Muhàmmad VIII el Petit
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VIII) al-Mutamàssik dit as-Saghir (el Petit), fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada. Era fill de Yússuf III al que va succeir quan va morir el 9 de novembre de 1417. Tenia només 8 anys.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1409 (Gregorià) ![]() Emirat de Gharnata ![]() |
Mort | 1431 (Gregorià) ![]() Salobreña ![]() |
Sultan of Granada (en) ![]() | |
1427 – 1429 ← Muhàmmad IX l'Esquerrà – Muhàmmad IX l'Esquerrà → | |
Sultan of Granada (en) ![]() | |
1417 – 1419 ← Yússuf III – Muhàmmad IX l'Esquerrà → ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | governant ![]() |
Família | |
Família | Dinastia nassarita ![]() |
Fills | Muhàmmad XI el Xic ![]() |
Pare | Yússuf III ![]() |
Parents | Mulleyçaide (en) ![]() ![]() |
El seu regnat no registra incidents militars i la treva amb Castella es va mantenir. El 1419 fou enderrocat pel clan dels Banu Sarraj[a]) un dels grups de pressió que s'havien anat formant al regne El després del fracassat setge de Ceuta en suport d'Abu-Saïd Uthman ibn Àhmad del Regne de Fes, en mans dels portuguesos,[1] que la havien conquerit en 1415.[2] Fou proclamat el seu parent Muhàmmad IX l'Esquerrà, fill de Nasr ibn Muhàmmad (germà de Yússuf II). Muhàmmad VIII fou portat a Tunis on va viure sota protecció dels hàfsides.
El 1427 Muhàmmad IX fou enderrocat per una revolta popular que exigia la renovació de la treva amb Castella. Per influència del cap oposat als Banu Sarraj, Ridwan Bannigash (conegut a les cròniques cristianes com Venegas o Benegas), va ser cridat altre cop al tron Muhàmmad VIII, que ara tenia 18 anys, que va retornar amb suport de tropes hàfsides. Com que tampoc va saber negociar amb Castella, i el 1428 els castellans van assolar la Vega de Granada i van atacar Ronda (que van arribar a ocupar temporalment) els granadins instigats pels Banu Sarraj el van deposar i van proclamar altre cop a Muhàmmad IX el 1429.
NotesModifica
- ↑ fills del talabarter, els artesans que feien cinturons i guarnicions per a cavalls, coneguts també com a guarnicioners i basters
ReferènciesModifica
- ↑ Quintella, Ignacio da Costa. Annaes da Marinha Portugueza (en portuguès). vol. 1, 1839.
- ↑ «História de Portugal, 1 e 2 ciclos» (en portuguès). editorial Porto Editora. [Consulta: 30 març 2015].
Enllaços externsModifica
- Historia de la dominacion de los Arabes en España: Sacada de varios manuscritos y memorias arabigas, per José Antonio Conde.