Muhammad Dervix Barles
Muhammad Dervix Barles fou un amir de Tamerlà, membre de la tribu mongola turquitzada dels Barles. Se'l esmenta al segle xiv per tres accions concretes.
| Biografia |
|---|
El 1387 l'exèrcit timúrida va acampar al Shaki. Des d'allí es van enviar destacaments a territori cristià i es van fer diversos saquejos i presoners. Un d'aquests destacaments anava manat per Muhammad Dervix Barles i va operar a les muntanyes de Shaki, on va fer molts presoners.[1]
Vers el 1398 Muhammad Dervix Barles, amb un exèrcit regular de 40.000 homes, va arribar a la fortalesa d'Alinjak i va llançar un fort atac al castell. El setge es va estrenyer i el menjar va començar a faltar. Aleshores, Amir Altun, el defensor d'Alanjik, va sortir de la fortalesa amb alguns dels defensors, a la recerca de menjar. A la tornada a la fortalesa, van veure que les portes de la fortalesa havien estat capturades per les tropes de Tamerlà i que hi havia una situació difícil. Valorant correctament la situació, Amir Altun va atacar les tropes de Tamerlà per darrere i els va derrotar. Durant la batalla, les tropes de Tamerlà van patir grans pèrdues i dos dels quatre emirs que dirigien el setge van morir, però l'amir principal dels quatre, Muhammad Dervic Barles, va sobreviure.[2]
El 14 de desembre de 1393 Muhammad Dervix Barles va arribar al campament reial d'Harbi, a l'Iraq, junt amb Ismail Barles i Shaikh Ali Marghub; havien establert les lleis de Genguis Khan a l'Iraq Arabí i havien imposat la obediència als caps de tribu i prínceps, matant molts àrabs sobretot als que atacaven caravanes de pelegrins, i saquejant els seus territoris.[3]
Referències
modifica- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, Ibid, 55
- ↑ Història de l'Azerbaidjan, Bakú, Acadèmic Ziya Bunyadov, Editat per Y. Yusifov, 1994, pàg. 352
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, Ibid, III, 34