Mussa al-Kàdhim

Mussa al-Kàdhim o al-Kazim ("el Que es contreu" o "el Que guarda silenci") fou el setè imam dels xiïtes duodecimans. És conegut també com a Abu l-Hàssan al-Àwwal o al-Mahdí, com a Abu-Ibrahim, Abu-Alí i al-Abd as-Sàlih. Va néixer a al-Abwa, entre la Meca i Medina, o en aquesta darrera en una data incerta (8 de novembre del 745, setembre del 745, o any 746/747); la seva mare, Hamida o Humayda bint Said al-Barbariyya (o al-Andalussiyya) era una umm walad comprada a un mercader d'esclaus berbers (és coneguda sovint com al-Mussaffat "la Purificada").

Infotaula de personaMussa al-Kàdhim
Mousa kazem - 0012541251.jpg
modifica
Nom original(ar) موسى بن جعفر الكاظم modifica
Biografia
Naixement8 novembre 745 (Gregorià) modifica
Medina modifica
Mort30 agost 799 modifica (53 anys)
Bagdad modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Verí modifica)
Lloc d'enterramentmesquita al-Kadhimiyya 33° 22′ 48″ N, 44° 20′ 17″ E / 33.38°N,44.337956°E / 33.38; 44.337956 modifica
Dades personals
Grup ètnicÀrabs, Quraix i haiximites modifica
ReligióIslam modifica
Activitat
Camp de treballTeologia islàmica modifica
OcupacióTeòleg modifica
ProfessorsJàfar as-Sàdiq modifica
AlumnesAlí ar-Ridà i Fàtima bint Mussa al-Kàdhim modifica
Família
CònjugeUmmul Banīn Najmah (en) Tradueix modifica
FillsAlí ar-Ridà
Hussayn ibn Mussa
Fàtima bint Mussa al-Kàdhim
Ibrahim ibn Musa al-Kazim (en) Tradueix modifica
ParesJàfar as-Sàdiq modificaHamida al-Barbariyya modifica
GermansFàtima bint Jàfar, Umm-Farwa bint Jàfar, Asmà bint Jàfar, Ismaïl ibn Jàfar, Ishaq ibn Jàfar as-Sàdiq, Alí Abbàs ibn Jàfar, Abd-Al·lah ibn Jàfar as-Sàdiq, Alí al-Uraydí i Muhàmmad ibn Jàfar as-Sàdiq modifica

A la mort del seu pare Jàfar as-Sàdiq el 765, el seu hereu Ismaïl l'havia premort i el segon fill, Abd-Allah, també l'havia premort poc després sense deixar fills. Cadascun tenia un fort grup de seguidors: els (proto) ismaïlites i els fat·hiyya. Un altre fill, Muhàmmad, tenia també un grup d'adeptes, els sumatiyya; un grup, els nawissiyya, proclamava que Jàfar no havia mort i tornaria com a mahdí. La doctrina oficial diu que Mussa ja havia estat designat pel seu pare com a successor i va tenir el suport dels xiïtes més eminents, si bé alguns van tardar una mica. El califa abbàssida volia eliminar l'hereu, que no s'havia fet públic per seguretat, i va enviar espies a Medina. Al-Kàdhim va adoptar una posició quietista, consagrat a la pregària i a l'oració. El successor del califa al-Mansur, el seu fill al-Mahdí (775-785), el va cridar a la cort i el va fer empresonar, però el seu guardià, al-Mussàyyab ibn Zuhayr ad-Dabbí es va convertir aviat en partidari de l'imam. De fet, no va estar gaire temps presoner i a canvi de la promesa de no revoltar-se fou alliberat i va rebre tres mil dinars.

El 786 es va revoltar al-Hussayn ibn Alí Sàhib Fakhkh però va fracassar. Mussa no va donar suport a la revolta però el califa al-Hadi el va acusar d'haver-la fomentat i potser l'haguera executat de no haver mort. Al-Kàdhim va estar a la Meca fins a la pujada al tron d'Harun ar-Raixid. Al novè any de regnat aquest el va fer arrestar (795) i finalment el va fer executar (799), potser enverinat (si bé les versions de la seva mort són nombroses). Es diu que va deixar nombrosos fills (entre 33 i 60 fills, segons les fonts). Va prohibir a les seves filles (unes 23) de casar-se, però una ho va fer, Umm-Salama.

De Mussa descendeixen els sàyyids mussawis que representen el 70% dels sàyyids (o descendents de Mahoma) que viuen avui dia a l'Iran.

El va succeir el seu fill Alí ar-Ridà.

BibliografiaModifica