Mycoplasma genitalium

El Mycoplasma genitalium (Mgen o, des del 2018, Mycoplasmoides genitalium[1]) és un bacteri patogen petit i que viu a la mucosa cèl·lules epitelials del tracte urinari i del tracte genital en humans;[2] provocant una infecció de transmissió sexual,[3] Els informes mèdics publicats el 2007 i el 2015 indiquen que Mgen és cada cop és més comú.[4][5] La resistència a múltiples antibiòtics, inclosa l'azitromicina, que fins fa poc era el tractament més fiable, fa que sigui més freqüent.[4][6] El bacteri es va aïllar per primera vegada del tracte urogenital dels humans el 1981,[7] i finalment es va identificar com una nova espècie de Mycoplasma el 1983.[8] Pot causar efectes negatius per a la salut en homes i dones. També augmenta el risc de propagació del VIH[9] amb més freqüència en aquells tractats prèviament amb azitromicina.[4][10]

Infotaula d'ésser viuMycoplasma genitalium Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneBacillati
FílumMycoplasmatota
ClasseMollicutes
OrdreMycoplasmatales
FamíliaMycoplasmataceae
GènereMycoplasma
EspècieMycoplasma genitalium Modifica el valor a Wikidata
Tully et al., 1983

Símptomes d'infecció

modifica

Mgen és un bacteri reconegut per causar uretritis tant en homes com en dones juntament amb cervicitis i malaltia inflamatòria pelviana en dones.[11]

Tractament

modifica

Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units recomanen un enfocament de tractament gradual per a Mycoplasma genitalium amb doxiciclina durant 7 dies seguit immediatament d'un curs de 7 dies de moxifloxacina com la teràpia preferida a causa de les altes taxes de resistència als macròlids.[12][13][14] Si hi ha proves d'assaig de resistència disponibles i el Mgen és sensible als macròlids, els CDC recomanen un curs de 7 dies de doxiciclina seguit de 4 dies d'azitromicina.[12] Encara que la majoria de Les soques de M. genitalium són sensibles a la moxifloxacina, s'ha informat de resistència i s'ha de considerar el potencial d'efectes secundaris greus i adversos amb aquest règim.[15]

Referències

modifica
  1. Gupta, Radhey S.; Sawnani, Sahil; Adeolu, Mobolaji; Alnajar, Seema; Oren, Aharon «Phylogenetic framework for the phylum Tenericutes based on genome sequence data: proposal for the creation of a new order Mycoplasmoidales ord. nov., containing two new families Mycoplasmoidaceae fam. nov. and Metamycoplasmataceae fam. nov. harbouring Eperythrozoon, Ureaplasma and five novel genera» (en anglès). Antonie van Leeuwenhoek, vol. 111, 9, 01-09-2018, pàg. 1583–1630. DOI: 10.1007/s10482-018-1047-3. ISSN: 1572-9699. PMID: 29556819.
  2. Weinstein, Scott A.; Stiles, Bradley G. «Recent perspectives in the diagnosis and evidence-based treatment of Mycoplasma genitalium». Expert Review of Anti-infective Therapy, vol. 10, 4, 01-01-2012, pàg. 487–499. DOI: 10.1586/eri.12.20. ISSN: 1478-7210. PMID: 22512757.
  3. Workowski K. A., Bolan G. A. «Sexually transmitted diseases treatment guidelines, 2015». MMWR Recomm. Rep., vol. 64, RR-03, 2015, pàg. 1–137. PMC: 5885289. PMID: 26042815.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Management of Mycoplasma genitalium infections—Can we hit a moving target». BMC Infect Dis, vol. 15, 2015, pàg. 343. DOI: 10.1186/s12879-015-1041-6. PMC: 4545773. PMID: 26286546.
  5. «Mycoplasma genitalium among young adults in the United States: An emerging sexually transmitted infection». Am J Public Health, vol. 97, 6, 2007, pàg. 1118–1125. DOI: 10.2105/ajph.2005.074062. PMC: 1874220. PMID: 17463380.
  6. Patel, Parth H. & Hashmi, Muhammad F. (2023), Macrolides, Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK551495/>. Consulta: 25 setembre 2023
  7. Tully, Joseph G.; Cole, Roger M.; Taylor-Robinson, David; Rose, David L. «A newly discovered Mycoplasma in the human urinogenital tract». The Lancet, vol. 317, 8233, 1981, pàg. 1288–1291. DOI: 10.1016/S0140-6736(81)92461-2. PMID: 6112607.
  8. Tully, J. G.; Taylor-Robinson, D.; Rose, D. L.; Cole, R. M.; Bove, J. M. «Mycoplasma genitalium, a New Species from the Human Urogenital Tract». International Journal of Systematic Bacteriology, vol. 33, 2, 1983, pàg. 387–396. DOI: 10.1099/00207713-33-2-387.
  9. World Health Organization (WHO). Laboratory diagnosis of sexually transmitted infections, including human immunodeficiency virus. Switzerland: World Health Organization 2013
  10. Barberá M, et al. Mycoplasma genitalium macrolide and fluoroquino-lone resistance: prevalence and risk factors among a 2013–2014 cohort of patients in Barcelona Sexually Transmitted Diseases: Spain, 2017; In Press
  11. Wiesenfeld, Harold C.; Manhart, Lisa E. «Mycoplasma genitalium in Women: Current Knowledge and Research Priorities for This Recently Emerged Pathogen». The Journal of Infectious Diseases, vol. 216, suppl_2, 15-07-2017, pàg. S389–S395. DOI: 10.1093/infdis/jix198. ISSN: 1537-6613. PMC: 5853983. PMID: 28838078.
  12. 12,0 12,1 «Mycoplasma genitalium: Key Information for the Primary Care Clinician». Med Clin North Am, vol. 108, 2, March 2024, pàg. 297–310. DOI: 10.1016/j.mcna.2023.07.004. PMID: 38331481.
  13. Tuddenham, Susan; Hamill, Matthew M.; Ghanem, Khalil G. «Diagnosis and Treatment of Sexually Transmitted Infections: A Review». JAMA, vol. 327, 2, 11-01-2022, pàg. 161–172. DOI: 10.1001/jama.2021.23487. PMID: 35015033.
  14. Workowski, Kimberly A. «Sexually Transmitted Infections Treatment Guidelines, 2021». MMWR. Recommendations and Reports, vol. 70, 4, 2021, pàg. 1–187. DOI: 10.15585/mmwr.rr7004a1. PMC: 8344968. PMID: 34292926.
  15. «Food and Drug Administration». FDA.

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina d'informació del genoma de Mycoplasma genitalium G-37 Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine. (anglès)