Museu de Cerdanyola
El Museu de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, parteix de la idea que el museu és el mateix territori i és format per un conjunt d'espais dispersos arreu de la població.[2] L'objectiu del museu és oferir una aproximació didàctica a l'evolució del poblament d'aquesta zona del Vallès, tot seguint el fil de la seva història des de la prehistòria fins a l'actualitat. El Museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
 Façana de Ca n'Ortadó, seu central del Museu de Cerdanyola | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu  |
| Història | |
| Creació | 1999[1] |
| Activitat | |
| Àmbit | Història local, arqueologia |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Format per | |
| Part de | Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona |
| Lloc web | www.cerdanyola.cat |
Localització geogràfica | |
N'és la seu central la casa Ortadó-Maymó, també coneguda com a Ca n'Ortadó, una torre d'estiueig d'estil noucentista donada a l'Ajuntament per la seva propietària, Maria Assumpció Ortadó Maymó; els altres espais que conformen el Museu són la casa consistorial, l'antiga masia de Ca n'Altamira, l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes i l'església parroquial de Sant Martí.[3] Actualment la seu de Ca n'Ortadó està tancada al públic, immersa en un profund procés de remodelació arran de la inauguració del Museu d'Art de Cerdanyola, el 2009, i del Museu del Poblat ibèric de Ca n'Oliver, el 2010.[4]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 28.
- ↑ Llodrà, Joan Miquel. Petits tresors dels Museus Locals. Barcelona: Sàpiens Publicacions / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2005, p. 26.
- ↑ «Museu de Cerdanyola». diba.es. [Consulta: 5 gener 2012].
- ↑ <«El museu de Ca n'Ortadó es redissenyarà». elpuntavui.cat, 17-02-2011. [Consulta: 5 gener 2012].