El nôkan (?) és una flauta travessera japonesa de bambú, de so agut. Sovint és usada en les representacions de teatre imperial Noh i Kabuki. La flauta nôkan va ser creada per Kan'ami i el seu fill Zeami al segle xv, mentre anaven canviant les formes del teatre Noh Dengaku i Sarugaku. La tesitura del nôkan és de dues octaves. Cada flauta és feta individualment entre el constructor i l'intèrpret, la freqüència varia d'una a altra.

Infotaula d'instrument musicalNôkan
Nohkan.jpg
Flauta nôkan lacada Modifica el valor a Wikidata
TipusFue (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Originari deJapó Modifica el valor a Wikidata
Posició per a tocar el nôkan.

ConstruccióModifica

El nôkan o fue' ("flauta") es fa dividint tires còniques de bambú fumat (susudake) o de bambú cremat (yakidake), enganxades entre si per a formar així un tub cònic que s'estreny. La tècnica del fumat evapora l'oli del bambú i així s'aconsegueix que aquest es preservi durant tres o quatre segles. El bambú fumat generalment s'obté de camps antics on el fum que prové de la terra ha tractat la planta. A més a més de ser fumat, el bambú ha de ser "femella" (me dake). Aquest terme s'usa per a descriure el bambú que té una llargada més gran entre els nusos i que té un interior cilíndric. Això contrasta amb el bambú "mascle" (o dake) que té una llargada més curta entre els nusos i no és tan cilíndric. El bambú o dake és el que s'usa per a la construcció de la flauta vertical, el shakuhachi. La manera més antiga de construir un nôkan és fer-lo amb sis seccions. Primer es preparen tires del bambú tractat (sovint vuit) i s'inverteixen perquè la part de fora quedi a dins, ja que és una part important de l'acústica. S'usa cola per a ajuntar aquestes tires. Després es fan els forats dels dits i de l'embocadura segons un patró que és propi de cada constructor. La següent passa és introduir dins la flauta entre l'embocadura i el primer orifici dels dits, un petit tub anomenat nodo ("gola") que procura un so més perfecte, que serà lacat amb laca vermella igual que el contorn de l'embocadora i els orificis de la digitació. Entre l'embocadura i el cap de la flauta, s'incorpora una peça de plom revestida de paper de cera que permet un millor equilibri en el moment de tocar l'instrument.[1]

Cada nôkan té un so diferent, així que una mateixa digitació no té per què donar un mateix resultat sonor interpretat amb diferents flautes. Aquesta flauta, pensada per a ser tocada en zones exteriors, comprèn una tessitura d'aproximadament dues octaves.

ReferènciesModifica

  1. Berger, Donald Paul. «The nohkan: its construction amd music». [Consulta: 11 gener 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nôkan