El nafusi (també nefusi; en amazic Maziɣ o Tanfusit, ⵜⴰⵏⴼⵓⵙⵉⵜ) és una llengua amaziga parlada al Jabal Nafusa (Drar n infusen), una gran àrea al nord-oest de Líbia. Els seus principals parlants són les comunitats ibadites al voltant de Djadu, Nalut (Lalut) i Yafran.

Infotaula de llenguaNafusi
Tanfusit, ⵜⴰⵏⴼⵓⵙⵉⵜ
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants186.000 (2016)[1]
140.000 (2006)[2]
Autòcton deDjadu, Nalut i Yafran.
EstatLíbia Líbia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3jbn Modifica el valor a Wikidata
SILjbn
Glottolognafu1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuejbn Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1970 Modifica el valor a Wikidata
IETFjbn Modifica el valor a Wikidata

El dialecte de Yefren a l'est difereix una mica dels de Nalut i Djadu a l'oest.[3] Un nombre de frases en nafusi antic apareixen en manuscrits ibadites ja en el segle XII.[4] L'entrada a Ethnologue inclou les varietats zuwara, matmata, i djerbi sota la rúbrica "nafusi", que no correspon ni a l'ús local ni acadèmic.

El dialecte de Jadu és descrit en alguns detalls per Beguinot (1931).[5] Motylinski (1898) descriu el dialecte de Jadu i Nalut parlat per un estudiant de Yefren.[6]

El nafusi comparteix nombroses innovacions amb les llengües zenetes, però a diferència d'aquestes, manté els prefixos vocàlics abans de les síl·labes obertes; per exemple, ufəs "mà" < *afus,en lloc del zenati fus; sembla properament relacionat amb el sokni i siwi a l'est.[7]

ReferènciesModifica

  1. Nafusis a The Joshua Project
  2. E. K. Brown, R. E. Asher & J. M. Y. Simpson, Encyclopedia of language & linguistics, Volume 1, p.155 (Elsevier, 2006, ISBN 9780080442990)
  3. Beguinot 1931:VIII
  4. Tadeusz Lewicki, "De quelques textes inédits en vieux berbère provenant d'une chronique ibāḍite anonyme" and André Basset, "Note additionnelle", Revue des études islamiques VIII, 1934, pp. 277, 298
  5. Francesco Beguinot, Il berbero nefûsi di Fassâṭo: grammatica, testi raccolti dalla viva voce, vocabolarietti. Roma: Istituto per l'Oriente 1931
  6. p. 1, A. de Calassanti-Motylinski, Le Djebel Nefousa: transcription, traduction française et notes, avec une étude grammaticale, Paris: Ernest Leroux, 1898.
  7. Maarten Kossmann, 1999, Essai sur la phonologie du proto-berbère, Köln: Rüdiger Köppe, pp. 29-33