Obre el menú principal

Mutasarrifat de Mont Líban

(S'ha redirigit des de: Mont Liban)

El mutassarrifat de Mont Líban[1][2][3] —en àrab متصرفية جبل لبنان, mutaṣarrifiyyat Jabal Lubnān; en turc Cebel-i Lübnan Mutasarrıflığı— fou una subdivisió de l'Imperi Otomà creada després de les reformes del Tanzimat. Després de 1861 va existir un territori autònom al Mont Líban, amb un mutassàrrif (literalment «plenipotenciari») cristià al front, que fou creat sota pressió europea, com a pàtria pels maronites, després de les massacres de 1860.

Contingut

HistòriaModifica

AntecedentsModifica

Quan l'Imperi Otomà va començar a declinar, l'estructura administrativa va estar sota pressió. Després de conflictes i  lluites entre els maronites i els drusos, els representants de les potències europees van proposar al Sultà Abdülmecid I que el Líban fos dividit en dues seccions, una cristiana i una drusa. La Sublime Porte finalment, va ser obligat a abandonar els seus plans per un govern directe del Líban, i el 7 de desembre de 1842, el sultà va adoptar la proposta del príncep Metternich i va demanar a Assad Pasha, el governador de Beirut, de dividir el Mont Líban, en dos districtes: el districte nord sota un  caimacam cristià, i el districte del sud sota un caimacan drus, ambdós escollits entre els líders tribals. Tots dos oficials dependrien del governador de Sidon, que residia a Beirut.[4][5]

Guerra civil de 1860Modifica

El 22 de maig de 1860, un petit grup de maronites va disparar a un grup de drusos a l'entrada a Beirut, matant a un i ferint un altre. Això va provocar un torrent de violència que es va estendre a través del Líban. En només tres dies, del 29 al 31 de maig, uns 60 pobles van ser destruïts en les proximitats de Beirut.[4] 33 cristians i 48 drusos van ser assassinats.[6] El mes de juny els disturbis s'havien estès a les "poblacions mixtes" del sud del Líban i de l'Antilíban i cap a Sidó, Hasbaya, Rashaya, Deir al-Qamar, i Zahle. Els pagesos drusos assetjaven els monestirs catòlics i les missions, els cremaren, i van matar els monjos.[4] França va intervenir en favor de la població local cristiana i Gran Bretanya, en favor dels drusos, després d'unes matances en què més de 10.000 cristians van ser assassinats.[7][8]

Creació del MutasarrifatModifica

El 5 de setembre de 1860, una comissió internacional composta de França, Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i l' Imperi Otomà es va reunir per investigar les causes dels fets de 1860 i recomanar un nou sistema administratiu i judicial per al Líban que evités la repetició d'aquest tipus d'esdeveniments. El 1861 pel "Règlement Organique", el Mont Líban va ser provisionalment separat de l'eyalat de Damasc i es van reunir sota un governador anomenat mutasarrıf (governador) designat pel sultà Otomà (i que no podia ser libanès però havia de ser cristià), amb l'aprovació de les potències Europees. El Mont Líban es va convertir en un mutasarrifat semi-autònom.[9][10] Al setembre de 1864, l'estatut es va convertir en permanent.[9][11][12] El mutasarrıf va ser assistit per un consell administratiu de dotze membres de les diferents comunitats religioses en el Líban. Cada un dels sis grups religiosos que habitaven al Líban (maronites, drusos, sunnites, xiites, ortodoxos grecs i melkites) elegien dos membres del consell.[8][9]

Aquest sistema de mutasarrifat va durar des de 1861 fins a 1918,[13] encara que va ser de facto suprimit per Djemal Pasha (un dels "Tres Paixes" del lideratge otomà de la primera Guerra Mundial) el 1915, després de la qual va nomenar el seu propi govern.

DenominacióModifica

Els membres de la comissió internacional van buscar molts noms per a la nova divisió administrativa i el seu governador. Molts títols es van considerar; Emir (أمير) va ser ràpidament rebutjat perquè era ofensiu per a la Porta Otomana (Emir era un títol del sultà otomà) i era una reminiscència del sistema d' Emirats que els otomans van lluitar per abolir. Vali (والي) també va caure de la consideració perquè els membres de la comissió volia fer evident la importància de la classificació del nou títol, que era superior que el de governador otomà dels vilayets generals; "Governador" (حاكم) també es va abandonar perquè van pensar que el títol era molt comú i generalitzat. La comissió també va rumiar sobre el títol de "President" (رئيس جمهورية), però la denominació no va ser aprovada pel govern otomà. Després de dues setmanes de deliberació, el terme francès plénipotentiaire va ser acordat i la seva turc traducció mutasarrıf va ser adoptat com el nou títol de governador i de la divisió, que es va denominar en àrab com la mutasarrifiyah del Mont Líban.[14]

Llista de mutasarrıfsModifica

Vuit mutasarrıfs van ser nomenats i van governar segons les regulacions bàsiques del mutasarrifat que es va emetre l'any 1861, modificada a continuació per la reforma de 1864. Aquests van ser:

