Al-Mukanna

rebel de Transoxiana durant el califat d'al-Mahdi
(S'ha redirigit des de: Mukanna)

Al-Mukanna (Merv, segle VIII - 783) fou el malnom donat a un rebel de Transoxiana durant el califat d'al-Mahdi (775-785), nadiu de Merv, que amagava el seu rostre sota un vel de seda (qinà) o una mascara d'or. Les fonts li donen diversos noms reals (Atà, Hakim, Hixam ibn Hakim i Hàixim) però no se sap segur quin era el verdader, tot i que el darrer sembla que fou el que ell mateix es va donar i era el crit de guerra dels seus seguidors («Oh, Hàixim, ajuda'ns!»).

Infotaula de personaAl-Mukanna
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Merv Modifica el valor a Wikidata
Mort783 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

D'origen iranià,[1] Hāshim era de Balkh i era un plegador de roba.[2] Es va convertir en comandant d'Abu Muslim de la província del Gran Khorasan d'Iran o (Pèrsia). Després de l'assassinat d'Abu Muslim l'any 755 dC, Hashim va afirmar ser l'encarnació de Déu. Hashem tenia fama de portar un vel per cobrir la seva bellesa, mentre que els seus seguidors portaven roba blanca en oposició al negre dels governants abbàssides. Té fama d'haver practicat màgia i miracles per guanyar seguidors. També se sap que Muqanna i els seus seguidors van introduir la propietat comuna de les dones.[3]

Al-Muqanna va néixer amb el nom de Hashim. Era originari de Balkh a l'Afganistan modern. En aquell moment, la ciutat estava sota el domini del califat abbàssida, els caps del qual reclamaven la successió del profeta islàmic Mahoma i el lideratge de la comunitat musulmana. Va treballar en tèxtils abans de la seva carrera política i religiosa. El sobrenom d'Al-Muqanna prové del vel que portava a la cara. L'Enciclopèdia Iranica informa que els primers estudiosos creien que era d'origen sogdià.[4]

Hashim va ser fonamental en la formació dels exèrcits Khorrām-Dīnān dirigits per Pāpak Khorram-Din. Aquest va ser un aixecament dels perses amb l'objectiu d'enderrocar els àrabs governants. Quan els seguidors de Hashim van començar a assaltar ciutats i mesquites d'altres musulmans i saquejar les seves possessions, els abbàssides van enviar diversos comandants per aixafar la rebel·lió. Hashim va optar per enverinar-se en lloc de rendir-se als abbàssides, que havien calat foc a casa seva. Hashim va morir finalment en un fort persa prop de Kesh.[5] S'han trobat monedes encunyades per al-Muqanna, i tenen en un costat les paraules «Déu va ordenar fidelitat i justícia» en escriptura cúfica i per l'altra «Hàixim, valí d'Abu-Múslim».[6]

Referències culturals modifica

L'any 1787 Napoleó Bonaparte va escriure un relat breu de dues pàgines sobre Al-Muqanna anomenat "Le Masque prophète".[7]

El primer poema de Lalla-Rookh (1817) de Thomas Moore es titula The Veiled Prophet of Khorassan, i el personatge Mokanna es basa en al-Muqanna'. Una òpera de 1877, The Veiled Prophet de Charles Villiers Stanford, es basa al seu torn en la història de Mokanna tal com es presenta a Lalla-Rookh.

Els homes de negocis de St. Louis van fer referència al poema de Moore el 1878 quan van crear la Veiled Prophet Organization i van inventar una llegenda de Mokanna com a fundador.[8] Durant molts anys l'organització va organitzar una fira i una desfilada anuals anomenada "Fiera del Profeta Velat", que va passar a anomenar-se Fair Saint Louis el 1992. L'organització també va oferir un ball debutant cada desembre anomenat Veiled Prophet Ball.

La Mystic Order of Veiled Prophets of the Enchanted Realm (fundada el 1889), sovint coneguda com "la Gruta", un grup social amb membres restringits als Mestres Maçons, i la seva auxiliar femenina, les Filles de Mokanna (fundades el 1919), també prenen el seu noms del poema de Thomas Moore.[9][10]

L'escriptor argentí Jorge Luis Borges va utilitzar un al-Muqanna de ficció com a personatge central de The Masked Dyer, Hakim of Merv, un conte de 1934, i en una altra història quinze anys després, The Zahir, com a avatar passat de l'objecte titular.

Sax Rohmer va utilitzar la llegenda del Mokanna com a fons per a la seva novel·la de 1934, La màscara de Fu Manchu.

El director de cinema iranià Khosrow Sinai té un guió cinematogràfic sobre al-Muqanna titulat Sepidjāmeh (L'home de blanc) publicat a Teheran el 1999.[11]

Referències modifica

  1. Lewis, 2002, p. 111.
  2. Crone, Patricia. «Moqanna». Encyclopædia Iranica. Arxivat de l'original el 2011-11-17. [Consulta: 18 abril 2021]. «Reputed to have come from Balkh (Balḵ), not Sogdiana, Hāšem participated in the ʿAbbāsid revolution (see ABBASID CALIPHATE) and continued to serve as a soldier and secretary in the army at Marv under Abu Dāwud Ḵāled b. Ebrāhim al-Ḏohli (governor of Khorasan 137-140/755-57), and his successor ʿAbd-al-Jabbār b. ʿAbd-al-Raḥmān al-Azdi (140-41/757-58).»
  3. Spuler, Bertold. Iran in the Early Islamic Period Politics, Culture, Administration and Public Life Between the Arab and the Seljuk Conquests, 633-1055. Brill, 2014, p. 373. ISBN 9-004-28209-2. 
  4. Crone, Patricia. «Moqanna». Encyclopædia Iranica. Arxivat de l'original el 2011-11-17. [Consulta: 18 abril 2021]. «Reputed to have come from Balkh (Balḵ), not Sogdiana, Hāšem participated in the ʿAbbāsid revolution (see ABBASID CALIPHATE) and continued to serve as a soldier and secretary in the army at Marv under Abu Dāwud Ḵāled b. Ebrāhim al-Ḏohli (governor of Khorasan 137-140/755-57), and his successor ʿAbd-al-Jabbār b. ʿAbd-al-Raḥmān al-Azdi (140-41/757-58).»
  5. The Encyclopaedia of Islam. 2nd ed. Vol. 7. Page 500.
  6. Boris Kochnev, "Coins of Muqanna", Institut d'Arqueologia de Samarcanda
  7. Le masque prophète
  8. History, Veiled Prophet Organization, 2009, <http://www.veiledprophet.org/content/view/37/41/>. Consulta: 15 desembre 2009 Arxivat 2010-05-25 a Wayback Machine.
  9. The Grotto, MasonicDictionary.com, 2007, <http://www.masonicdictionary.com/grotto.html>. Consulta: 15 desembre 2009 Arxivat 2014-10-11 a Wayback Machine.
  10. Lalla Rookh Caldron, Daughters of Mokanna, Lalla Rookh Grotto, <http://lallarookhgrotto.com/id18.html>. Consulta: 15 desembre 2009
  11. Sīnāyī, Ḫusrau. Sapīdǧāma: fīlmnāma. Čāp 1. Tihrān: Daftar-i Pažūhišhā-i Farhangī, 1999 (Maǧmūʿa-i manābiʿ-i farhangī - sīnimāyī Fīlmnāma). ISBN 978-964-6269-86-6. 

Enllaços externs modifica