Monopòdic

El creixement o ramificació monopòdica[1][2] el presenten aquelles plantes vasculars amb un hàbit de creixement que va cap dalt des d'un sol punt. S'afegeixen fulles a l'àpex cada any i la tija s'allarga d'acord amb això.[3]

La paraula monopòdic deriva del grec "mono-", un i "pòdic", "peu", fent referència al fet que les plantes monopòdiques tenen un sol tronc o tija.[4]

Les orquídies amb creixement monopòdic sovint produeixen moltes arrels aèries que sovint pengen cap avall i tenen clorofil·la per sota de la cobertura grisa de l'arrel les quals es fan servir com òrgans addicionals per a la fotosíntesi. Aquestes orquídies no tenen un rizoma o pseudobulb i per tant les espècies adaptades a llargs períodes secs tenen, en canvi, fulles carnoses suculentes. Les seves flors generalment provenen de la tija entre les fulles. En algunes espècies monopòdiques la tija (el rizoma) pot dividir-se en dos, però en totes les orquídies monopòdiques això no és necessari per al creixement continu, de forma oposada a les orquídies amb creixement simpòdic.[5]

ReferènciesModifica

  1. «monopòdic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «monopòdic». [Consulta: 5 març 2022].
  3. «monopòdic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 març 2022].
  4. [enllaç sense format] http://botanydictionary.org/monopodial-branching.html Dictionary of Botany
  5. The Orchid Expert, Dr. DG Hessayon, Expert Books, Transworld Publishers, London, ISBN 9780903505673