Obre el menú principal

Moviment Comunista de Catalunya

El Moviment Comunista de Catalunya (MCC) va ser la secció catalana del Moviment Comunista,[1] dirigit per Empar Pineda i Ignasi Àlvarez. Des de 1974 participà en l'Assemblea de Catalunya, però tenia molt poc pes específic dins Comissions Obreres.

Infotaula d'organitzacióMoviment Comunista de Catalunya
Dades
Tipus organització política
Ideologia política comunisme
Història
Creació 1974
Dissolució 1990
Organització i govern
Seu 
Part de Moviment Comunista d'Espanya
Modifica les dades a Wikidata
Adhesiu del MCC, 1977

IdeologiaModifica

Originàriament el MCC era un partit maoista inspirat per la Revolució Cultural xinesa,[2] però des de 1981-82 l'organització abandonà gradualment la seva ideologia prèvia (Marxisme ortodox, leninisme, maoisme) a favor de formes marxistes més heterodoxes. El partit també dona suport als moviments socials feministes, catalanistes, LGBT i insubmisos.[3] El MCC també dóna suport a l'independentisme català.

HistòriaModifica

El MCC va aparèixer per primer cop en 1974, participant en l'Assemblea de Catalunya.[4][5] Es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 dins la coalició Unitat pel Socialisme, on només van obtenir 33.086 vots (l'1,22% dels vots emesos)[6] i cap escó. Des d'aleshores va rebutjar de participar en eleccions. El 1991 es va unir a la Lliga Comunista Revolucionària i crearen Izquierda Alternativa (IA). Revolta en fou la branca a Catalunya[7] i Ca Revolta al País Valencià, adoptà l'independentisme i des del qual han participat en totes les iniciatives independentistes des d'un punt de vista comunista.

ReferènciesModifica

  1. Josepa Cucó i Giner. De la utopia revolucionària a l'activisme social: El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris. Universitat de València, 2016. 
  2. Maoisme català: records i vergonyes, El País, 29 de juny de 2016
  3. El MCPV en Alicante durante la Transición.
  4. Glòria Rubiol. Josep Pallach i el Reagrupament. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p.143. 
  5. Carles Santacana (editor). El franquisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p.459. 
  6. http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2/?a=a&id_eleccions=A19801&id_territori=CA09 Resultats d'Unitat Popular del Socialisme C.U.P.S. a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980] (en aquest registre legal es va confondre Unitat pel Socialisme, nom que figura en tota la propaganda del grup, amb la CUPS de les eleccions de 1977 que tenia com a primer candidat a l'independent Salvador Casanova
  7. «Moviment Comunista». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

  • Laíz, Consuelo: La lucha final. Los partidos de la izquierda radical durante la transición española. Madrid: Libros de la Catarata, 1995.

Enllaços externsModifica