Obre el menú principal

La Conquesta o Setge de Ceuta, en l'actualitat espanyola, és l'expressió que es fa servir per referir-se a l'ocupació portuguesa de la ciutat islàmica del nord d'Àfrica l'any 1415 sota l'autoritat del rei portuguès Joan I, però feta pel seu fill, l'Infant D. Enric.

Infotaula de conflicte militarConquesta de Ceuta
Moroccan–Portuguese conflicts Tradueix
Conquesta de Ceuta (1415) situat respecte Espanya
Gharnata
al-Mariyya
València
Sevilla
Toledo
Tarifa
Ceuta
Guardamar
Jaén
Còrdova
Lisboa
Red pog.svg Posicions castellanes
White pog.svg Posicions catalanoaragoneses
Blue pog.svg Posicions granadines
Green pog.svg Posicions portugueses
Battle icon active (rifles).svg Combats
Infante D. Henrique na conquista de Ceuta, s.XV.JPG
Enric el Navegant durant la conquesta de Ceuta segons una il·lustració de Jorge Colaço
Tipus batalla
Data 21 d'agost de 1415
Lloc Ceuta
Estat Espanya
Resultat Victòria portuguesa i conquesta de Ceuta
Operació Reconquesta
Bàndols
Flag of Portugal (1830).svg Regne de Portugal Flag of Morocco 1258 1659.svg Dinastia marínida
Comandants en cap
Joan I de Portugal Governador Ben Salah
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El tractat de Barcelona del 3 de maig de 1309[1] va ser una aliança militar signada entre el rei d'Aragó Jaume II i Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf, el sobirà de la dinastia marínida mitjançant la qual el segon contractava els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians aragonesos per a la conquesta de Ceuta, en poder de Nasr ibn Muhammad, l'emir de Gharnata. Un cop presa la plaça fou lliurada als benimerins, que canviaren de bàndol i decidiren auxiliar el granadins.[2]

L'imperi marínida es va dividir en dos en 1374, quan el regne de Fes, que ocupava el nord del Marroc i Algèria, es va separar del regne de Marrakesh.[3]

La ciutat es presentava com un punt estratègic per començar les exploracions que van tenir diferents motius. Podria evocar-se, primerament, la perícia marítima portuguesa pel seu contacte amb Itàlia al llarg de l'Edat Mitjana. També la reconstrucció difícil després de les guerres lliurades contra Castella per la seva independència. Portugal tenia en aquella època força costa marítima i el comerç amb orient va acabar per bloquejar-se arran de la presa de Constantinoble pels otomans. Evitant doncs les costes musulmanes, els portuguesos van mirar de trobar una altra alternativa que els apropés a la Xina.

La batallaModifica

El matí del 21 d'agost de 1415, Joan I de Portugal amb els seus fills i les seves forces concentrades va fer un assalt sorpresa a Ceuta, en la qual els 45.000 homes que viatjaven a bord de 200 vaixells portuguesos van atrapar els defensors amb la guàrdia baixa, i al vespre la ciutat ja havia estat capturada.

ConseqüènciesModifica

El fill del rei fou compensat amb el ducat de Viseu per la seva victòria.[4]

En 1437, Eduard I de Portugal fou convençut pels seus germans Enric i Ferran per llançar un atac contra el sultanat marínida del Marroc. El resultant atac a Tànger, dirigit per Enric, fou un desastre. En el tractat resultant, Enric es va comprometre a lliurar Ceuta de nou als marínida a canvi de permetre l'exèrcit portuguès sortir sense ser molestats.

ReferènciesModifica

  1. de Capmany, Antoni. Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragon y diferentes príncipes infieles (en castellà), 1786. 
  2. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya, p. vol.3, p.411. 
  3. Syed, Muzaffar Husain; Akhtar, Syed Saud; Usmani, B D. Concise History of Islam. Vij Books India, 2011, p. 142. ISBN 938257347X. 
  4. «História de Portugal, 1 e 2 ciclos», (editorial Porto Editora).

Vegeu tambéModifica