Viquipèdia

Núria Terribas i Sala

jurista catalana, especialitzada en bioètica

Núria Terribas i Sala (Barcelona, 1964) és una jurista catalana especialitzada en l'àmbit de la bioètica i el biodret, amb una trajectòria de 30 anys en aquesta disciplina, dirigint o participant en diferents institucions, publicant nombrosos articles i capítols de llibre i formant part de diferents comitès i comissions o grups de treball i exercint també la docència universitària i de formació continuada.

Infotaula de personaNúria Terribas i Sala
Biografia
Naixement1964 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciójurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Des del 2014 és directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i de la Càtedra de Bioètica "Fundació Grífols" de la Universitat de Vic-UCC al Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS, a la Universitat de Vic UVIC-UCC).[1] És Vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC),[2] Vocal titular de la Comissió de Garantia i Avaluació de l'Eutanàsia a Catalunya, creada al juny de 2021 per a l'aplicació de la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia. Alhora, també és membre i assessora legal de diferents comitès d'ètica d'institucions sanitàries del nostre país, com d'Althaia Xarxa Assistencial de Manresa,[3] de la Fundació Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i del Grup MUTUAM de Barcelona. És també membre del Consell per a la Integritat de la Recerca de Catalunya (CIR-CAT). En l'àmbit internacional, és membre de la European Association of Centres of Medical Ethics (EACME), havent format part del seu Comitè de Directors (2001-2014), i membre també de la European Clinical Ethics Network (ECEN).[4][5]Ha format part del Consell Assessor per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari (2013-2017) i del Consell Assessor de Salut (2018-2021) de la Generalitat de Catalunya. Durant 10 anys ha estat membre també del Comitè Nacional de Bioètica d'Andorra (CNBA).[6]

Arran de la pandèmia de la Covid-19, a principis del 2020, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va crear un grup d'experts per assessorar-lo en l'establiment de criteris ètics per a fer compatibles les necessàries mesures restrictives i la garantia dels drets fonamentals dels ciutadans. Núria Terribas també fou una de les membres designades per a constituir aquest grup de treball.[7]

Anteriorment havia estat directora (1999-2014) de l'Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull), coordinadora i docent (2001-2014) del Màster Universitari en Bioètica de la mateixa Universitat, i directora (1995-2008) de la revista Bioètica & Debat que publica l'esmentat Institut Borja de Bioètica. També va ser membre del Comitè d'ètica d'investigació clínica del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).[5]

D’altra banda, és autora de nombrosos articles i capítols de monografies sobre bioètica i dret, i ha participat com a ponent en diferents congressos i jornades nacionals i internacionals sobre bioètica i dret sanitari de bioètica. Tot plegat sense defugir la divulgació participant en xerrades o concedint entrevistes als mitjans.[4][5][8][9]

Recull d'obres col·lectives on ha participat modifica

  • Terribas Sala, Núria (et. al.). Persons with mental disorders and assisted dying practices in Spain: an overview. International Journal of Law and Psychiatry. 2023. 87: March-April 101871.
  • Terribas Sala, Núria (et. al). El currículum del nou batxillerat: una oportunitat per a la bioètica. Rev. Col·legi Biòlegs de Catalunya, núm. 38. 202; p 29-35
  • Terribas Sala, Núria. Ley orgánica de regulación de la eutanasia en España: cuestiones polémicas sobre su aplicación. Revista Folia Humanística, 2022;7 (11):1-25
  • Terriba sSala, Núria. Derechos de paciente. A: Beca, JP, Astete C, editors. Bioética Clínica. Santiago de Chile: Ed. Mediterráneo; 2022. p.174-191.
  • Terribas Sala, Núria. Eutanasia como alternativa. A: Beca JP, Armas R., El final de la vida. Santiago de Chile: Mediterraneo; 2021. p. 273-285.
  • Terribas Sala, Núria, Busquets Alibés, E. (eds.). Pedagogía de la Bioética. Ed. Lectio. 2021.
  • Terribas i Sala Núria, Nogués i Carulla, Ramon Mª, Salicrú J. L'eutanàsia. Valors. 2020; 17 (179): 16-20.
  • Terribas i Sala Núria. Respecte per l’autonomia i dignitat del pacient/persona. A: Fundación Educación Médica, Valors del Metge. Barcelona: Fundació Educació Mèdica; 2019. p. 25-35.
  • Terribas i Sala Núria. Paternalismo versus libertad en el caso de los menores. A: Fundación Víctor Grífols i Lucas, Ética y promoción de la salud. Libertad-paternalismo. Barcelona: Fundación Víctor Grífols i Lucas; 2019. p. 70-96.
  • Terribas i Sala Núria, et al. Debate en torno al aborto: veinte preguntas para debatir sin crispación sobre el aborto. Editorial Desclée de Brouwer, S.A., 2014. [10]
  • Terribas i Sala N. Autonomia i voluntats anticipades. A: CAMFIC, editor. Dilemes ètics del metge de família en l’acompanyament fins a la mort. Barcelona: CAMFIC; Institut Borja de Bioètica; 2013.
  • Terribas i Sala Núria. Derechos del paciente. A: Beca JP, Astete C, editors. Bioética clínica. Santiago de Chile: Ed Mediterráneo; 2012. p. 178–91.
  • Terribas i Sala Núria. Toma de decisiones en el paciente incompetente. A: Beca JP, Astete C, editors. Bioética clínica. Santiago de Chile: Mediterráneo; 2012. p. 205–19.

Referències modifica

  1. ↑ «Núria Terribas». CESS/UVic-UCC. [Consulta: 1r desembre 2020].
  2. ↑ «Qui forma part del Comitè?». Gencat/Canal Salut. [Consulta: 1r desembre 2020].
  3. ↑ «Membres del Comitè d'ètica assistencial». Althaia. [Consulta: 1r desembre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Núria Terribas». Fundació Víctor Grífols i Lucas. [Consulta: 1r desembre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Breu presentació». [Consulta: 1r desembre 2020].
  6. ↑ «Decret de 18-12-2013 de nomenament de la composició inicial del Comitè Nacional de Bioètica d'Andorra.». BOPA núm.61 / any 25, 27-12-2013. [Consulta: 1r desembre 2020].
  7. ↑ «Grup de treball». Genat - Departament de Justícia. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 1r desembre 2020].
  8. ↑ «Núria Terribas i Sala». Fragmenta Editorial. [Consulta: 1r desembre 2020].
  9. ↑ «Entrevista. Núria Terribas: «No podem acceptar limitacions de drets en nom de la por»». NacióDigital, 31-05-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
  10. ↑ Debate en torno al aborto : veinte preguntas para debatir sin crispación sobre el aborto. 2a edición, 2014. ISBN 978-84-330-2697-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Terribas_i_Sala&oldid=33114264»