals del Regne d'Hongria el 1255. L'aspecte actual de la ciutat, de tradició minera, té origen a la Baixa edat mitjana, quan la pròspera ciutat va ser dotada d'esglésies, mansions i fortificacions.

Pel seu patrimoni històric i per la seva favorable situació geogràfica amb accés fàcil a les muntanyes que la contornen, Banská Bystrica és un popular destí turístic tant a l'estiu com a l'hivern.

HistòriaModifica

El 1255 aconseguí l'estatut ciutat reial minera (extracció de plata) als segles XIV-XVI, explotació dels jaciments de coure, que era exportat a tota Europa (voltants de la localitat de Spaniadolina). El 1525, gran revolta de miners, que ocuparen la ciutat durant un cert temps. A finals del segle XVIII i sobre mitjans del XIX, fou el focus del moviment nacionalista eslovac.

El 1850, es fundà al Liceu Eslovac. El moviment obrer i els esforços per l'aixecament econòmic, social i cultural d'Eslovàquia s'incrementaren sobretot després de la primera guerra mundial. El 29 d'agost de 1944, en esclatar Alçament Nacional Eslovac, la ciutat fou per dos mesos la seu del Consell Nacional Eslovac i del comandament polític-militar de la revolució, així com de les emissions lliures de la ràdio. La ciutat rebel fou ocupada per les unitats alemanyes el 27 d'octubre de 1944, sent alliberada per l'Exèrcit Roig el 26 de març de 1945.[1]

Barri històricModifica

El casc històric constitueix una reserva, dominat per l'antic castell medieval i la torre del rellotge. Part del castell és el Palau de Matej Bel, en estil gòtic tardà. Església parroquial romànic-gòtica, església gòtic eslovaca, antic ajuntament (avui galeria d'art), bastió dels artillers, porta amb sagetera. En la plaça major, diverses cases burgeses gòtiques i renaixentistes amb ornaments esgrafiats i patis amb peristils la més interessant és avui el Museu d'Eslovàquia Central, amb col·leccions d'història i Ciències Naturals, així com Dom Benického.

Una altra dominant de la ciutat és el Memorial i Museu de la Revolta Nacional Eslovaca, amb una exposició sobre la resistència anti-feixista que inclou una col·lecció d'armes i tècniques de combat i diverses plaques recordatòries en homenatge als participants en la Revolta.[1] Banská Bystrica és seu de la Universitat Matej Bel, amb 15.000 estudiants.

Fills il·lustresModifica

Galeria d'imatgesModifica

Ciutats agermanadesModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banská Bystrica  
  1. 1,0 1,1 Marcel Ludvik i Otakar Mohyla,Guia Olympia Txecoeslovàquia-Praga pàgs. 113-114 ISBN 80-7033-125-9