Període   Nom Nom de naixement   Confessió / Religió Notes
1861-1868 Davud Pasha Garabet Artin Davoudian Armeni Catòlic Armeni otomà d'Istanbul
1868-1873 Franko Pasha Nasri Franco Coussa Grec Catòlic (Melkita) Sirià d' Alep
1873-1883 Rüstem Pasha Rüstem Mariani Catòlic  Romà Italià de Florència, naturalitzat ciutadà otomà
1883-1892 Wassa Pasha Pashko Vasa Shkodrani Albanès Catòlic  Albanès de Shkodër
1892-1902 Naoum Pasha Naum Coussa Grec Catòlic (Melkita) Sirià, fillastre del segon mutassarrif Nasri Franco Coussa (Franko Pasha)
1902-1907 Muzaffer Pasha Ladislas Czaykowski Catòlic  Romà Polonès
1907-1912 Yusuf Pasha Youssef Coussa Grec Catòlic (Melkite) Sírià, fill del segon mutassarrif Nasri Franco Coussa (Franko Pasha)
1912-1915 Ohannes Pasha Ohannes Kouyoumdjian Armeni Catòlic   Armeni otomà

Llista de GovernantsModifica

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914, Djemal Pasha no va tardar en ocupar militarment el Mont Líban i revocar el sistema de mutasarrifat. Va nomenar al mutasarrıfs durant aquest període que foren simples governadors a les seves ordres. Els governants van ser:

  • - 30 Sep 1918 Mümtaz Bey 30 Sep 1918 - 7 Oct 1918 Ömer al-Dauk
  • Ali Münif Bey (després Ali Münif Yeğenağa) 1915-1916
  • Ismail Bey (després Ismail Haqqi) 1916-1918
  • Mümtaz Bey, 1918 [13]
  • Ömer al-Dauk, 1918

El 7 d'octubre els francesos van desembarcar a Beirut i van ocupar Mont Liban que va romandre sota ocupació fins que fou creat l'estat de Grand Líban amb el Mont Líban, Trípoli de Síria, Sidó, Tir, el sud del modern Líban i la vall de la Bekaa, sota mandat francès. Els governadors militars del Mont Líban sota ocupació francesa foren:

  • 7 d'octubre de 1918 - 19 de novembre de 1918 Marie Antoine Philpin de Piépape
  • 19 de novembre de 1918 - 21 de novembre de 1919 Jules Camille Hamelin
  • 21 de novembre de 1919 - 1 de setembre de 1920 François Georges Barb

Dades demogràfiquesModifica

La població total l'any 1895 es va valorar en 399.530, amb 80.234 (20.1%) musulmans i 319.296 (79.9%) cristians.[15] En 1913, el total de la població, es va valorar en 414.747, amb 85,232 (un 20,6%) musulmans i 329.482 (79.4%) els cristians.[15]

Censos de 1895 i 1913Modifica

Font:[15]

Religió 1895 % 1913 %
Sunnita 13.576 3.5 14,529 3.6
Xiïta 16.846 4.3 23,413 5.5
Drusa 49.812 12.5 47,290 11.3
Maronita 229.680 57,5 242,308 58,3
Grec Catòlic 34.472 8.5 31,936 7.7
Ortodoxa Grega 54.208 13.5 52,536 12.8
Altres Cristians

(principalment Protestants)

936 0.3 2,882 0.7
Població Total 399.530 100 414.747 100

GaleriaModifica

MapesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Fisk, Robert; Debevoise, Malcolm; Kassir, Samir Beirut. University of California Press, 2010, p. 94. ISBN 978-0-520-25668-2. 
  2. Salwa C. Nassar Foundation. Cultural resources in Lebanon. Beirut: Librarie du Liban, 1969, p. 74. 
  3. Winslow, Charles. Lebanon: war and politics in a fragmented society. Routledge, 1996, p. 291. ISBN 978-0-415-14403-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Lutsky, Vladimir Borisovich. «Modern History of the Arab Countries». Progress Publishers, 1969. [Consulta: 12 novembre 2009].
  5. United States Library of Congress - Federal Research Division. Lebanon A Country Study. Kessinger Publishing, 2004, p. 264. ISBN 978-1-4191-2943-8. 
  6. Ceasar E. Farah. Politics of Interventionism in Ottoman Lebanon, 1830-1861. I.B.Tauris, 2000, p. 564. ISBN 978-1-86064-056-8 [Consulta: 30 juny 2013]. 
  7. Fawaz, Leila Tarazi. Occasion for War: Civil Conflict in Lebanon and Damascus in 1860. illustrated. I.B.Tauris & Company, 1995, p. 320. ISBN 978-1-86064-028-5. 
  8. 8,0 8,1 U.S. Library of Congress. «Lebanon - Religious Conflicts». countrystudies.us. [Consulta: 23 novembre 2009].
  9. 9,0 9,1 9,2 Lutsky, Vladimir Borisovich. «Modern History of the Arab Countries, sections 11-12».
  10. The Origins of the Lebanese National Idea, 1840-1920, p. 99.
  11. Encyclopedia of the Ottoman Empire, p. 414.
  12. The Arabs of the Ottoman Empire, 1516-1918: A Social and Cultural History, pp. 181-182.
  13. 13,0 13,1 el-Mallah, Abdallah. «The system of Moutasarrifiat rule». abdallahmallah.com. [Consulta: 16 novembre 2009].
  14. عهد المتصرفين في لبنان، لحد خاطر: "لماذا سُميت المتصرفيّة"، صفحة: 11-12 (Arabic)
  15. 15,0 15,1 15,2 Joseph Chamie. Religion and Fertility: Arab Christian-Muslim Differentials. CUP Archive, 1981-04-30, p. 29. ISBN 978-0-521-28147-8 [Consulta: 28 juny 2013].