Viquipèdia

Montserrat Boix Piqué

periodista catalana

Montserrat Boix Piqué (Polinyà, 26 de gener de 1960) és una periodista catalana, coneguda per desenvolupar conceptes, com ara el ciberfeminisme social[1] o el hacktivisme feminista.[2] Els seus eixos de treball habituals són la violència de gènere[3] i els drets de comunicació i de ciutadania per a les dones.[4][5]

Plantilla:Infotaula personaMontserrat Boix Piqué

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Polinyà (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en Ciències de la Informació
Universidad Carlos III de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, viquimedista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTelevisió Espanyola
Ràdio Miramar de Badalona
Universitat del País Basc
Canal 24 horas Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Lloc webmontserratboix.net Modifica el valor a Wikidata
X: montserratboix Telegram: MontserratBoix Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria professional

modifica

Es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. A principis dels anys 80 va iniciar la seva trajectòria professional a Ràdio Miramar de Barcelona.[6] Posteriorment va incorporar-se al programa "Encarna de noche" dirigit per Encarna Sánchez, a la COPE Madrid. El 1984 va assumir la prefectura de la Unió Federal de Consumidors d'Espanya.[7]

Des de 1986 és periodista dels Serveis Informatius de Televisió espanyola en la secció Internacional,[8] on s'ha especialitzat en temes de política exterior i el món àrab: Magrib, Sahel, els moviments islàmics i el terrorisme jihadista. Ha estat enviada especial a principis dels 90 a Algèria, cobrint la informació sobre les matances del Grup Islàmic Armat i la seva guerra civil, en camps de refugiats Sahrauis, el Marroc, Egipte, Afganistan, Guatemala i Bangladesh.[9]

Ha treballat, a més, com a professora en diferents màsters universitaris sobre igualtat, tecnologies, comunicació i desenvolupament amb perspectiva de gènere, entre d'altres a la Universitat Internacional de Andalucia[10] i la Universitat del País Basc.[11] És secretària d'Igualtat i Drets Civils d'UGT RTVE[12] i membre de l'Observatori d'Igualtat de la Corporació de RTVE.[13][14]

Ciberfeminisme social

modifica

El 1996 va crear Mujeres en Red,[15] diari digital pe feminista.[16] Juntament amb Anna de Miguel va publicar el capítol "Los géneros de la red: los ciberfeminismos" en el llibre: The role of humanity in the information age. A Latin Perspective (2002)[1] editat per la Universitat de Xile, on es parla per primera vegada del concepte ciberfeminisme social[17] el qual fa referència a organitzacions, xarxes i moviments socials que han incorporat les TIC com a canals de comunicació amb una tradició de pensament i acció anterior a l'aparició de les xarxes a Internet, on grups tradicionalment marginats reclamaven nous espais polítics[2]

El 2006, en el número 10 de la publicació Labrys, va plantejar el concepte de "hacktivisme feminista" en el text Hackeando el patriarcado: La lucha contra la violencia hacia las mujeres como nexo. Filosofía y práctica de Mujeres en Red desde el ciberfeminismo social.[18]

Premis i reconeixements

modifica

Boix ha rebut diversos guardons per la seva tasca a favor d'un periodisme més igualitari, entre d'altres: el premi al reconeixement en la labor periodística més destacada en l'erradicació de la violència de gènere atorgat per l'Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (2005);[19][20] el Premi Nicolás Salmerón de Drets Humans per l'esforç i la constància en fer de "Mujeres en Red" un dels mitjans de comunicació de referència en la defensa dels drets de la dona,[21] i el Premi Comunicació No Sexista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2015).[22][23]

El 2016 va ser seleccionada entre les 100 dones més influents d'Espanya,[24] i el diari El Mundo la va incloure a la llista de les 500 dones més influents d'Espanya.[25]

Publicacions (selecció)

modifica

A més de l'obra ja esmentada, cal destacar:

  • "Manual sobre el uso del ordenador y la Internet. Historia sobre las redes internacionales de mujeres en la Internet" a "El viaje de las internautas. ""Una perspectiva de género en las nuevas tecnologías". Editado por AMECO (Asociación Española de Mujeres Comunicadoras).(2001) [26]
  • "Cuando la violencia doméstica cruza el umbral del espacio público", a "Violencia y Género Tomo II. M. Teresa López Beltrán, M. José Jiménez Tomé, Eva M. Gil Benitez (Ed). Asociación de Estudios Históricos sobre la Mujer. Centro de ediciones de la diputación de Málaga. ISBN 9788477855293. (2003)
  • Las TIC, un nuevo espacio de intervención en la defensa de los derechos sociales. Las mujeres okupan la red en el libro “Género, sexo, medios de comunicación. Realidades, estrategias, utopías” coordinado por Natividad Abril. Universidad del País Vasco. ISBN 8487595952.[27]
  • Comparecencia en el Senado en la Ponencia sobre la erradicación de la violencia doméstica, 2 abril de 2001. Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer. Conclusiones de la Ponencia,[28]
  • "Nuevas tecnologías de la información y la comunicación: creando puentes entre las mujeres", a Nosotras en el país de las comunicaciones. Silvia Chocarro (coord.). Editorial Icaària. (2007)[29]
  • "Comunicación: todavía una asignatura pendiente para el feminismo", a Los feminismos como herramientas de cambio social (II) :De la violencia contra las mujeres a la construcción del pensamiento feminista.” Compiladores Victoria A. Ferrer Pérez i Esperanza Bosch Fiol. Treballs Feministas núm. 6. Universitat de les Illes Balears. ISBN 8476329598.[30]
  • "Comunicación y educación para la ciudadanía". Revista Andalucía Educativa núm. 62. (Agost 2007)
  • "Mujeres en Red, la información es poder", a Dones contra l'Estat. Juncal Caballero i Sonia Reverter ed. ISBN 978-84-608-0808-4 Seminari d'Investigació Feminista. UJC. (2008)
  • Una docena de argumentos para animarte a hacer un blog. (2012)[31]
  • "Prácticas e imágenes deformadas en el discurso mediático" a Informar con perspectiva de género en Medios de Comunicación e Igualdad una alianza necesaria Consejo Audiovisual de Andalucía.(2014)[32]
  • "Seguridad versus privacidad, derecho a la resistencia", a Hacia una internet ciudadana. América Latina en Movimiento. ALAI.(2015)[33]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «Los géneros de la red: los ciberfeminismos», 2002. [Consulta: 31 octubre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 (Coord.), Cecilia Castaño Collado. TELOS 92: Género y uso de las TIC. Fundación Telefónica, 1 de juliol de 2012. 
  3. ↑ «Usos políticos y activismo feminista de las páginas web sobre violencias contra las mujeres en España: una visión a partir de las potenciales usuarias» (en castellà). Fonseca, Journal of Communication, 8, 8, 01-06-2014, pàg. 70–85. ISSN: 2172-9077 [Consulta: 31 octubre 2016].
  4. ↑ Diximedia. «Ramón Lobo y Montserrat Boix animan a las ONGD a adaptarse a las redes sociales». Arxivat de l'original el 2016-07-13. [Consulta: 31 octubre 2016].
  5. ↑ «"No se puede superar la crisis a costa de la igualdad"». [Consulta: 31 octubre 2016].
  6. ↑ «Radio Miramarː 8.00 a 10.00: LA CANCIÓN DE LA CALLE.». Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 1r novembre 2016].
  7. ↑ El País, Ediciones El. «22 asociaciones crean la unión Federal de Consumidores», 01-12-1984. [Consulta: 31 octubre 2016].
  8. ↑ «Montserrat Boix, periodista de TVE y feminista: “El reto es dejar de pensar desde los márgenes, queremos una alternativa global de cambio” | Revista Pueblos». Arxivat de l'original el 2016-09-24. [Consulta: 31 octubre 2016].
