Viquipèdia

Moviment de Resistència Global

El Moviment de Resistència Global (MRG) [1][2] es va iniciar com a xarxa i espai de comunicació entre col·lectius i iniciatives per a coordinar accions i intercanviar informacions de cara a les protestes antiglobalització a Praga convocades amb motiu de la Cimera del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial que es va realitzar al setembre 2000 en la capital de la República Txeca.

Infotaula d'organitzacióMoviment de Resistència Global
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata

Orígens modifica

Inspirat per les lluites de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional de principis dels 90 o les manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle en 1999 com a inici del moviment antiglobalització, el Moviment de Resistència Global (MRG) té els seus orígens a principis de juny de l'any 2000, a partir d'una reunió convocada al Centre Social Okupat de la Fàbrica Hamsa de Sants a Barcelona a la qual van assistir una trentena de persones de diferents col·lectius i poblacions de Catalunya.

En aquesta primera reunió va ser on, a banda de crear-se les diferents comissions d'actuació i tractar qüestions relacionades amb el finançament, la comunicació o l'articulació, es va proposar el nom de Moviment de Resistència Global - Praga 2000 per a aglutinar, coordinar i enfortir totes les accions que des de l'estat espanyol s'organitzaren de cara a la Cimera Internacional de Praga 2000 i treballar per la justícia global i contra la globalització econòmica neoliberal.[3]

Alguns dels membres d'aquesta iniciativa pionera van ser Enric Duran, Ada Colau,[4] Esther Vivas, Mayo Fuster Morell, Gemma Galdon Clavell[5] o Gemma Ubasart[6] a Catalunya, i Pablo Iglesias[7][8] a Madrid.

Ideologia i objectius modifica

Des dels seus orígens l'MRG pretenia consolidar-se com una xarxa oberta que convidara a la participació de tots els col·lectius i grups que volgueren participar de les accions anticapitalistes per a Praga 2000 i posteriorment en les successives mobilitzacions de l'anomenat moviment antiglobalització. Les seues accions van estar orientades en contra del model socioeconòmic neoliberal, en resposta a una mundialització econòmica imposada pels grans organismes financers i polítics i en resposta també a un control sobre les institucions i la societat exercit per les transnacionals.

Les mobilitzacions organitzades pretenien reclamar una societat més justa i un repartiment equitatiu de la riquesa, potenciar la democratització i el pluralisme de les institucions i limitar el poder de les multinacionals i els grans grups financers. Entre els seus objectius prioritaris també figurava l'abolició del deute dels països del sud, la defensa dels drets fonamentals de les minories i de les poblacions més desfavorides i la protecció del medi ambient.[9] D'altra banda, l'MRG es manifestava contrari a la representació política, les estructures jeràrquiques i a la institucionalització dels moviments socials. Posseïa un funcionament obert, participatiu i de caràcter assembleari, que fomentava a més la desobediència civil i l'autogestió com a eines de canvi social.[10]

Praga 2000, Niça 2000, Barcelona 2001, Gènova 2001 i l'MRG català modifica

La participació del Moviment de Resistència Global en les mobilitzacions contra el BM i el FMI a Praga 2000 va ser part del bateig europeu en l'estratègia dels bloquejos i les contracimeres. Posteriorment, l'MRG va organitzar múltiples mobilitzacions i va representar el punt de confluència d'activistes provinents de diversos moviments (okupa, solidaritat, antimilitarista, estudiantil) amb un marcat caràcter juvenil. L'experiència de l'MRG català va ser pionera en el sentit que va afavorir l'aparició d'altres agrupacions similars al llarg de l'estat espanyol, encara que cadascuna d'elles amb les seues peculiaritats locals.[1]

A finals de l'any 2000 va tenir lloc una nova mobilització internacional que va comptar amb una alta participació catalana: la contracimera de la Cimera de Niça, on es van reunir els caps de govern de la Unió Europea. Niça va presenciar la pluralitat de les lluites del moviment de moviments en produir-se en un mateix escenari, d'una banda, mobilitzacions de sindicats majoritaris contra les retallades socials de la UE en forma de manifestacions convencionals i, d'altra banda, diverses accions dels sectors més mobilitzats i partidaris de la desobediència civil agrupats en la Plataforma Niça 2000.[11][12]

El 2001, l'MRG Catalunya va llançar una crida motivant una campanya contra el Banc Mundial, els dirigents del qual tenien prevista una visita al juny a Barcelona, però que finalment va ser suspesa a causa de la pressió de les mobilitzacions.[13] Al juliol del mateix any, el Moviment de Resistència Global va acudir a la contracimera del G8 a Gènova la qual va estar marcada per una gran violència i durs enfrontaments entre la policia i els manifestants, que van finalitzar amb nombrosos ferits i la mort del jove activista Carlo Giuliani. Entre els ferits i detinguts van estar diversos membres de l'MRG Saragossa.[14][15]

