Núria Casals i Cortès
Núria Casals i Cortès (Badalona, 1950)[1] és una historiadora de l'art.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Núria Casals i Cortés  1950 (73/74 anys)Badalona (Barcelonès) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora de l'art |
Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona el 1973, la seva tesi de llicenciatura va tractar del pintor Francesc Gimeno.[1] En l'àmbit professional, ha estat professora de secundària.[2] És col·laboradora de la Gran Enciclopèdia Catalana i autora de diversos treballs sobre història local, ha publicat articles d'història i d'art a la revista Carrer dels Arbres, editada pel Museu de Badalona, dos sobre el pintor local Eduard Flò i Guitart (1980 i 1983), tres sobre cinema (1980, 1995 i 2004) i un de teatre (2007). Entre altres obres, també ha realitzat els dos catàlegs del Fons d'Art de la Ciutat de Badalona (1986 i 1989) i la Història gràfica de Badalona (Ajuntament de Badalona, 1987-1993). És autora de la monografia sobre el pintor Eduard Flò (Museu de Badalona, 1982)[1] i coautora, amb Jordi Padró, d'Història Gràfica de Badalona, editada en dos volums (Museu de Badalona, 1992 i 1993). L'any 2019 va sortir publicat el seu llibre La gran il·lusió. El cinema a Badalona 1898-1975, fruit d'una exhaustiva investigació de dos anys, que recull tota la història del cinema a Badalona, a la qual es va dedicar una exposició al Museu de Badalona. Per aquest treball ha estat guardonada amb el premi FilmHistòria 2019 a la millor recerca. Casualment, Casals és besneta de Thomas Mary, fundador del Cine Mary, el primer que va haver-hi a la ciutat.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Núria Casals Cortés». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 13 agost 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Bernal, Mauricio «Núria Casals: "William Holden siempre se moría. ¡Qué disgusto!"». El Periódico, 25-02-2019.