  9. ↑ TVE «Bangladesh, sobrevivir a la catástrofe». Informe Semanal, 16-08-2014.
  10. ↑ «Comienza la 2ª edición del máster en Género en la Sede Antonio Machado de la UNIA». Arxivat de l'original el 2016-08-06. [Consulta: 1 e¡de novembre 2016].
  11. ↑ «Profesorado - logo - UPV/EHU». [Consulta: 31 octubre 2016].
  12. ↑ «Piden sanciones para los medios al presentar el Observatorio de Igualdad de RTVE» (en castellà). Cuartopoder, 14-02-2018.
  13. ↑ «Primera reunión del Observatorio de Igualdad de la Corporación RTVE - RTVE.es» (en castellà). RTVE.es, 22-03-2018.
  14. ↑ «II Jornadas de Comunicación» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2018].
  15. ↑ «Montserrat Boix será ponente en la mesa Mujeres liderando proyectos en red». Arxivat de l'original el 2017-10-11. [Consulta: 25 octubre 2016].
  16. ↑ «@montserratboix: “Hay que impulsar la presencia de las mujeres en la Red más allá del 8 de marzo”», 16-04-2016. [Consulta: 13 juliol 2016].
  17. ↑ «El ciberfeminismo social, un caso genuino de desarrollo en la red». [Consulta: 31 octubre 2016].
  18. ↑ «Hackeando el patriarcado: La lucha contra la violencia hacia las mujeres como nexo. Filosofía y práctica de Mujeres en Red desde el ciberfeminismo social.». [Consulta: 31 octubre 2016].
  19. ↑ Consejo Audiovisual de Andalucía. «Prácticas e imágenes deformadas en el discurso mediático.Informar con perspectiva de genero», 2014. [Consulta: 31 octubre 2016].
  20. ↑ Consejo general del poder judicial. «Memoria observatoria contra la violencia doméstica y de género», 2005. [Consulta: 31 octubre 2016].
  21. ↑ «Zapatero obtiene el Premio Salmerón de Derechos Humanos». Agencia EFE, 09-12-2009. [Consulta: 31 octubre 2016].
  22. ↑ «Premios de Comunicación no sexista 2015». SeMMexico, Servicio especial de la mujer, de latinoamérica y el caribe, 19-11-2015. Arxivat de l'original el 2016-08-17. [Consulta: 30 octubre 2016].
  23. ↑ «La crítica de televisió de l'ARA Mònica Planas, premi de comunicació no sexista per les seves columnes». Ara.cat.
  24. ↑ «Y las 100 mujeres más influyentes de España son...», 23-09-2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
  25. ↑ «Yo Dona presenta la lista de las 500 españolas más influyentes» (en castellà). Diari El Mundo, 19-11-2016. [Consulta: 19 novembre 2016].
  26. ↑ Montserrat Boix, Victoria Sendón, Cristina P. Fraga. «El viaje de las internautas», 2001. Arxivat de l'original el 2015-10-14. [Consulta: 31 octubre 2016].
  27. ↑ Natividad Abril. «Género, sexo, medios de comunicación. Realidades y utopías», 01-05-2004. [Consulta: 31 octubre 2016].
  28. ↑ «Informe de la Ponencia sobre la erradicación de la violencia doméstica constituida en el seno de la Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer.». Boletín Oficial de las Cortes Generales, 04-12-2002. [Consulta: 31 octubre 2016].
  29. ↑ Marcesse, Silvia Chocarro. Nosotras en el país de las comunicaciones: miradas de mujeres (en castellà). Icaria Editorial, 1 de gener de 2007. ISBN 9788474267365 [Consulta: 1r novembre 2016]. 
  30. ↑ Fiol, Esperanza Bosch. Los feminismos como herramientas de cambio social. Universitat de les Illes Balears, 1 de gener de 2006. ISBN 8476329598 [Consulta: 1r novembre 2016]. 
  31. ↑ «Una docena de argumentos para animarte a hacer un blog,». Arxivat de l'original el 2015-03-26. [Consulta: 31 octubre 2016].
  32. ↑ Consejo Audiovisual de Andalucía. «Medios de comunicación e igualdad, una alianza necesaria», 2014. [Consulta: 31 octubre 2016].
  33. ↑ «Hacia una Internet ciudadana». [Consulta: 31 octubre 2016].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Boix_Piqué&oldid=33595352»