Morocco

pel·lícula de 1930 dirigida per Josef von Sternberg i Henry Hathaway
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Josef von Sternberg; per a la localitat estatunidenca, vegeu l'article Morocco (Indiana)

Morocco és una pel·lícula estatunidenca en blanc i negre de 1930, dirigida per Josef von Sternberg i interpretada per Marlene Dietrich i Gary Cooper. El guió de Jules Furthman és una adaptació de la novel·la Amy Jolly, de Benno Vigny.

Infotaula de pel·lículaMorocco

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJosef von Sternberg Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHector Turnbull Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHans Dreier Modifica el valor a Wikidata
GuióJules Furthman i Benno Vigny Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKarl Hajos Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLee Garmes i Lucien Ballard Modifica el valor a Wikidata
VestuariTravis Banton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1930 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema romàntic i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMarroc Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0021156 Filmaffinity: 283256 Allocine: 247 Rottentomatoes: m/morocco Letterboxd: morocco Allmovie: v33360 TCM: 83989 AFI: 10856 Archive.org: morocco-30-1538596735589 TMDB.org: 42641 Modifica el valor a Wikidata

Es tracta de la primera pel·lícula estatunidenca de Marlene Dietrich, la primera després de l'èxit de Der blaue Engel (estrenada l'1 d'abril del mateix any).[1]

Va ser destacable en el seu moment el petó que aquesta li fa durant una actuació a una altra dona, per tractar-se del primer petó d'aquest tipus de la història del cinema. Marlene, vestida amb un esmòquing, li canta a una dona del públic i aquesta, a la vegada, està afalagada amb l'atenció rebuda; la cantant pren una rosa de la solapa de l'admiradora i li fa un petó als llavis. Aquesta escena va ajudar a fer de la imatge andrògina i de sexualitat ambigua de Dietrich una marca distintiva.[2][3]

Argument modifica

La cantant de cabaret Amy Jolly, provinent de París, arriba a Mogador (Marroc) on, per problemes econòmics, es veu forçada a actuar en un cafè de segona fila propietat de Lo Tinto. Allà es fixa en l'atractiu legionari Tom Brown i aquest queda seduït per ella durant una actuació que fa vestida amb esmòquing; ferits pels seus passats, inicien cautelosament una relació sense lligams.

Mentrestant, el milionari La Bessière s'encapritxa d'ella. L'ajudant de Tom, mogut pel sentit del deure i un sentiment de rancúnia (ja que aquest havia intentat seduir la seva dona) fa que Brown acabi arrestat i, posteriorment, enviat a un poble de mala mort en una perillosa missió, i ella decideix llavors respondre a la proposta de matrimoni de La Bessière, qui li ofereix diners i felicitat.

En un incident, l'ajudant de Brown mor i aquest resulta ferit. La notícia arriba a Mogador durant el sopar de compromís, i Amy s'aixeca de taula per a retrobar-se amb Brown. La Bessière, veient que n'està enamorada, s'ofereix per a dur-la en el seu cotxe.

Amy troba Brown a la taverna i no pas a l'hospital com es pensava, ja que només ha fet veure que havia estat ferit per no haver de tornar a Mogador, ja que l'endemà se n'ha d'anar al Sàhara. Tom li diu que si se l'estima haurà d'estar preparada per a ser una bona soldada; veient que les dones d'allà segueixen la columna on es troba la unitat on serveix el seu home, Amy abandona La Bessière i segueix els legionaris, endinsant-se en el desert.

Repartiment modifica

 
Gary Cooper i Marlene Dietrich en una escena de la pel·lícula.

Nominacions modifica

La pel·lícula va estar nominada a quatre Oscars el 1931: millor actriu (Marlene Dietrich), millor direcció artística (Hans Dreier), millor fotografia (Lee Garmes) i millor direcció (Josef von Sternberg).[4]

El 1932 va guanyar el premi Kinema Junpo (Japó) a la millor pel·lícula estrangera.

L'any 1992 va ser seleccionada per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per a ser preservada al National Film Registry.

Referències modifica

  1. Data de l'estrena de Der blaue Engel a IMDb (anglès)
  2. «Marlene Dietrich» (en anglès). Fyne Times. Arxivat de l'original el 13/10/2007.
  3. «‘My Best Girlfriend’: Queer Dietrich, on screen and off» (en anglès britànic). British Film Institute, 14-12-2020. [Consulta: 15 juny 2023].
  4. Nominacions i premis a IMDb (anglès)

Enllaços externs modifica