Monestir dels Jerònims
El Mosteiro dos Jerónimos és un monestir manuelí, testimoni de la riquesa del descobriment portuguès. Es troba al barri de Belém, Lisboa, a l'entrada del riu Tejo. És el punt més àlgid de l'estil manuelí i el conjunt monàstic més notable del segle xvi a Portugal i una de les principals esglésies saló d'Europa.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (pt) Mosteiro dos Jerónimos  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir i patrimoni cultural | |||
| Part de | Monestir dels Jerònims i Torre de Belen | |||
| Arquitecte | Boitac Diogo de Torralva Nicolás Chanterenne | |||
| Construcció | 1502 | |||
| Obertura | 1601 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement Manuelí | |||
| Superfície | 2,57 ha zona tampó: 51,5 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Belém (Portugal) | |||
| Localització | Santa Maria de Belém | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural | |||
| Data | 1983 (7a Sessió), Criteris PH: (iii) i (vi) | |||
| Identificador | 263bis-001 | |||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Identificador | 70631 | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | ?, Criteris PH: (iii) i (vi) | |||
| Identificador | 263bis-001 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | patriarcat de Lisboa | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Visitants anuals | 1.096.283 (2019) | |||
| Lloc web | mosteirojeronimos.pt | |||
En destaca el seu claustre, completat el 1544, i la porta sud d'un complex disseny geomètric, davant del riu Tejo. Els elements decoratius són plens de símbols de l'art de la navegació i les escultures de plantes i animals exòtics. El monument és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO[2] i 7 de juliol del 2007, va ser escollit com una de les set meravelles de Portugal.[3]
Història
modifica
Encarregat pel rei Manuel I de Portugal, poc després que Vasco da Gama hagués tornat del viatge a l'Índia, fou finançat en gran part pels beneficis del comerç d'espècies. Escollí la ubicació al costat del riu a Santa Maria de Belém el 1502 i començà a treballar amb diversos arquitectes i constructors, entre ells Diogo de Boitaca (el pla original i l'aplicació) i João de Castilho (cúpules de la nau i el transsepte - amb una xarxa de venes en forma d'estrella - pilars, porta sud, sagristia i façana), que substitueix la primera el 1516/17. En el regnat de Don Joan III s'hi va afegir el cor.[4]
El seu nom ve del fet que fou lliurat a l'orde de Sant Jeroni, que s'hi va establir fins al 1834. Sobrevisqué al terratrèmol del 1755, però va ser malmès per les tropes franceses enviades per Napoleó Bonaparte a principis del segle xix.[5]
Inclou, entre d'altres, les tombes dels reis Manuel I de Portugal i la seva esposa, Maria d'Aragó i de Castella, Joan III de Portugal i la seva dona, Caterina d'Habsburg, Sebastià I de Portugal i Enric I de Portugal, i també les de Vasco da Gama de Luís Vaz de Camões, d'Alexandre Herculano i Fernando Pessoa.
Després del 1834, amb l'expulsió dels ordes religiosos, el monestir dels Jerònims va ser donat a l'església parroquial de Santa Maria de Belém.[6]
En una extensió construïda el 1850 es troba el Museu Arqueològic Nacional i el Museu Marítim es troba a l'ala oest.
Fou seu, el 1983, de la XVII Exposició europea d'Art, de la Ciència i la Cultura.
Galeria
modifica-
-
Part superior del monument als Descobriments -
-
-
-
-
-
-
Referències
modifica- ↑ «Mosteiro de Santa Maria de Belém / Mosteiro dos Jerónimos / Igreja Paroquial de Belém / Igreja de Santa Maria» (en anglès). Patrimonio Cultural - SIPA – Sistema de Informação para o Património Arquitetónico. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Monastery of the Hieronymites and Tower of Belém in Lisbon» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ Beleza Barreiros, Ines «Heritage of Portuguese Influence as Erasure: Critical Perspectives on the Recreation of the Past in the Present». Portugueses Literary & Cultural Studes, 2022, pàg. 181.
- ↑ Anderson, Christy. Renaissance Architecture (en anglès). OUP Oxford, 2013-02-28, p. 248. ISBN 978-0-19-284227-5.
- ↑ Rocha, Luzia Aurora «A History of Portugal Through Images: The Role of Musical Iconography in the Conception of Symbology’s of Narration, Meaning and Power» (en anglès). Advances in Design, Music and Arts II. Springer International Publishing [Cham], 2023, pàg. 643–654. DOI: 10.1007/978-3-031-09659-4_46.
- ↑ Mariz, Vera. «Restoration as historical monuments as utopia: the bell's tower of Santa Maria de Belem Church». A: Monteiro, Maria do Rosário; Kong, Mário S. Ming; Neto, Maria João Pereira (eds). Utopia(s) - Worlds and Frontiers of the Imaginary: Proceedings of the 2nd International Multidisciplinary Congress, October 20-22, 2016, Lisbon, Portugal (en anglès). CRC Press, 2016-11-03. ISBN 978-1-351-96683-2.
Enllaços externs
modifica