Mundigak
Mundigak és un jaciment arqueològic que es troba a uns 55 km al nord-oest de la ciutat de Kandahar, al curs superior del riu Kushk-i Nakhud, a la província de Kandahar, a l'Afganistan. Durant l'edat del bronze Mundigak era el centre de la cultura d'Helmand, que tingué l'apogeu al tercer mil·lenni abans de la nostra era.
Mundigak | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Director d'excavació | Jean-Marie Casal (en) | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | província de Kandahar (Afganistan) | |||
| ||||
Història
modificaMundigak era una gran ciutat prehistòrica que va tenir un important desenvolupament cultural entre el 5é i el 2n mil·lenni ae, i es convertí en el centre principal de la cultura d'Helmand desenvolupada sobretot a la seua província.[1] La ceràmica i altres utensilis posteriors al tercer mil·lenni, l'època de major esplendor, ens mostren que hi hagué interacció amb Turkmenistan, Balutxistan i ciutats de la vall de l'Indus.(1)
Mundigak l'excavà l'any 1950 el francés Jean Marie Casal i al principi era un monticle de 9 m d'alt.[2][3] Ocupa una àrea de 21 hectàrees i fou la segona ciutat més gran de la civilització Helmand després de Xahr-i Sokhta, que el 2400 ae ocupava 60 hectàrees.[4]
Al voltant del 2200 ae totes dues ciutats començaren a decaure, amb una dràstica reducció de la seua zona d'influència i l'abandó gradual de les ciutats.[5]
Relacions amb la Vall de l'Indus
modificaPart del material trobat a Mundigak, com ara ceràmica, o figures de serps o toros, mostra que mantingué relacions amb ciutats de la vall de l'Indus.[6] Aquests objectes tenen moltes semblances, per exemple, amb altres trobats en les capes més antigues del jaciment de la ciutat de Kot Diji.[7]
Arquitectura
modificaEn un dels monticles es trobaren les restes d'un palau i en un altre les d'un gran temple, cosa que indica mostres d'una activa vida urbana.[6] La cronologia n'és encara incerta: s'ha dividit en set períodes principals amb subdivisions. El període principal sembla trobar-se al nivell IV, en què es veu una època de gran reconstrucció després d'una destrucció. Tots dos, el palau i el temple, i possiblement també les muralles de la ciutat es construïren en aquest període.
En una altra capa es tornen a trobar signes de destrucció i canvis importants en la ceràmica, que denoten un període d'abandó entre els nivells IV i V seguit per un període de reconstrucció i construcció de grans estructures. En els nivells VI i VII s'observa una ocupació a petita escala. A Mundigak també hi ha restes que mostren el que ara diríem activitats religioses. Un gran edifici emblanquinat, amb pilars i una porta delimitada per una línia vermella, datat si fa no fa del 3000 abans de la nostra era, podia relacionar-se amb activitats religioses.(3)
Les primeres cases (nivell I-4) eren estretes i oblongues, amb parets de terra premsada. En el nivell I-5 hi ha cases també oblongues, però més grans, fetes amb rajola assecada al sol. Es trobaren forns per a cuinar i cisternes per a emmagatzemar aigua en nivells més recents.[8]
Objectes
modificaA més de ceràmica i ceràmica pintada, a Mundigak s'han trobat figures tosques de bous, figures humanes, aixades de bronze i desguassos de terracota.[6] La pintura de la ceràmica, a més de patrons geomètrics, reprodueix flora, com fulles de ficus religiosa i fauna amb animals com tigres.[9]
També hi han aparegut segells de pedra, segells de coure per a estampar, grans i passadors de coure en espiral.[10][11][12]
Les estatuetes de dones d'uns 5 cm trobades a Mundigak són semblants a les trobades al jaciment arqueològic de Deh Morasi Ghundai a l'Afganistan.(3)
Galeria
modificaObjectes trobats en el nivell IV:
-
Atuells de pedra
-
Copa
-
Copa
-
Copa
-
Figures d'animals
-
Cap de toro
-
Segells
Referències
modifica- ↑ McIntosh, Jane. (2008) The Ancient Indus Valley, New Perspectives. ABC-CLIO. Página 86.
- ↑ Casal, Jean Marie (1961): Fouilles de Mundigak, Paris.
- ↑ «Afghanistan Prehistory». Arxivat de l'original el 18 de febrer de 2012.
- ↑ McIntosh, Jane. (2008) The Ancient Indus Valley, New Perspectives. ABC-CLIO. Pàgina 87.
- ↑ McIntosh, Jane. (2008) The Ancient Indus Valley: New Perspectives. ABC-CLIO. Pàgina 86.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ghosh, Amalananda. An Encyclopaedia of Indian Archaeology, 1990. ISBN 9004092641.
- ↑ McIntosh, Jane. (2008) The Ancient Indus Valley: New Perspectives. ABC-CLIO. Pàgina 75.
- ↑ Bridget y Raymond Allchin. The Birth of Indian Civilization. Penguin Books. 1968. Pàgina 237.
- ↑ Bridget y Raymond Allchin. The Birth of Indian Civilization. Penguin Books. 1968. Plate 5 B
- ↑ Bridget i Raymond Allchin. (1982) The Rise of Civilisation in India and Pakistan. Pàgina 139.
- ↑ Bridget i Raymond Allchin. (1982) The Rise of Civilisation in India and Pakistan. Pàgina 202.
- ↑ Bridget i Raymond Allchin. (1982) The Rise of Civilisation in India and Pakistan. Pàgina 232.