El Museu de la Pauma, inaugurat el maig del 2010 a Mas de Barberans,[1] està destinat a revaloritzar el patrimoni etnològic del poble i és també la seu del punt d'informació del Parc Natural dels Ports.[2]

Infotaula d'organitzacióMuseu de la Pauma
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map
Planta baixa del Museu

Objectiu modifica

L'eix central de les activitats del museu és la recerca i transmissió de l'ofici de cistelleria i llatadora, dona que treballa la pauma.[3] També es promou creació de nous productes conjugant la tradició i la modernitat, les demostracions artesanals, tallers en diferents fibres vegetals, tallers d'aprendre a llatar adaptats a diferents edats i diferents nivells, prestació de diferents serveis: consulta i préstec de peces tant del fons fotogràfic com del fons de peces, exposicions permanents, exposicions temporals ...conviuen dins del Museus.[4]

Entre les exposicions que s'hi han fet hi ha Ports i Mans (2014) amb creacions artístiques de l'artista anglès, Tim Johnson, i la cistellera catalana, Mònica Guilera;[5] Temps de fibres (2010), amb 11 tallers,[6] i Ports i Mans: Simbiosi (2014), sobre l'experimentació amb la vegetació de l'entorn del poble.[7]

Descripció modifica

És un edifici funcional de quatre plantes i un soterrani amb uns 140 metres quadrats per planta. Va suposar una inversió de 800.000 euros entre l'obra, mobiliari i elements expositius.[1] És un edifici singular, que adapta la topografia a les corbes de nivell. La Mostra d'Arquitectura Catalana en destacà la composició de la façana.[8]

Té dues sales d'exposició permanent, una centrada en el procés del treball de la pauma des de la planta (margalló) a la peça acabada, i l'altra en l'impacte social de l'activitat al territori. Es poden fer tallers amb pauma i d'altres fibres i es poden veure exposicions de producció pròpia i cedides, així com demostracions artesanals. El Racó de les Fibres Vegetals és un espai sobre les fibres vegetals utilitzades com a plantes tintòries, per a la cistelleria.[9]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Neix el Museu de la Pauma al Mas de Barberans». Laplanaradio, 25-05-2010 [Consulta: 14 juliol 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 14 juliol 2016].
  2. «Punt d'Informació Museu de la Pauma». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2016. [Consulta: 14 juliol 2016].
  3. «Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma». Viulebre.com, 2016 [Consulta: 14 juliol 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-16. [Consulta: 14 juliol 2016].
  4. «El Museu de la Pauma ens mostra l'ofici artesà més característic de les Terres de l'Ebre». Gencat, 26-07-2012 [Consulta: 14 juliol 2016]. Arxivat 21 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-08-21. [Consulta: 14 juliol 2016].
  5. Aleixendri, Laia «La finestra al món de 'Ports i mans'». Aguaita, 31-10-2014 [Consulta: 14 juliol 2016].
  6. «Temps de fibres». Aguaita, 14-07-2014 [Consulta: 14 juliol 2016].
  7. «Ports i Mans: Simbiosi». Aguaita, 07-05-2014 [Consulta: 14 juliol 2016].
  8. «Centre de desenvolupament rural». Mostra d'Arquitectura Catalana, 2009 [Consulta: 14 juliol 2016]. Arxivat 11 de setembre 2016 a Wayback Machine.
  9. «CDR - Museu de la Pauma». visitmuseum.gencat.cat, 2015 [Consulta: 14 juliol 2016].

Enllaços externs modifica