Museu Clarà
El Museu Clarà fou un museu d'art ubicat a Barcelona que recollia un seguit d'escultures de Josep Clarà. Un cop tancat gran part del fons del museu va ser traslladat al Museu Nacional d'Art de Catalunya[1][2][3] i al Museu de la Garrotxa.[4]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Història | |
| Creació | 1969 |
| Data de dissolució o abolició | 1995 |
| Activitat | |
| Visitants anuals | 900 (1992) |
Localització geogràfica  | |
Història
modificaL'olotí Josep Clarà i la seva germana i hereva, Carme Clarà, havien fet hereu universal del seu llegat l'Ajuntament de Barcelona.[5] L'any 1964 es feu efectiva la donació de la casa de l'escultor, que estava ubicada al barri de les Tres Torres, juntament amb el taller i el jardí que l'envoltava.
El llegat també incloïa prop de vuit cents escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de deu mil dibuixos propis, la seva col·lecció de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal. El llegat es va donar amb l'encàrrec i la condició de crear un museu, juntament amb una quantitat important de diners en metàl·lic per a constituir una fundació.
Després d'arranjar el museu a l'antic taller de l'escultor, sota la direcció de larquitecte municipal Ignasi Maria Serra i Goday,[6]el museu es va inaugurar l'any 1969, encara que no es va crear la fundació, el testament de la germana de l'artista confirmà aquesta donació l'any 1982.
Anunci de tancament
modificaPosteriorment, el 1995 l'Ajuntament de Barcelona va tancar i desmantellar el museu, al·legant un baix nombre de visitants, uns quatre al dia.[5] En aquella època l'alcalde era Pasqual Maragall i Oriol Bohigas n'era el regidor de cultural. El tancament va tenir un ampli ressò social, amb molts comentaris crítics a la premsa, així com de personalitats del món de la cultura que s'hi oposaren.[7] La mateixa Junta de Museus de Catalunya no avalà el canvi proposat.
Oriol Bohigas, seguidor de la idea de museu-magatzem, volia integrar el Museu Clarà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per tal d'ajudar a la construcció d'una col·lecció de referència pel Museu Nacional i a la millor visibilitat de l'obra de l'escultor noucentista. Segons una carta a en Xavier Barral, li recrimina que era precisament de Barral la proposta de:
| « | la teva proposta era dividida en tres etapes: fer una gran exposició al Palau Nacional en el moment de desmuntar el museu que servís de resum crític i d'impuls divulgador, situar definitivament a les sales del Museu les peces més significatives i als arxius els documents i els dibuixos; utilitzar la resta del material per a una seqüència d'exposicions temporals fins i tot en altres museus… | » |
| — Oriol Bohigas[3] | ||
Resposta ciutadana
modificaAls pocs mesos d'anunciar-se el tancament es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà,[8] presidida pel galerista Carles de Sicart Escoda, per reivindicar la reobertura del museu i impedir la dispersió de les seves col·leccions. També l'Associació Catalana de Crítics d'Art va demanar mantenir la col·lecció i la reobertura del museu al carrer de Calatrava de Barcelona.[5][9]
Per intentar reduir les crítiques, l'Ajuntament de Barcelona va argumentar que l'interès per Clarà «havia arribat massa tard a la ciutat». El llavors alcalde Pasqual Maragall remarcar el 7 de març de 1996 que el trasllat de les peces «era legal i no es contradeia amb el testament de l'artista». Aquell mateix any a la tardor es va inaugurar al MNAC una mostra retrospectiva de l'artista. A Olot, per contra, l'1 de març del mateix any diversos representants del món cultural olotí s'havien reunit al Teatre Principal per signar un manifest de suport al retorn del conjunt patrimonial.[5]
Fins i tot es van realitzar dues manifestacions de centenars de ciutadans que demanaven que no es tanqués el museu. Van tenir lloc el 16 de març i el 27 d'abril.[5] La neboda de l'artista, Josette Clarà, va denunciar l'Ajuntament per incompliment del desig del seu oncle. La sentència donà la raó moral a la neboda, però va considerar que «d'acord amb el Dret Civil català no es pot obligar l'Ajuntament a mantenir obert el museu».[10]
Inicialment la major part de les obres havien sigut dipositades al MNAC. Va ser quan es va signar un conveni entre el museu i els ajuntaments d'Olot i Barcelona que es van començar a traslladar la gran part d'escultures del fons al Museu de la Garrotxa. S'hi van enviar més de set-centes escultures i altres peces de Clarà i al MNAC en van quedar un centenar, així com els apunts, esbossos i uns quinze mil dibuixos i d'altres efectes personals. A Olot les obres van ser rebudes amb goig.[5]
Abandonament i enderroc
modificaAmb el temps la casa de l'artista abandonada va acabar en un estat gairebé ruïnós.[5] fins que l'agost de 1999, l'Ajuntament —amb Joan Clos com a alcalde i essent regidor de Cultura Ferran Mascarell— va fer enderrocar la casa i desmantellar el jardí noucentista.
Biblioteca
modificaEl taller va ser convertit en una biblioteca pública que actualment porta el nom de l'insigne escultor català. La biblioteca compta amb una secció específica dedicada al noucentisme i a Josep Clarà,[11] format per una selecció dels llibres i revistes que constituïen la biblioteca particular de l'escultor i la seva família, entre els quals hi ha llibres, dossiers, revistes en diversos idiomes i altres documents, des de l'any 1700 (els més antics) fins a l'any 1978 aproximadament. Entre d'altres, hi ha joies com els llibres personals de Josep Clarà dedicats als amics, com ara els escriptors Emma di Rienzi, Manuel Machado i José Francés.[12]
Referències
modifica- ↑ Doñate, Mercè. Clarà: Catàleg. Fons d'escultura, 01/05/1997, p. 364. ISBN 9788480430227.
- ↑ Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1993 [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Oriol Bohigas. Del dubte a la revolució.: Epistolari públic (1995-1997). EDICIONS 62, 15 febrer 2010, p. 43–. ISBN 978-84-297-6623-3 [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ «Museu de La Garrotxa». El Temps, s.d.[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Museu de Ceret i Museu Clarà, tocats per la polèmica». Fundació Catalunya. [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ Bassegoda i Nonell, Joan «Fallecimiento del Academico Ignasi Serra Goday» (en castellà). Cristiandad, 06-08-1991, pàg. 4.
- ↑ Pausas, Jordi «Clama al cel». Avui, 04-07-2007 [Consulta: 11 gener 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Pausas, Jordi «El Museu Clarà ha de tornar a obrir». El Periódico, 04-05-2016 [Consulta: 8 setembre 2019].
- ↑ Cid Moragas, Daniel «La casa museu com a memoria de l'individu. Algunes consideracions sobre aquesta tipologia». L'arc, p. 57-59 [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ «L'Ajuntament de Barcelona resulta absolt en una demanda que havia interposat la neboda de l'escultor Josep Clarà pel tancament del Museu Clarà». Anuaris.cat, 1997. [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ «Fons Josep Clarà». Biblioteca Clarà.
- ↑ «Fons Josep Clarà». Web de la Biblioteca Clarà. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 11 gener 2013].
Bibliografia
modifica- Doñate, Mercè. Clarà: Catàleg. Fons d'escultura, 01/05/1997, p. 364. ISBN 9788480430227.
- Barral i Altet, Xavier. L'Art i la política de l'art, 2001. ISBN 978-84-922737-9-9.