Connexions globals modifica

Entre 2001 i 2002 l'MRG va ser convocant europeu[16] de la Peoples' Global Action o Acció Global dels Pobles, moviment social radical organitzat sota una xarxa global difusa que organitzava campanyes populars i accions directes com a protesta contra la globalització i el capitalisme i per la justícia ambiental i social.[17]

L'MRG també es va coordinar amb altres moviments anticapitalistes a nivell global com el Fòrum Social Mundial, Reclaim the Streets o Ya Basta Association. Quant al Fòrum Social Mundial a més, l'MRG Catalunya va ser convidat a formar part de forma permanent del seu Consell Internacional; però després de participar com a observadors en la reunió celebrada a Barcelona del 28 al 30 d'abril de 2002, es va acabar rebutjant la proposta.[18]

Dissolució de l'MRG a Catalunya modifica

Dos anys i mig després dels seus inicis, a finals de gener de 2003, l'MRG va llançar un comunicat mitjançant el qual es declarava dissolt per consens. Els motius: estar convertint-se en una identitat, en una estructura o organització estàtica. "L'MRG mor, es multipliquen les lluites" va ser el títol del manifest de dissolució: "per a desafiar al món des de l'acció directa, des de la desobediència i des de la rebel·lia".[19][20]

Confusions entre el Moviment de Resistència Global (MRG) i el Moviment Antiglobalització modifica

A causa del seu nom genèric, el Moviment de Resistència Global va ser confós en múltiples ocasions pels mitjans de comunicació amb el mateix Moviment Antiglobalització del que va formar part.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Societat catalana, societat limitada?. 1a edició. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, 2007, p. 123-149. ISBN 978-84-96349-35-3. 
  2. ↑ «Manifiesto del Movimiento de Resistencia Global (MRG) Madrid - Praga 2000» (en castellà), 01-09-2000. [Consulta: 15 febrer 2015].
  3. ↑ «Lista de coordinación e intercanvio de información sobre Praga 2000 desde el estado español» (en castellà), 04-06-2000. Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 15 febrer 2015].
  4. ↑ «Stop desahucios. Entrevista Ada Colau». Revista Polémica, 26-12-2012 [Consulta: 15 febrer 2015].
  5. ↑ «La antiglobalización revive contra la crisis». Publico.es, 30-11-2019 [Consulta: 15 febrer 2015].
  6. ↑ «Resistencias globales durante el año 2002. Un semestre de locura y otro para reflexionar». Fundacion Betiko, 01-11-2012, pàg. 3 - 9 [Consulta: 15 febrer 2015].
  7. ↑ «Pablo Iglesias (Podemos): “El 15-M nos enseñó que no se puede pedir certificados de pureza ideológica”». LaMarea, 20-05-2014 [Consulta: 15 febrer 2015].
  8. ↑ «Por qué la izquierda europea se rinde ante Pablo Iglesias». El Confidencial, 25-01-2015 [Consulta: 19 febrer 2015].
  9. ↑ «Globalización - MRG». El Mundo, 01-07-2001 [Consulta: 15 febrer 2015].
  10. ↑ Networking futures : the movements against corporate globalization. Duke University Press. Durham, N.C.: Duke Univ. Press, 2008. ISBN 0822342693 [Consulta: 15 febrer 2015]. 
  11. ↑ «La Plataforma NIZA 2000 opina sobre la carta de los Derechos Fundamentales, denuncia las detenciones y al diario "La Razón"». Comunicado de Prensa, 11-12-2000 [Consulta: 15 febrer 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 febrer 2015].
  12. ↑ «Europa no es una mercancía». Euromarches.org, 11-12-2000 [Consulta: 15 febrer 2015].
  13. ↑ «El Banco Mundial suspende su reunión de junio en Barcelona por temor a los disturbios». El Mundo, 20-05-2001 [Consulta: 15 febrer 2015].
  14. ↑ «Ultimas novedades (Zaragoza)». The A-Infos News Service, 25-07-2001 [Consulta: 15 febrer 2015].
  15. ↑ «Las balas no van a detenernos». La Tuerka, 02-01-2013 [Consulta: 15 febrer 2015].
  16. ↑ «CALLING ALL GRASSROOTS, ANTI-CAPITALIST MOVEMENTS, GROUPS AND COLLECTIVES». nadir.org, 08-05-2002 [Consulta: 15 febrer 2015].
  17. ↑ «VIENTO SUR Número 65/Noviembre 2002 43 Una Crónica de la 2ª Conferencia Europea de Leiden». VientoSur, 01-11-2002 [Consulta: 15 febrer 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 22 febrer 2015].
  18. ↑ «Informe de la reunión del Consejo Internacional del Foro Social Mundial». , 28-04-2001 [Consulta: 15 febrer 2015]. Arxivat 2015-02-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 22 febrer 2015].
  19. ↑ «L'MRG ha mort...». ElSud, 27-01-2003 [Consulta: 15 febrer 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 22 febrer 2015].
  20. ↑ El Futuro de la red : anuario de movimientos sociales. 1a edició. [Barcelona]: Icaria Editorial, 2002, p. 174. ISBN 978-84-7426588-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moviment_de_Resistència_Global&oldid=33008156»