Musclos
El terme musclo o clòtxina (en valencià[1]) és emprat per designar diverses famílies de mol·luscs bivalves, dins de la família científica Mytilidae, comunament d'una closca negra constituïda per dues valves, de gran interès econòmic i gastronòmic. Com altres bivalves, són animals marins filtradors que viuen fixats al substrat. Respiren per mitjà de brànquies.[2]
Mytiloida  | |
|---|---|
 Musclo a sobre d'una roca | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Bivalvia |
| Ordre | Mytiloida Férussac, 1822 |
Hi ha musclos mascles i musclos femelles i la seva fecundació és externa. La femella pon entre 5 i 12 milions d'ous a l'aigua que l'envolta. Al cap d'una o dues setmanes neixen les larves, que neden lliurement durant uns 20 dies fins que es fixen a les roques i comencen a fabricar les conquilles.
Viu en colònies agafat a les roques gràcies a unes fibres dures dites bissus. Només viu en zones batudes per les onades o amb marea, de poca profunditat.[3]
Algun dels seus depredadors naturals són l'estrella de mar i alguns cargols marins.
D'alguns anys ençà s'ha detectat en alguns rius de la conca mediterrània la presència d'una espècie forana denominada musclo zebrat (Dresissena polymorpha), que està colonitzant els embassaments a gran velocitat.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Musclos |
- ↑ «clòtxina». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Mussels and Clams (Bivalvia) a Molluscs (anglès)
- ↑ «Plantes i animals de nostre entorn» (en català). [Consulta: 13 desembre 2014].