Musaranya del terror

gènere de mamífers

Les musaranyes del terror (Dinosorex) són un gènere extint de eulipotifles que visqueren entre l'Oligocè i el Miocè a Euràsia.[1] A Catalunya se n'han trobat fòssils a la conca del Vallès-Penedès.

Infotaula d'ésser viuMusaranya del terror
Dinosorex Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreSoricomorpha
FamíliaHeterosoricidae
GènereDinosorex Modifica el valor a Wikidata
Engesser, 1972
Espècies
  • D. anatolicus
  • D. engesseri
  • D. grycivensis
  • D. huerzeleri
  • D. pachygnathus
  • D. pusillus
  • D. sansaniensis
  • D. zapfei

El seu nom comú és una traducció poc rigorosa del nom científic Dinosorex, on deinos significa «terriblement gran» i sorex significa «musaranya». L'aparença letal de les incisives, força més desenvolupades que en altres espècies de musaranyes, i la seva gran mida corporal, però, acabaren consolidant aquesta denominació malgrat que no hi ha cap prova científica que fos una musaranya especialment temible o agressiva.[2]

Un estudi[3] revalà que Dinosorex visqué al nord-est de la península Ibèrica durant més de 3 milions d'anys sense presentar canvis morfològics. La seva extinció està relacionada amb un canvi climàtic que es produí fa 9,6 milions d'anys. Aquesta circumstància és bastant excepcional entre els micromamífers, car acostumen a presentar taxes de mutació elevades i, en el registre fòssil, s'observa com unes espècies en substitueixen altres en períodes relativament curts. Aquesta característica els converteix en elements molt útils a l'hora de datar jaciments.

Els darrers registres de les musaranyes del terror a la conca del Vallès-Penedès són de fa 9,6 milions d'anys, un període que coincideix amb el canvi important en la fauna conegut com a «crisi del Vallesià», que provocà l'extinció de diversos mamífers que havien estat característics dels ambients de bosc subtropical del Miocè. És possible que els canvis climàtics del Miocè superior provoquessin que, de mica en mica, les grans masses boscoses fossin substituïdes per boscos secs i oberts i praderies, cosa que hauria implicat un canvi en la fauna. Les musaranyes del terror, altament especialitzades per a la vida als boscos subtropicals, haurien acabat extingint-se.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Entrada «Dinosorex» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 «El llarg regnat de la "Musaranya del terror"». Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. [Consulta: 20 maig 2015].[Enllaç no actiu]
  3. Furió, M.; Prieto, J.; Van den Hoek Ostende, L. W «Three million years of "Terror-Shrew" (Dinosorex, Eulipotyphla, Mammalia) in the Miocene of the Vallès-Penedès Basin (Barcelona, Spain)» (en anglès). Comptes Rendus Palevol, 14, núm. 2, 2015, pàg. 111-124. DOI: 10.1016/j.crpv.2014.12.001.