Museu Nacional de l'Esclavitud
El Museu Nacional de l'Esclavitud, en portuguès: Museu Nacional da Escravatura, es localitza al Morro da Cruz, a la ciutat de Luanda, a Angola.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu i patrimoni cultural  | |||
| Construcció | 1997 | |||
| Obertura | 1997 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Luanda (Angola) | |||
| ||||
| Patrimoni d'influència portuguesa | ||||
Creat en 1977 per l'Institut Nacional del Patrimoni Cultural amb l'objectiu de donar a conèixer la història de l'esclavitud a Angola, el Museu Nacional da Escravatura té la seu en la Capela da Casa Grande,, temple del segle xvii on els esclaus eren batejats abans de ser embarcats en els vaixells negrers que els portaven al continent americà.[2]
El museu, que reuneix i exposa centenes de peces utilitzades en el tràfic dels esclaus, està instal·lat en l'antiga propietat d'Álvaro de Carvalho Matoso, capitão-mor[3] dels presidis d'Ambaca, Muxima i Massangano, a Angola, i un dels majors comerciants d'esclaus de la costa africana en la primera meitat del segle xviii. Mort en 1798, els seus familiars i hereus van continuar exercint el tràfic d'esclaus en el mateix lloc fins a 1836 quan un decret de Maria II de Portugal prohibí que des de les colònies portugueses s'exportessin esclaus.[4]
Notes modifica
- ↑ Destacada importância do museu da escravatura no contexto histórico. ANGOP, 16-04-2012.
- ↑ Artigo sobre o Museu Nacional da Escravatura Arxivat 2012-09-23 a Wayback Machine. na Revista Museu
- ↑ Capitão-mor era la designació de cadascun dels oficials militars, responsables del comandament de les tropes d'ordenança a cada ciutat, vila concelho de Portugal, entre els segles xvii i XIX. Aquesta designació va ser també aplicada a altres funcions militars i administratives en la Marinha i als territoris d'Ultramar de Portugal
- ↑ Museu Nacional de Escravatura