Museu Guggenheim (Bilbao)

museu del país basc
(S'ha redirigit des de: Museu Guggenheim Bilbao)

El Museu Guggenheim (en basc Guggenheim Bilbao Museoa) és un museu d'art contemporani situat a la ciutat de Bilbao al País Basc. Es tracta d'un dels diversos museus de la Fundació Solomon R. Guggenheim.

Infotaula d'organitzacióMuseu Guggenheim
Guggenheim Bilbao Museoa
Guggenheim Museum Bilbao logo.svg
Guggenheim-bilbao-jan05.jpg
El Guggenheim Bilbao Museoa, al costat del riu Nerbion al centre de Bilbao
Dades
Tipusmuseu d'art
edifici de museu
museu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 octubre 1997 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Visitants anuals1.011.363 (2014)[1]
MovimentArquitectura postmoderna Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Bilbao
Part deFundació Solomon R. Guggenheim Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-944-35-90-80 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webguggenheim-bilbao.eus Modifica el valor a Wikidata
Facebook: guggenheimbilbaomuseo Twitter: MuseoGuggenheim Instagram: museoguggenheim Modifica el valor a Wikidata

El museu va ser obert com a part d'un esforç de revitalització de la ciutat i la província de Biscaia portada a terme per les administracions públiques del País Basc. Gairebé des de la seva obertura el museu va ser una important atracció turística que atreu visitants de nombrosos països. Ha esdevingut un dels símbols més importants de la ciutat de Bilbao.

HistòriaModifica

El Bilbao de finals de la dècada de 1980 era una ciutat gris i en decadència, molt afectada per la violència política, la reconversió industrial, la conflictivitat social i l'heroïna,[2] i va endegar una reanimació va arrencar en realitat amb la construcció del Metro de Bilbao, el sanejament del Nervión i la fallida posada en marxa d'un centre d'art contemporani al vell magatzem de vins de l'Alhóndiga.[3]

Després d'haver fracassat en l'intent d'obrir seus a Salzburg i Massachusetts, Thomas Krens, director i assessor sènior per a afers internacionals de la Fundació Solomon R. Guggenheim va buscar emplaçaments a Espanya per a una nova seu del museu, primer a Madrid, i després amb Barcelona, Sevilla i Santander, però cap ciutat va oferir la complicitat política de Bilbao.[3]

El Govern Basc i la Diputació de Biscaia es van involucrar a fons en el projecte i les dues administracions van pagar a la fundació novaiorquesa 20 milions de dòlars, desemborsats en dues terminis, el 1992 i 1993, per allotjar la col·lecció durant 20 anys. Inaugurat el 1997, va acabar costant 100 milions d'euros.[3] L'organització armada Euskadi Ta Askatasuna va organitzar un llançament de granades contra l'edifici durant la seva inauguració, a la que havíen d'assistir els caps d'estat i de govern espanyol, Joan Carles I d'Espanya i Jose Maria Aznar, però l'operació fou impedida per l'Ertzaintza, i en l'acció va morir un agent.[4]

ArquitecturaModifica

 
"Puppy", de Jeff Koons, a l'entrada del Guggenheim

La Fundació Solomon R. Guggenheim va seleccionar el gabinet d'arquitectes de Frank Gehry i el seu director, Thomas Krens, el va animar a dissenyar quelcom atrevit i innovador.[5] Les corbes de l'exterior de l'edifici havien de semblar aleatòries; l'arquitecte va dir que l'atzar de les corbes està dissenyada per captar la llum.[6] L'interior està dissenyat al voltant d'un gran atri ple de llum amb vistes a l'estuari de Bilbao i els turons circumdants del País Basc.[7] L'atri, que Gehry va sobrenomenar La Flor per la seva forma, serveix com a centre organitzador del museu. El disseny del museu i la seva construcció segueixen l'estil i mètodes de Frank Gehry. Com molts dels seus treballs anteriors l'estructura principal està radicalment esculpida seguint contorns gairebé orgànics. El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto. L'edifici vist des del riu aparenta tenir la forma d'un vaixell retent homenatge a la ciutat portuària en la qual s'inscriu. Els seus panells brillants s'assemblen a les escates d'un peix recordant-nos les influències de formes orgàniques presents en molts dels treballs de Gehry. Vist des de dalt, l'edifici posseïx no obstant això la forma d'una flor.

Per al seu disseny l'equip de Gehry va utilitzar intensament el disseny assistit per ordinador per a les estructures necessàries per a mantenir l'edifici aconseguint unes formes que haguessin estat impossibles de realitzar unes poques dècades abans.Mentre que el museu domina les vistes de la zona des del nivell del riu el seu aspecte des del nivell superior del carrer és molt més modest pel que no desentona amb el seu entorn d'edificis més tradicionals.

