Obre el menú principal

Mourir d'aimer

pel·lícula de 1971 dirigida per André Cayatte

ArgumentModifica

Durant els dies del maig de 1968 Danièle Guénot, una dona divorciada i mare de dos fills de 32 anys, és políticament compromesa i professora de francès i llatí a Rouen, i organitza tertúlies polítiques a casa seva. Un estudiant de 17 anys, Gérard Leguen, s'enamora d'ella. Inicialment el rebutja, però ambdós senten una forta atracció mútua. Els seus pares els denuncien, i ella és enviada a la presó i ell a altres escoles, amb familiars i a una clínica de pacients psiquiàtrics. Finalment ella se suïcida.[1][2]

RepartimentModifica

Antecedents i produccióModifica

La pel·lícula és basada en la història de Gabrielle Russier, una professora francesa divorciada de 32 anys de Marsella qui se suïcidà l'1 de setembre de 1969 després d'haver estat condemnada per corrupció de menors.[2][3][4][5] Va ser rodada a Mont-Saint-Aignan i Rouen, amb algunes escenes rodades a Cluses.

MúsicaModifica

La banda sonora és de Louiguy. La cançó Mourir d'aimer de Charles Aznavour també fou inspirada en la història de Roussier i fou creada abans de la pel·lícula, a començaments de 1971, però Louiguy no va permetre que la usessin en la banda sonora de la pel·lícula;[4] va ser inclosa en algunes versions no franceses, com la italiana i la estatunidenca.[3] També va ser representada com "inspirada per la pel·lícula" en singles de 45 rpm que van aparèixer poc després.[4] La versió usada en la banda sonora italiana va guanyar el Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia de 1971.[4]

La cançó "De terciopelo negro" de l'equatorià Jorge Araujo Chiriboga fa nombroses referències a la pel·lícula, interpretada per Carmela, amb Paco Ibáñez a la guitarra.[3] Aquesta i "Partida" van sortir com a singles.

RecepcióModifica

La pel·lícula va ser un èxit, va vendre 5 milions d'entrades només a França.[3] La interpretació d'Annie Girardot fou particularment lloada.[4] El crític de The New York Times va lloar les actuacions i va escriure que la pel·lícula "aprofundeix i sovint commovedora en els estats d'ànim dels legisladors incòmodes i dels principis tràgics"[2]

DistincionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Mourir d'aimer» (en francès). [Consulta: 22 agost 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 Weiler, A. H. «French Love Story: A Boy and a Woman». The New York Times, 21-02-1972.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Bellaïche, Raoul. Aznavour: "Non, je n'ai rien oublié" (en francès). Paris: Archipel, 2011, p. 1868–69. ISBN 9782809805406. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Colonna-Césari, Annick «Vidéos. Mourir d'aimer: Charles Aznavour contre le conservatisme des années 1970» (en francès). L'Express, 19-07-2015 [Consulta: 21 agost 2016].
  5. «Scandale ! 'Mourir d’aimer' d’André Cayatte» (en francès). Arte, 02-09-2013.