L'edifici va ser immediatament aclamat com un dels edificis més espectaculars del món del desconstructivisme, tot i que Gehry no s'associa a aquest moviment, una obra mestra del segle XX.[8] L'arquitecte Philip Johnson el va descriure com "l'edifici més gran del nostre temps", mentre que el crític Calvin Tomkins, a The New Yorker, el va caracteritzar com "un fantàstic vaixell de somni de forma ondulada amb un mantell de titani", els seus panells brillantment reflectants. també recorda les escates de peixos. Herbert Muschamp va elogiar la seva "brillantor mercurial" a la revista The New York Times.[9] The Independent qualifica el museu de "una increïble gesta arquitectònica".[7]

ExposicionsModifica

Les exposicions en el museu canvien freqüentment i contenen principalment treballs realitzats al llarg del segle xx sent les obres pictòriques tradicionals i les escultures una part minoritària comparada amb altres formats i instal·lacions artístiques i formats electrònics. Alguns entusiastes de l'art consideren que l'edifici en si està molt per sobre de les obres que formen part de la col·lecció del museu.

Col·lecció permanentModifica

Entre les peces imprescindibles de l'exposició permanent destaquen Sense títol de Mark Rothko (19521953, Puppy de Jeff Koons (1992), The Matter of Time de Richard Serra (19942005), Zweistromland, d'Anselm Kiefer (1995), Tulips de Jeff Koons (19952004), How Profound Is the Air, d'Eduardo Chillida, (1996), Installation for Bilbao de Jenny Holzer (1997, Maman de Louise Bourgeois (1999) i Like Beauty In Flames de Jenny Holzer (2021).[10]

L'efete GuggenheimModifica

Es coneix com efecte Guggenheim l'acció duta a terme a Bilbao, la realització una inversió en una infraestructura cultural que serveix de catalitzador a tot un procés de transformació d'una ciutat.[11]

CrítiquesModifica

 
Guggenheim Bilbao, Museu

El museu, sobretot durant la seva construcció, va rebre nombroses crítiques des de diferents sectors de la cultura basca, ja que els fons per a construir-lo van sortir exclusivament dels pressupostos del Departament de Cultura del Govern Basc, mentre que molts reclamaven que sortissin d'altres àrees com Indústria, ja que consideraven que, sobretot, era una inversió de tipus empresarial més que cultural; i que deixava a la cultura basca desproveïda de fons durant aquests anys.

Fins i tot Jorge Oteiza va anomenar al Guggenheim Bilbao "Fàbrica de formatges", i va jurar que mentre visqués no permetria que cap de les seves obres fos exposada allí; si bé una vegada construït el museu va dir que "calia aprofitar el que ja hi havia" i no es va negar que les seves obres hi fossin exposades, com així ha succeït.

S'ha criticat també l'edifici pel seu elevat cost i el caràcter gairebé experimental de moltes de les innovacions que es van fer en la seva construcció, que han fet més cara i difícil la seva neteja i manteniment, per humitats, oxidació del titani (encara que no es tracti d'una veritable oxidació), etc.

No obstant això, la majoria de les crítiques es van veure apagades per l'inesperat èxit que l'edifici i el mateix museu van tenir a nivell mundial, portant a la ciutat enormes beneficis i dimensionant positivament la imatge de Bilbao a nivell internacional.

El projecte del Museu Guggenheim va rebre a més el Premi Internacional Puente de Alcántara.

Juntament amb el museu MARQ d'Alacant, són els dos únics d'Espanya que han obtingut el premi al Museu Europeu de l'Any.

ReferènciesModifica

  1. La exposición más vista en España el año pasado fue la de Yoko Ono en el Guggengheim.
  2. Romero, Ana. «Edurne Portela: "La violencia en el País Vasco en los 80 lo impregnaba todo"» (en castellà). RTVE, 27-11-2017. [Consulta: 19 octubre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 Seisdedos, Iker. «‘Efecto Guggenheim’: así se hizo» (en castellà). El Pais, 14-12-2014. [Consulta: 15 octubre 2021].
  4. Igea, Octavio. «El día que ETA asesinó en el Guggenheim» (en castellà). El Correo, 13-10-2017. [Consulta: 15 octubre 2021].
  5. Frank, Gehry. Frank Gehry Talks Architecture and Process (en anglès). New York: Rizolli, 1999, p. 20. 
  6. Aggerwal, Artika. «Frank Owen Gerty». [Consulta: 18 agost 2011].
  7. 7,0 7,1 Walsh, John. «The priceless Peggy Guggenheim». The Independent, 21-10-2009. [Consulta: 12 març 2012].
  8. Tompkins, Calvin «The Maverick». The New Yorker, 07-07-1997 [Consulta: 13 març 2012].
  9. Muschamp, Herbert. «The Miracle in Bilbao». The New York Times Magazine, 07-09-1997. [Consulta: 4 abril 2012].
  10. «Nahitaezkoak» (en euskera). Guggenheim Bilbao. [Consulta: 19 octubre 2021].
  11. Narcía, Elva. «El "efecto Guggenheim"» (en castellà). BBC, 31-03-2007. [Consulta: 15 octubre 2021].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Guggenheim